Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 5 de setembre del 2015

RESSENYA LITERÀRIA : Entre dos mons-Entre dos mundos






La resenya en valencià es va fer el 5-9-15
El post s'actualitza afegint la resenya en castellà el 9-3-16.

La reseña en valenciano se publicó el 5-9-15
El post se actualizó añadiendo la reseña en castellano el 9-3-16.

ENTRE DOS MUNDOS
Mariló Sanz Mora

Hoy hablo de un libro propio, ya lo hice sobre la novela “En primera persona”, y también sobre algunos cuentos. Tal vez hay quien lo critique y diga que no está bien hablar de libros escritos por uno mismo, aviso pues, que primero lea y que luego hable, porque simplemente voy a presentarlo. Ya lo juzgarán otros.

¿Por qué no he de incluir esta novela en este rincón viajero? "Entre dos mundos" es un libro de viajes y se merece en este bloque su espacio. Aunque aviso, para quien no sea amante de leer sobre exotismo y otras mentalidades, que no solamente es un libro de viajes, también incluye una bonita historia de amor que tiene a una mujer por protagonista, una mujer madre y esposa, un prototipo de mujer fácilmente identificable.

Los que leéis este bloc ya sabéis como me gusta viajar y también como me gusta escribir. "Entre dos mundos" es un relato especial, fruto de mis dos pasiones. La novela fue consecuencia de un viaje fascinante por Argelia hecho por casualidad, porque el azar aquella primavera del año 1990 así lo decidió. Era un viaje a un lugar totalmente diferente y eso me atraía sin saber muy bien a dónde iba, ni cómo estaba la situación religiosa, social ni política, que pocos años después se volveria tan tensa. Quizás sea una inconsciente viajera que no ve peligros donde la mayoría de gente los ve. En este caso fui a ciegas, como pocas veces voy cuando viajo, y quise saber y entender el país después, a la vuelta, cuando el efecto fascinante del país ya me había cautivado. Y empecé a investigar e informarme, siempre contrastado, por ser fiel a la realidad. Soy consciente que mi mirada es externa, extranjera y subjetiva, puede haber errores, aunque en el proceso de escritura haya tenido mucho cuidado para no cometerlos.

La novela muestra la historia de Mariona, la joven catalana que se aventura frente a todo pronóstico en una relación amorosa con Hamid, un joven, hijo de argelinos residentes en España. Unas cartas escritas por la familia de Hamid en el pasado, le servirán de guía en el descubrimiento de un país que poco a poco enamora a la protagonista, y los lectores descubrirán las razones de esa seducción a través de su mirada sencilla, humana y emotiva. Y así partiendo de escenarios reales argelinos, y envolviendo la historia de amor sincero y valiente, a la vez que  dulce y tierno, muestro otros pasajes y sentimientos vividos en otras zonas árabes visitadas.

Me atrae el mundo árabe, con sus contradicciones y sus tradiciones de las cuales, muchas no entiendo y no comparto. El primer contacto con un país musulmán fue tres años antes del viaje a Argelia, fue a Egipto, pero el Egipto faraónico que descubrí entonces eclipsaba el Egipto actual y su mentalidad. Después de Argelia vendría Marruecos en 1992, Estambul 1993, Siria y Jordania en 1997, Túnez, en 1998, en 2000 volví a Egipto donde encontré más la esencia actual del país y en el 2001 estuve en Amman. También he buscado la parte árabe en España yendo a Sevilla, Córdoba o Granada.

"Entre dos mundos" es, como he dicho, una historia de viajes: el viaje de Mariona y Hamid a Argelia y el de la familia argelina cuando vinieron a España, también está el del propio suegro Hassan, que tiene un oficio que le obliga a viajar y nos los relata. Hay unas tramas al inicio que  avanzan con cierta dosis de intriga,  todo ficción pero basado en la realidad cotidiana. Es tarea del lector jugar a adivinar qué parte es real y cuál inventada.

Me gusta en mis novelas, mostrar las diferentes perspectivas sobre los hechos, y en esta novela, Argelia también aparece desde diferentes puntos de vista, por un lado vemos la visión occidental que todo le resulta chocante y por otra la del nativo oriental, que como le pasa a Mariona, también vive entre dos mundos y ama a los dos países que conoce de primera mano.

La novela muestra la vida tal como es, con rayos de felicidad mezclados con lucha permanente, y así Mariona es una mujer feliz y luchadora: lucha porque debe seguir un camino diferente en el trayecto que tiene destinado al nacer, tiene que vivir entre dos mundos contrapuestos, debe explicar a sus hijos esa doble nacimiento contándoles las ventajas de tener impregnadas dos culturas con las que tienen que convivir y al final tiene que luchar para superar un obstáculo que se le presenta.

Entre líneas, la novela muestra temas de actualidad que pasan en un mundo y en otro, por parte de un tipo de mentalidad y otra: está el becario supeditado al jefe de la empresa, también los prejuicios raciales injustificados, los lazos familiares con dolor cuando hay una rotura y alegría inmensa cuando hay reencuentro, están los arraigados lazos que se forjan en el país de nacimiento, las tradiciones ancestrales dignas de admiración y otras que es necesario erradicar totalmente y lo antes posible. También se habla de maltratos físicos, del fanatismo religioso y el político en forma de terrorismo, de la familia...

Alguna parte llega a ser dura porque muestra hechos reales que han pasado o que existen en la actualidad pasando, pero por estilo y forma "Entre dos mundos" es de fácil lectura. 

Desgraciadamente en tiempos actuales tenemos que pensárnoslo dos veces antes de ir a cualquier país musulmán, por seguridad, porque hay inconscientes que se quieren hacer notar. Mientras las cosas cambian, os invito a leer Entre dos mundos, cojáis el libro paséis página y os adentréis en su lectura.
ENTRE DOS MONS
 Mariló Sanz Mora

5-9-15
Hui us faig una ressenya en la qual parle d’un llibre propi, ja ho vaig fer en la novel•la En primera persona, i també en alguns contes. Tal volta hi ha qui ho critique i diga que no està bé parlar de llibres propis, avise doncs, que primer llisga i que després parle, perquè simplement vaig a presentar-lo. Ja el jutjaran altres. 

Per què no he d’incloure'l al llistat del racó viatger? “Entre dos mons” és un llibre de viatges i es mereix en este bloc el seu raconet en el qual parle de tants altres llibres i viatges. Encara que avise, de bestreta, per a qui no siga amant de llegir sobre exotisme i altres mentalitats, que no tot és viatge, també inclou una bonica història, que és de vida i d’amor, que té de protagonista a una dona valenta, mare i esposa.

Ja sabeu com m’agrada viatjar i també com m’agrada escriure, “Entre dos mons” és un relat especial, fruit de les dues passions. La novel•la va ser conseqüència d’un viatge fascinant a Algèria fet per casualitat, perquè l’atzar aquella primavera de l’any 1990 així ho va decidir. Era un viatge a un lloc totalment diferent i això m’atreia sense saber molt bé on anava, ni com estava la situació religiosa, social ni política, que pocs anys després esdevindria tan tensa. Potser siga una inconscient viatgera que no veu perills on la majoria de gent en veu, en este cas vaig anar a cegues, com poques vegades vaig, i vaig voler saber i entendre el país després a la tornada, quan l’efecte encisador del país ja m’havia captivat. I vaig començar a investigar i informar-me contrastat tot el que m'empassava, per ser fidel a la realitat. Així i tit sóc una mirada externa, estrangera i subjectiva, pot haver errades, encara que en el procés d’escriptura haja tingut molta cura per no cometre’n. 

La novel•la mostra la història de la Mariona, la jove catalana que s’aventura a front tot pronòstic en una relació amorosa amb Hamid, un jove fill d’algerians residents a Espanya, concretament a un poblet de la Vall blanca. Unes cartes escrites per la família de Hamid al passat, li fan de guia en el descobriment d’un país que a poc a poc l’enamora i la captiva, i els lectors descobriran les raons d’eixa fascinació a traves de la seua mirada senzilla, humana i emotiva. I així partint d’escenaris reals algerians, i envoltant una història d’amor sincera i valenta, alhora que dolça i tendra, escric altres passatges i sentiments viscuts en altres zones àrabs visitades mentre es gestava la novel•la. 

M’atrau el món àrab, i m'atrau amb les seues contradiccions i les tradicions, algunes lloables, altres que no entenc i no comparteisc. El primer contacte amb un país musulmà va ser tres anys abans del viatge a Algèria, i va ser a Egipte, però l’Egipte faraònic que vaig descobrir aleshores eclipsava l’Egipte actual i la seua mentalitat. Després d’Algèria vindria Marroc en 1992, Istanbul l’any 1993, Síria i Jordanià l’any 1997, Tunísia, l’any 1998, l’any 2000 vaig tornar a Egipte on vaig trobar més l’essència actual del país i el 2001 a Amman. També he buscat la part àrab a Espanya anant a  Còrdova o Granada. 

“Entre dos mons” és, com he dit, una història de viatges: el viatge de Mariona i Hamid a Algèria i el de la família algeriana quan vingueren a Espanya, també està el del mateix sogre Hassan, que té un ofici que l’obliga a viatjar i ens els relata. Hi ha una doble trama que s’inicien i avancen amb certa dosi d’intriga, tot inventat però basat en la realitat quotidiana. És tasca del lector jugar a endevinar quina part és real i quina inventada. 

I també us dic que m’agrada mostrar les dobles vessants i en aquesta novel•la Algèria també està vista des de perspectives diferents, per una banda veiem la visió occidental que tot li resulta xocant i per altra la del natiu oriental, que com la Mariona també viu entre dos mons. Per ambdues parts hi ha estima a dos països que coneixen de primera mà.

La novel•la mostra la vida com és, amb rajos de felicitat barrejats amb lluita permanent, i així la Mariona és una dona feliç i lluitadora: lluita perquè ha de seguir un camí diferent en el trajecte que té destinat en néixer, ha de viure entre dos mons contraposats, ha d’explicar als seus fills eixa doble naixença contant-los els avantatges de tenir impregnades dos cultures amb les quals han de conviure i al final ha de lluitar per superar un entrebanc que se li presenta. 

Entre línies la novel•la mostra temes d’actualitat que passen en un món i en altre, per part d’un tipus de mentalitat i altra: està el becari supeditat al cap de l’empresa, els prejudicis racials injustificats, els lligams familiars amb dolor quan hi ha un trencament i alegria immensa quan hi ha retrobament, els arrelats lligams al país de naixença, les tradicions ancestrals dignes d’admiració i altres que es necessari eradicar totalment i quan més aviat millor, els maltractaments físics, el fanatisme religiós i el polític en forma de terrorisme, la família, l’estima... 

Alguna part del contingut arriba a ser dura perquè mostra fets reals que han passat o que existeixen en l’actualitat, però per estil i forma “Entre dos mons” és de fàcil lectura. Té dos parts, i cada part uns capítols diferenciats. 

Malauradament en temps actuals s’ho hem de pensar dues vegades abans d’anar a qualsevol país musulmà, per seguretat, perquè hi ha inconscients que es volen fer de notar. Mentrestant les coses canvien us convide a llegir Entre dos mons, agafeu el llibre, passeu pàgina i endinseu-vos en la lectura. 

facebook ENTRE DOS MONS


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada