Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 25 de novembre de 2014

RESSENYA de CINE: Xiu xiu


Xiu xiu 
de Jon Chen

Sinopsis i opinió personal

No he estat a la Xina però m’interessa saber que hi passa, sovint llig relats d’altres viatgers que la coneixen perquè vull entendre més sobre esta societat tan tancada.

La pel•lícula que hui presente, mostra la Xina que no és la que es veu quan s’hi fa turisme guiat, però tampoc s’hi veu fàcilment quan es va per lliure. I és que representa el món rural allunyat del que interessa mostrar i mostra assumptes torbis que la majoria de vegades queden en la intimitat. Siga com siga, anant per lliure o seguint un grup guiat, qui li agrada viatjar i assaborir el que veu,  es preocupa per saber més enllà des de diferents vessants i busca saber sobre la societat i la política la del present i la del passat.

Per això trobe valuosa esta pel•lícula, perquè descobreix la Xina de l’any 1975, una data relativament recent i que a més coincideix amb l’any de la nostra transició política. Això permet comparar temps. Xiu Xiu parla sobre el tema “hermètic” que és la “Gran Revolució Cultural” i ens deixa veure que està a les acaballes. Esta pel•lícula convida a buscar més informació sobre el país, perquè després de mirar-la el quedes amb dubtes sobre la societat xinesa i necessites respostes.

Mostra la història de la filla d’un sastre quan és enviada al camp per a servir, com milions i milions de joves intel•lectuals, que han d’abandonar la família i amics. Xiu xiu, que és el nom de la protagonista, ha d’estar-hi 6 mesos per aprendre la cura de cavalls amb la finalitat d’algun dia liderar la seua pròpia cavalleria. Però el que no sap la jove Xiu xiu és que el govern va a oblidar-se d’ella i cap persona va a buscar-la per a que retorne a casa.

Són temps terribles i la pel•lícula narra la dura tragèdia de pèrdua de la innocència, pèrdua de la dignitat, expressa l’horror de l’existència que ha de patir la jove. El desenvolupament de l’acció fa que comence la pel•lícula sent Xiu Xiu una innocent xiqueta i acabe, en només uns mesos, sent una adulta embogida i amargada que d’innocent ja no té res, i que ha perdut la dignitat totalment, de vegades simplement a canvi d’un simple poma de recompensa.

El dramatisme que desprèn és brutal i fa pensar que tot allò que conta són fets inventats, però llegint posteriorment més sobre el tema he descobert que el que descriu i el que passa, malgrat ser ficció està carregat d’autenticitat. Això fa molt reflexionar-hi.

Pensar en la desgraciada vida de Xiu Xiu, m’encongeix l’ànima. És una vida difícil d’oblidar pel que conta i com ho conta. I és que comença dolçament fent pensar a l’espectador que és una pel•lícula bucòlica, però res més allunyat de la realitat. La pel•lícula té tanta força, dins la manera dolça i elegant com es presenta, que va enganxant i subministrant dosis d’horror sense parar fins el desenllaç final, que no vull desvetllar. 

En acabar de veure la pel•lícula vaig pensar que millor haguera estat no haver-la vista, perquè la situació anava fent-se cada vegada més “insuportable” de la mateixa manera que la jove anava fent-se “insuportable” també. 

Malgrat tot, és una opinió subjectiva i pense que és una pel•lícula recomanable, simplement s’ha de veure sabent de bestreta que és un drama fora del circuit comercial i dur d’assimilar . 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada