PORTUGAL: Óbidos

Óbidos és un museu a l’aire lliure, els habitants en són conscients i han potenciat la recuperació del Patrimoni per atraure el turisme.

Cada racó i vista d'Óbidos encisa, no podem evitar la temptació de fer fotografies, per així, emportar-nos un poc d'este poble a casa.

Estem a Lisboa, des de l’estació de metro de Rossio agafem la línia verda fins a Campo Grande, baixem, eixim al carrer i busquem els autobusos Rodotejo que van a Óbidos. Sabem que no estan molt allunyats de l'estació, però en un principi dubtem per on tirar, si a la dreta o a l’esquerra. Però, com sempre, preguntem.

Una vegada al lloc on para la companyia d’autobusos en trobem un, però la destinació final que indica no correspon. Tanmateix, de nou preguntant ens resolen el problema i ens corroboren que l’autobús que està a punt d’eixir és el que hem d’agafar. Són al voltant de 90 quilometres, al voltant d’una hora d’autovia. Hi ha autobús d’anada i de tornada a cada hora.

Des del punt concret on ens deixa l'autobús podem veure cap a on hem de dirigir-nos, no hi ha pèrdua.

Conta la història que quan al segle XIII la reina Isabel de Portugal passà per Óbidos es meravellà per la bellesa del poble i el marit, el rei Denis, simplement li’l regalà. Així era abans en quant a capricis reials. Durant segles els reis de Portugal feren el mateix i oferien el poble a les seues reines com regal de casament. Així que si fem cas a la història, el que anem a veure serà bonic...si a la reina li va agradar tant...per alguna cosa serà.

Des d’on ens deixa l’autobús de línea regular que transporta la majoria gent local, pugem una costera i ens trobem la muralla i una porta d’entrada. De la porta eix una música clàssica que dóna la benvinguda a tots els visitants, sona molt bé i a mesura que m’aprope s’escolta més. I pense que quina manera més agradable d’entrar en una població.

Passem  el primer arc d’entrada, l’anomenada Porta da Vila, i trobem una balconada revestida de ceràmica blava del segle XVIII.

Porta d'entrada

La visita d’Óbidos és fonamentalment caminar per dos carrers principals: un d'anada i l'altre de tornada. És un llogaret acollidor. Al primer colp d’ull veig que ha valgut la pena el viatge.

Que bonic... !...i més si es va per on no hi ha gent...

Tothom comença la visita pel carrer de l’esquerra, la Rua direita, carrer recte que porta directament a la plaça principal de Santa Maria. Hi és on estan les botigues i hi ha més gent, és per on s’hi veu més activitat. Tanmateix pel carrer de la dreta no va cap persona. Com preferim els carrers tranquils als transitats, iniciem la visita pel carrer de la dreta i sorprenentment trobem un poble medieval encantador  envoltant per unes muralles perfectament restaurades.

Cada racó sorprén.

Hi ha racons encisadors a cada moment, amb carrers empedrats i cases blanques, amb buguenvíl•lees, entre altres flors, que estan per tot arreu.

I les flors i plantes que adornen cada casa, contribueixen a que Óbidos encara siga més bonic.

I com anem pràcticament a soles, podem parar en qualsevol moment i fer fotos sense impediment. Només, de sobte, apareix un veí del poble que eix d’una casa per entrar en altra. També vegem una veïna a la porta que ens saluda en portuguès amb el bom dia, corresponent.

Hi ha molt de Patrimoni ben conservat.

Anem pujant i de tant en tant ens desviem pels carrers perpendiculars que també estan buits de gent. I mentrestant s’endevina el soroll del pas de gent que va paral•lelament, per on estan les tendes, per on no para de passar gent.

No us fa gana de visitar-lo?

No tenim prou ulls perquè són realment carrers bonics... cada racó és com una postal i els fotografiem sense poder-ho evitar. I seguim carrers amunt. S’hi va veient el poble des de les altures i les vistes sobre les teulades són indiscretes perquè a més a més de teulades s’hi desvetlla fins i tot la intimitat dels patis de les cases.

I conforme anem pujant, augmenten les vistes.

L’església de Santa Maria és la més important i entrem. Les parets estan plenes de taulells.

L'esglesia de santa Maria és la més important.

En arribar a la part alta trobem el castell que data dels segle XII, té unes parets altes de fins a 13 metres. És veu al primer colp d'ull que seria una important fortificació que compliria a la perfecció les funcions al seu temps.

A la part alta està el castell, actualment un hotel.

Una església corona el carrer, és l’església de Santiago del segle XIII, un dels edificis emblemàtics de la població. Entrem per veure-la i quede bocabada del que veig, és una llibreria! Junt a l’altar estan les prestatgeries i en les capelles laterals també. Realment original i inusual.

Exterior de l'esglèsia de Santiago.

L'esglèsia de Santiago convertida en llibreria.

Però no és l’única llibreria bonica i diferent que hi ha. Carrer avall, ja en el camí de tornada, hi ha altre edifici que fent una ullada a l’interior convida a entrar, és altra llibreria. Les parets estan revestides de llibres, literalment parlant, a més a més també venen fruita fresca. Enmig unes taules i seients per si es vol fullejar un llibre o gaudir d’un temps de lectura.

Altre edifici on els llibres són protagonistes.

Més endavant encara trobem altre lloc on els llibres són protagonistes, és una llibreria super moderna. Com sorprèn este poble!... perquè hi ha més: hi ha galeries.. locals on s’exposa poesia i a Pessoa, un lloc on hi ha solament llibres de fotografia...hi ha museus... i fins  i tot un mercat biològic on venen productes bio i també s’hi poden trobar llibres antics i rars, llibres de viatges i gastronòmics... I tot ocupant edificis antics restaurats.

Encuriosida per veure tanta cultura al meu voltant, m’informe i me n’assabente d’un fet que m’agrada.

Óbidos té encetat un projecte literari per promocionar la lectura i l’escriptura a traves de sessions de lectura i tallers d’escriure, organitzant festivals, presentant llibres, fent trobades d’escriptors i trobades literàries amb lectors, muntant representacions, projeccions.. m’agrada...i molt. Es tracta d’atraure turisme i potenciar la cultura. És un poble on el llibre és protagonista. Les llibreries tenen tot un assortiment variat de llibres en llengua portuguesa.

És una iniciativa lloable, perquè si obrir una botiga de llibres, hui en dia és arriscat per la competència digital, obrir-ne, no una sinó moltes en un poble que no té més de 3000 habitants, encara ho és més.  Però la idea funciona perquè té molt de recolzament municipal, qui promou les activitats i les dóna a conèixer fora de les “muralles”.

El castell i l'esglèsia...tot junt.

Óbidos és un museu a l’aire lliure, els habitants en són conscients i han potenciat la recuperació del patrimoni per atraure el turisme, han canviat el conreu de l’agricultura, la ceràmica i la pesca, mig de vida d’abans, per altres assumptes més rentables.  I tal volta potenciant eixe negoci, qui més  ha guanyat és el Patrimoni, la història i cultura del poble que mantén en peu els edificis escenaris de la vida del passat.

Óbidos és Patrimoni i té racons de carres ben cuidats...

També s’hi fa cada juliol, un festival medieval que recrea altra època, aleshores pots trobar entre els carrer cavallers i bruixes i s’hi fan obres de teatre.

Les botigues turistiques es barregen amb altres especials...

Quan baixem pel carrer creat per al turisme entrem, com tothom fa, a alguna botiga i no deixem de fer un tast de la ginginha típica, que té 23 graus i que ací concretament se li afegeix xocolata. Està molt bona encara que immediatament se’n puja al cap.

Però Obidos també necessita del turisme...tot és una roda que s'ha de controlar.

Al final pugem a la muralla, que s'hi pot recórrer en tot el perímetre. Hi ha bones vistes. Veritablement Óbidos és una visita més que recomanable.

Pugem a la muralla...s'hi pot donar la volta sencera.

QUADERN DE VIATGE, LISBOA i VOLTANTS, estiu 2014

Si vols llegir més sobre Lisboa i voltants, clica en l'etiqueta corresponent.