Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 31 de març de 2015

RESSENYA de cine: LA PESADILLA DE SUSI



LA PESADILLA DE SUSI
Guió i direcció Eva Gardos

Sinopsis i opinió personal

Basada en l’experiència real de la directora, és  una pel•lícula que deixa entreveure  com era i què passava  a l'Hongria de l’any 1950, una Hongria d’ombres i secrets. Portant endavant esta pel•lícula la directora demostra molta valentia en escorcollar el seu passat turmentat, retornant a la seua infantesa i trobant-se amb uns sentiments que encara no tenia superats. 

Va voler rodar a Hongria perquè només hi podia recrear l’atmosfera real de l’època, i és que al país encara s’hi respira el passat, i ella ho fa amb la música o amb els actors recordant la vida sota el comunisme. La directora va aprofitar el moment per redescobrir les petjades de la seua infantesa. Amb tot, i en acabar la pel•lícula, per fi va poder afirmar que tenia dos pàtries Amèrica i Hongria.

És un drama politic-familiar, més sentimental que polític, i qui siga propens a plorar, mirant esta pel•lícula té moltes oportunitats.  Apareix l’Hongria rural, paisatges campestres, i la preciosa ciutat de Budapest, alhora que mostra l’Amèrica de la dècada de 1960, centrada en els tòpics que la identifiquen, tal volta este aspecte quede exagerat, mostrant l'Amèrica de la qual tothom sap.

L’any 1950, un parella es veu obligada a escapar de l’opressiu règim comunista del país, fugen amb la filla major però la menuda, de menys de dos anys, per entrebancs al moment de la fugida es queda a Hongria. Primer la confien als iaios i estos l’envien amb uns grangers on creixerà més segura i tutelada pels seus nous pares. La fugida està rodada en blanc i negre, mostrant la foscor de la situació.

Per altra banda, la mare, a Amèrica, es lamenta no estar amb la filla i és així com al cap de 6 anys Suzanne, Susi, que ja en té 15,  té l’oportunitat de retrobar-se amb la seua veritable família. L’adaptació no és fàcil, Susi s’ha educat amb restriccions i els seus veritables pares estan envoltants de comoditats. A més a més, tan els seus pares com la seua germana són per a ella uns estranys.

I el contrast és total per a una Susi adolescent, que  es torna rebel, inconformista i la mare és incapaç de controlar-la.  Susi que ha crescut allunyada  del món, ni tan sols tenia tele que l’haguera posat al dia del món exterior, s’hi troba amb la societat del rock and roll d’Elvis i festes de joves , la societat de les hamburgueses i front tanta novetat encara es veu més perduda. 

I passen els dies i no s’acaba d’adaptar ni a la vida social ni a la familiar. En la seua vida falten respostes i ha de retornar a Hongria per trobar-les i poder mirar el futur d’altra manera, Susi necessita trobar la seua identitat perduda. La pel•lícula fa pensar en el drama de la immigració, la quantitat de gent desplaçada de manera obligada, vivint en terra estranya.

En quant als actors, sent el més difícil, el paper de la xiqueta, una joveneta Scartett Johansson l'interpreta de manera fabulosa i creïble i el de Nastassja Kinski, fent de mare també ho és.

La pel•lícula tal volta siga qualificada de sensiblera, perquè les emocions són les protagonistes però s’ha de mirar més enllà i no jutjar-la de simple.  L’efecte de la música és molt important al llarg de tota la pel•lícula, marca les diferències d’on està passant l’acció: Hongria o Amèrica i també marca el sentiment del que està passant en pantalla. 

Esta part, la de la música, la destaque. Arriba a l’ànima.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada