Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 8 de setembre de 2015

ÀFRICA: CURRÍCULUM VIATGER ( tots els enllaços)



Un poc sobre Àfrica…

El que jo conec d’Àfrica és solament una xicoteta porció, sobre tot de la part del Magreb. Tan de bo algun dia ampliara fronteres... m’agradaria conèixer millor l’Africa negra, potser algun dia puga escriure sobre ella. 

El primer contacte amb el món àrab va ser EGIPTE, l’Egipte faraònic, el de les piràmides i temples, el grandiós, el que Ramses es va entossudir en crear per a mostrar a tothom del futur la grandiositat d’una civilització, el que meravella i crea dubtes sobre com podrien haver fet els avantpassats tot el que van fer. Anys més tard vaig tornar a Egipte i vaig ampliar trajecte, em vaig endinsar en el llac Nasser i en poblats nubis, alguns fets ruïnes però altres vius, poblats amb gent que ha deixat la vida nòmada més incomoda i pesada per altra més estable. Els nubis viuen de manera senzilla i l’amabilitat impera sempre quan reben gent desconeguda.

He tingut la sort de viatjar per MARROC, durant un final i inici d’any. Va ser exòtic i divertit, va ser diferent i va ser magnètic, com tot país àrab. El viatge el vaig fer amb baix pressupost, i així  recorde llocs de dormir dels quals em vull oblidar perquè fins el moment són els meus roïns que mai he patit. Però per al viatger, tot és bo per assaborir el país. Qui sap si algun dia torne per compensar, i ho faça gaudint d’un dels luxosos hotels que hi ha al país!. No crec que ho faça, em sentiria incomoda mirant les penúries que l’envolten. Perquè el que si que hi ha, i molt al Marroc, és desigualtat social i econòmica.

TUNISIA també la vaig visitar durant una primavera, i recorde que la primera mirada va ser d’incomprensió, perquè vaig parar a la zona costanera on el turisme de sol està envaït per alemanys que han pres possessió d’hotels i llocs d’esplai. Tunísia és de tots els països àrabs que conec, el més occidentalitzat. Tanmateix endinsant-nos en el país trobes l’essència no desvirtuada, estan els oasis de muntanya i les ciutats sagrades, està la gent que rep gustosament el visitant que aporta divises i guanys a l’economia familiar, però si no aporta també el reben amb la mateixa amabilitat. El turisme és bo allà on va. Encara que tot té un límit i les normes del viatger haurien de ser complides sempre.

I he visitat ALGÈRIA. Va ser un viatge especial, em sent una privilegiada per poder-ho contar. Poca gent ha visitat este país i més si cal menys ho podrà fer ara. Per això de tot el que vaig veure i sentir he escrit una novel•la: ENTRE DOS MONS, amb una editorial valenta que ha apostat per ella, Nova Casa Editorial. Vull que tothom puga gaudir del viatge com jo ho vaig fer, vull que tothom li perda la por a este raconet, tan proper i desconegut i en general a tot el món àrab, simplement perquè és una por sense raó de ser. El que hem de tenir és por a la intransigència i als fanatismes, a la poca tolerància i al negar-se a obrir-se a altres maneres de pensar. Hui per hui estes actuacions estan escampades arreu del món i no solament està als països àrabs.

REFLEXIONS POSTERIORS, setembre 2015, 4t aniversari del bloc viatger

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada