Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 7 de novembre de 2015

MONTPELLER: La place de la Comedie i els voltants

Montpeller m’agrada perquè és menuda, agradable i acollidora. Té sol i mar a prop i té universitaris que li donen vida. La joventut sempre està activa i activa a la resta.



Place de la Comedie, punt neuràlgic de la ciutat, bonica i acollidora de nit i de dia.
Este any tenim Montpeller, al Llenguadoc-Rosselló, com a base, és la ciutat des d’on anem a visitar part del sud francès. El tren regional i l’autobús de línia regular seran els nostres mitjans de locomoció adequant-nos als horaris. Per a moure’n en tren aconseguim un bon de reducció de tarifa, que ens resulta cada viatge al 50%. Cal mirar les ofertes. Anem amb tren a Carcassona , a Narbona, a Nimes i a xicotetes poblacions com Agde i Sète. També agafem l’autobús per anar a altres poblets on la via de tren no passa i així visitem des de Montpeller San Guilhem le desert, i Le pont du Gard i Uzès des de Nimes. Tambè fem passeig en vaixell pel canal de midi. En resum un viatge molt complet.

L'estacio de trens de Montpeller és punt de partida de moltes visites als voltants, l'autobús també ho és.

Arribem a Montpeller i ho fem el dia 15 d’agost, vespre de la festivitat de san Roc,el patró local al qual se li té molta devoció. I no només a Montpeller, també arreu del món. Així que aprofite per contar un poc la història que envolta este sant nascut a la ciutat en honor del qual Montpeller organitza un grapat d’actes. No ho puc remeiar, ja sabeu com m’agraden les històries.

Festa gran en Monpeller en honor a sant Roc.

Sant Roc va nàixer l’any 1300 en casa acomodada i quan es quedà orfe als vint anys, va decidir vendre totes les possessions i peregrinar a Roma. Va ser aleshores quan es desencadena la pesta negra que tantes morts comportaria per tota Europa, i sant Roc tal volta per coneixements de medecina o per gràcia natural, en el seu camí anava curant, fins que ell mateix va contraure la malaltia i es retirà a una cova disposat a morir sense molestar. Però és ara quan apareix un gosset que cada dial li porta un panet i li llepa les ferides. El ric amo del gosset observant com desapareixia el pa cada dia de casa va decidir seguir el gos. I va ser quan trobà al sant i decidí hostatjar-lo a sa casa i tenint cura d’ell acaba sanant. Aleshores volgué tornar a casa, a Montpeller, però durant el trajecte acusat falsament el tancaren en presó on morí.

Montpeller està de festa i ha engalanat els carrers

I una vegada feta esta introducció de llegenda i canviant de terç radicalment, entre a parlar dels orígens i la història. És indiscutible que Montpeller és la capital del Languedoc-Rosseló malgrat ser la més jove de totes les grans ciutats de la part Mediterrània francesa. 

Sembla estrany però és així, Montpeller es formà originàriament ajuntant aldees. Va nàixer mil anys després que les veïnes Nimes o Narbona i eixa és la raó que no tinga vestigis ni romans ni grecs. I va nàixer al costat de la Via Domitia i el camí de Santiago, així que era lloc estratègic de comunicació per a comerciants i peregrins. Per la qual cosa Montpeller fundada per la família Guilhem, es va fer gran, important i intel•lectual fins crear la primera facultat de medicina de França i del món occidental, universitat on estudiarien famosos com Nostradamus, el de les profecies, i Rabelais el metge, poeta i humanista del segle XV. La universitat existeix des de segle XII encara que no és institució fins al 1220, així que és la facultat de medecina en activitat més antiga del món. El jardí de les plantes, al costat de la universitat, es creà l’any 1593 per disposar de plantes medicinals i és el més antic de França.

La Universitat, al mateix costat de la catedral

Després vindrien temps pròspers i altres més decadents i és al segle de les llums que  Montpeller brilla de nou, però la revolució industrial posterior no l’afecta i continua sent agrícola, sent la vinya qui aconsegueix fortuna. 

En un recorregut per Montpeller hi ha llocs que no han de faltar. A més a més cal parar-se en les nombroses terrasses de les amagades placetes que hi ha per fer un descans entre passeig i passeig. Serveix per conèixer millor el lloc i la gent. 

La ruta turística de Montpeller podria començar en la plaça neuràlgica: La place de la Comedie, amb el malnom de la plaça de l’ou per la forma ovalada. Si, l’encisadora plaça de la Comedie, i els edificis que l’envolten dels segles XIX és punt idoni. Es caracteritza pel bullici de la gent, les parades del tramvia i els quioscos de flors... per ser de les places que acabes trepitjant de nit i de dia. A la place de la Comedie està la fontaine des trois Graces de 1796 amb els querubins envoltant-la.

Place de la Comedie amb la font de les tres gràcies en primer pla.


Place de la Comedie

També està l’edifici de l’opera presidint la plaça.

Edifici de l'Opera

Hi ha un carrer que enfronta a l’estació de trens, molt a prop, una estació moderna i funcional, una estació que, nosaltres, amb tantes eixides als voltants de Monpeller, ja coneixem com la palma de la mà.

Façana de l'estació i vista des de la part de dalt.

Un dia desdejunem a la plaça de la Comedie i ens entretinguem presenciant una escena singular: uns joves se n’han anat sense pagar, el cambrer s’ha quedat amb un pam de nas i malhumorat. Davant nostre desdejunen uns persones uniformades amb una camisa que té brodada la imatge de sant Roc, i és que  és el dia de la festa gran en el seu honor. Seran d’alguna confraria o societat religiosa i van a participar als nombrosos actes en honor  al patró.

Entrem al casc antic per rue de la Loge on estan les Halles Castellane, que és un mercat d’aliments, dels més importants de la ciutat, i on podem trobar de tot per a comprar a bon preu.

Mercat de Les Halles

Montpeller té aire senyorial, hi ha carrers que em resulten familiars, em recorden a ciutats que tinc a la meua comunitat valenciana. I tot està a un pas, Montpeller es fàcil de visitar i el passeig és agradable, les distancies són curtes, la ciutat  no es molt gran i tot el que s’ha de veure està junt. És una ciutat de les que a mi m’agraden, aires de ciutat amb tot el que fa falta sense dimensions extra que atabalen. 

Els carrers del centre històric són estrets i laberíntics.

Plaça dels martirs de la revolució

Montpeller és una laberíntica ciutat amb carrers estrets, pocs en línia recta, amb edificis dels segles XVII i XVIII, antics palauets que amaguen a l’interior un patis i escales sumptuoses. Alguns d’ells, a hores d’ara, són hotels discrets que contrasten amb edificis monumentals. 

Antics palauests són ara hotels...

Darrere de la place de la Comedie trobem el que era l’àrea jueva, actualment en plena restauració. Ho trobem perquè identifiquem edificis semblants als que ja havíem vist en el barri jueu de Venècia. Són cases altes i poques finestres perquè els jueus s’amuntegaven en guetos.

Barri jueu

En este moment a Montpeller estan intentant recuperar este passat i estan restaurant la zona concreta on vivien i els banys. És el que posa en un dels cartells en la façana del antics banys, que és dels mes antics d’Europa. L’entrada  solament és possible de manera guiada en grups establerts per idioma, així mostren els avanços en la restauració que estan fent. És una modalitat nova de turisme, visitar llocs en obres.

Banys jueus.

Quan torne a Montpeller serà el primer que vinga a veure. I és que esta ciutat és de les que tornaria, per agradable i tranquil•la però també té l’ambient si és el que es busca. No em puc creure la quantitat de placetes acollidores i plenes de gent que hi ha en la zona de darrere de la plaça principal! Hi ha turistes però la majoria són gent local, és la llengua francesa la que majoritàriament s’escolta parlar. Nosaltres parem a la plaça Jean Jaures on s’està molt bé, lloc on podríem estar hores i hores, nomes observant la gent. És una plaça sempre molt animada i on ens asseguem més d’una vegada, de dia i de vesprada.

De nou retornem a la Plaça de la Comedie, des d’on ens dirigim per l’avinguda Charles de Gaulle fins al palau dels congressos. Claude Vasconi va cobrir el palau de granit rosa, un contrast modern al costat de la part antiga i del centre històric de la ciutat.

Palau de congressos

L’avinguda és ampla i lloc de tranquil•litat o d’animació segons el moment del dia. La nit del divendres hi ens trobem una extremada activitat estiuenca. De 18’30 a 11 i mitja fan degustació de vins i productes de la terra, mercat nocturn amb més de 150 expositors, artesans, oficis d’abans, llibreries, llocs de menjar per a triar... música en directe o enllaunada...i molta gent...molta, colles d’amics i famílies:  hi ha harmonia i convivència. Nosaltres estem bocabadades i no sabem ni on mirar, i és que hi ha fins i tot ostres marines per a menjar.

Avinguda Charles de Gaulle, que divendres la nit la trobem plena de gent, de paradetes de menjar, de beguda, ambientada per música...tota una festa.

En la mateixa avinguda a un lateral està el museu Fabré amb l’entrada de Daniel Buren, creat l’any 1825 quan en morir Fabré donà totes les seues col•leccions que estan exposades cronològicament. Hi ha art de Coirbet o Delacroix o Soulages.
Museu Fabré.

I també des de la plaça de la Comedie podem anar amb molta facilitat al barri Antigona que es mereix un capítol a banda. I és que està a un pas i està expressament dissenyat per unir la zona antiga amb la nova. El barri Antigona, tan afamat, alguns clamant lloances altres criticant, va ser creat per Bofill i es volgué fer un homenatge  a l’antiguitat clàssica. A mi m’encanta esta zona tranquil•la i elegant, potser també siga perquè és on tenim l’hotel i per on passegem amb assiduïtat. 

Un alt edifici amb una enorme llibreria  a sota és la porta d'entrada al barri Antigona, però en realitat la porta per on s'ha d'entrar, són les galeries Lafayette... només creuant-les canviem de zona i entrem a un modern entorn clàssic, el del barri Antigona.

A partir d’Antigona es crearen altres barris moderns i incorporació avantguardista com l’edifici de l’ajuntament que  és emblema per ser ecològic i tecnològic, de color blau fort, els colors de Montpeller que canvia segons la llum del sol. També Christian Lacroix donà un alegre color al tramvia.

Disseny i art al tramvia.


QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada