nº 42- RESSENYA de cine: LA GRAN FINAL

LA GRAN FINAL

de Gerardo Olivares

He vist dos vegades la pel.licula “La gran final” i no m’importaria tornar a veure-la. M’agrada per diverses raons. Primer perquè apareixen paisatges meravellosos i maneres de ser de diferents punts el món. Segon perquè analitza el comportament humà i al final conclou dient que tothom en diverses circumstàncies fem el mateix i tampoc som tan diferents.

Explique  pas a pas.

Un grup d’homes volen veure la gran final de futbol entre Brasil i Alemanya, és un fet esportiu transcendental que trenca la rutina diària de qualsevol siga d’on siga.  Passa als paisatges de Mongòlia on els protagonistes són uns nòmades que van canviant paulatinament la casa de lloc i que el dia en concret del partit han d’arribar a un punt determinat per enganxar-se el corrent elèctric que necessiten per encegar l’aparell de televisió. 

També apareix el desert on un grup de camellers s’enfronten al dilema si arribaran o no arribaran a l’hora puntual a “l’arbre”, un punt alt per connectar l'antena i poder veure el partit. 

I per últim apareix la selva amazònica del Brasil, on els protagonistes són una tribu que viu aïllada enmig de la selva però que busquen la connexió televisiva per poder gaudir de la final esperada.

El director mostra amb fragments alternats el que va passant en els diferents punt del món, conforme va apropant-se l’hora i en el moment del partit des de l’inici fins que s’acaba. La peli mostra les odissees que pateixen grups diversos de gent per aconseguir veure el partit i ho fa utilitzant un to d’humor.

De Mongòlia es veuen paisatges, les vestimentes adequades al fred que estan patint, malgrat el sol radiant que s’hi veu, les cases transportables per dins i el rol de les dones. Hi ha tres generacions convivint i la iaia és la gran “filosofa del grup” soltant sentencies del que veu i l’envolta. I també es veu com les àguiles i raboses són ames del lloc. Es veu com fan la cacera de l’àguila a la rabosa...El vol de l’àguila al son de la música del país és espectacular, preciós, captivador...Els cavalls mongols, una raça pròpia, també són protagonistes junt als nòmades i els militars que el dia de la final apareixen, primer per denunciar el fet d’agafar corrent elèctrica però que després són uns convidats per veure la final. Hi ha un detall curiós en este apartat, l’ullera llarga que usen per veure en la distància, realment curiosa.

La música del paisatge de desert encisa, com les dunes...les imatges estan molt cuidades i són espectaculars: siluetes dels camells i camellers amb el fons del sol amagant-se. Les nits sota les estrelles al voltant d’una foguera...Els camellers tenen problema de temps, al pas que van, no arriben a l’arbre que el servirà d’antena. Entre els camellers hi ha un, que és un noble que va amb un paraigües i només parla amb el nebot, però quan es tracta de futbol, les normes canvien. Els camellers troben un camió, atiborrat de gent i li proposen al camioner portar-los a l’arbre que els ha de servir d’antena per arribar a temps a canvi de deixar-los veure el partit. Les dones del camió es neguen però el camioner no les fa cas, accepta i canvia la ruta. La conversa entre els homes del desert plena de retafiles és una de les parts còmiques de la pel•lícula, una entre moltes. Sovint ens fa rure el poc trellat. També és còmic el fructuós negoci que porta un d’ells venent pàgines d’una revista amb xiques lleugeres de roba. Només un ix perjudicat, és un dels camellers que s’ha de quedar tenint cura dels animals en meitat desert amb l’única companyia d’una ràdio a la qual se li acaben les piles en el moment més important del partit de futbol.

També la música tribal de tambors, el fons de l’aigua del riu i el sorolls de les aus envolta les imatges de la part de l’Amazònia quan els indis van en canoa fins el poblat. Els indis estan caçant, van mig nuets, amb el tapa-rabos però un d’ells, el líder, porta una samarreta de Ronaldo i ho sap tot sobre ell. Xoca la tradició i la modernitat en esta part tan aïllada del món. Es veu la vida quotidiana en família, pintant-se , les mares donant de mamar i els homes fent els preparatius per a la gran final. Fins i tot es pinten a l’esquena el numero del jugador preferit. Només els falta un cable, que segons els homes han amagat les dones perquè ells no les deixen veure les telenovel•les. Per aconseguir un cable  han d’anar a una serreria propera.

Hi ha un moment que es succeeixen ràpidament les imatges del tres llocs, la música de samba els uneix: els indis van corrent pe la selva, mentre al desert van tots damunt del camíó...en Mongòlia la família protagonista avança camí. Els mongols abans  seguien ruta el camí dels millors pastos...però en este cas segueixen els postes de llum que els dona corrent elèctrica. Al cap d’una hora, el camió ha arribat al gran arbre i els indis a la missió a buscar el cable de l’antena.

Estan tots a punt o quasi. Els mongols i els militars que volien multar-los tots junts mirant la tele. Tots exaltats, a favor d’uns o altres.

A la selva la tele funciona amb una manivel.la i un d’ells ha de pujar a un arbre a posar l’antena en lloc alt i buscar la millor freqüència i la millor imatge.

Al desert inicialment falla la imatge, però amb les varilles del paraigües se soluciona.

I arriba l’hora del partit. I l’entusiasme i l’eufòria i l’alegria o la decepció és exactament igual en cada raconet del món.

L’únic aspecte que no m’ha agradat és la irrealitat d’escoltar parlar en castellà a gent de diferents races, si haguera estat feta emprant les veus originals haguera sigut una pel•lícula més seriosa,  d’esta manera cau un poc en la banalitat, i de vegades hi ha unes expressions posades en boca dels intèrprets que desentonen totalment i que fan il•lògic el que està passant. Però no ho tinc en compte, he gaudit amb la música i les imatges que m’han transportat a altres paisatges.

Rellig el que tinc escrit i veig que tal volta he destapat massa el contingut, la trama. A mi generalment no em molesta saber de bestreta què passa, fa que me n'adone més de detalls, però entenc si algú pensa el contrari. Crec que en este cas no importa saber de bestreta tot el que he contat, pense que és una pel.licula on sobretot s'ha de veure i escoltar i estos aspectes no els poden substituir estes paraules.