Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 10 de novembre de 2015

MONTPELLIER La catedral i el que l’envolta

I Montpeller m’agrada, també, perquè he estat dies observant-la i no ha estat una visita ràpida. A Montpeller hi ha qualitat de vida.

Estem al Llenguadoc-Rosselló, concretament a Montpeller,  i m’agrada. Els carrers exclusivament per a vianants són un encert, a Montpeller i en qualsevol ciutat, el barri històric ens convida a trepitjar-lo sense impediments de vehicles i sorolls innecessaris. És un lloc tranquil on cal seure i respirar el seu aire, un aire multicultural i alhora familiar per haver tants descendents espanyols. Això em fa reflexionar-hi en algunes consideracions a tenir en compte per entendre, m’afage doncs, la llicència de mostrar-vos unes pinzellades d’història passada i present...

Les visites ràpides comporten visions lleugeres i sense fonament...
a mi m'agrada Montpeller, he estat dies trepitjant-la i ho sé.

Els emigrants han estat els que han repoblat la zona i l’han feta gran. I d’espanyols... hi ha molts. Un dia sopem a un lloc on l’ama és néta d’espanyols. Ens diu que no sap parlar molt bé el castellà però es defèn. Li agrada xerrar i traure del subconscient la llengua que li van ensenyar i no practica. Ens conta que en són molts els descendents d’espanyols residents a la ciutat, tots emigrats com en el seu cas. I a més a més ens diu que si a Montpeller en són molts, encara en són més a un poble proper anomenat Mauguio. Diu la dona que hi en viuen moltíssims  i que fins i tot celebren totes les festes com si foren encara a Espanya, i es nota en els cognoms familiars que són delators de la precedència. Són fills d’emigrants que vingueren buscant oportunitat de treball, alguns també per raons politiques. I una família reclama altra i altra a altra més...això és el que passa.

Una forta aportació migratòria seria la dels Pìeds noirs, procedents d’Algèria durant la guerra de la independència. A Montpeller també hi ha molta gent de raça negra de les colònies. Tota una barreja cultural que m’encanta.

Entrant en tema històric i de llegenda, també cal dir, que  Jaume I el conqueridor, tan vinculat a la nostra història, va nàixer a Montpeller, com no fer referència? Si, Jaume nasqué a Montpeller l’any 1208 i el seu naixement està envoltat de llegendes. Hi van unes quantes curioses.

Sobre Jaume I es diu molt. Fill de Pedro II  i Maria de Montpeller, hi ha històries que conten sobre el casament dels pares, diuen que fou per la dot i que no hi havia estima i no dormien junts, Pedro tenia moltes amants per satisfer el plaer. Hi ha històries que expliquen sobre el seu naixement i és que la noblesa preocupada per la falta d’hereu pensaren una estratagema Els propis homes de confiança enganyaren al rei preparant-li una nit especial amb Lavinia, la seua amant preferida. Va arribar la nit i l’habitació estava disposada, tot a fosques per crear misteri i màgia i la dama esperant. El rei impacient feu l’amor una vegada darrere d’altra. A l’alba aparegueren en l’habitació tots els assessors i gent de confiança per comprovar si la trama havia estar o no encertada. Aleshores va ser quan el rei s’adonà que havia estat tota la nit junt a la seua odiada esposa i no junt a la desitjada amant preferida com ell pensava. Fou la primera i l’única vegada que Pere va fer ús del matrimoni amb Maria i sortosament quedà prenyada. El xiquet nascut fou Jaume I. També conten històries sobre com s’escollí el seu nom de manera peculiar. La mare va encendre 12 ciris i a cadascú li posà un dels noms dels apòstols, el ciri que tardara més en apagar-se seria el nom que li tocaria al nounat.Conta també la història que fou empresonat per Simon de Montfort quan tenia tres anys al castell de Carcassona utilitzat per son pare com símbol de pau per a que no envaïren les seues terres. El pare volia que rebera educació i pactaren un matrimoni que no s’arribà a celebrar. Continua la llegenda dient que sa mare Maria s’enfadà i demanà ajuda al Papa de Roma. La intervenció papal ajudà a alliberar-lo quan tenia 5 anys. Des d’aleshores Jaume tenia clar que volia mantenir el interessos amb els nobles dels Pirineus. I així fins fer-se gran, formant família, sempre escollint per interessos, criant hereus i fiançant-se com guerrer. I es que es casà tres vegades, tingué molts fills i nombroses amants.

Jaume I passà a la història perquè va conquerir tres regnes: Mallorca, Murcia i València. Cada 9 d’octubre a València se celebra que l’any 1238 entraren  a la ciutat les seues tropes victorioses. Així fou, després d’un tracte pactat, entraren a una València on els moros eren valencians i els que eren estrangers eren els cristians. València fou l’obsessió del rei i la preparació de la seua conquesta durà 15 anys. Sobre Jaume i la seua aventura conqueridora hi ha molt escrit i no tot parla bé, hi ha qui fa la crònica de l’afamat rei, posant-se en la part musulmana i és quan la versió canvia totalment. El que tothom està d’acord es que va morir l’any 1276 a València als 71 anys, quan anava cap al monestir de Poblet  per a descansar. Hi queden doncs les despulles del monarca en un descans etern.

L’any 2008, se celebrà a Montpeller uns actes homenatge, el primer de la història en honor al monarca, quan es complien els 800 anys dels naixement, a banda, sobre Jaume poc més s’ha fet i els locals poc en saben sobre esta figura.

El passeig des de la place de la comedie  que començàrem des de la rue de la Loge, pot seguir. Montpeller té molts llocs a descobrir. Seguint la rue Folch arribem a l’arc de triomf. Abans de traspassar-lo hem vist a un lateral un gran edifici que és el palau de justícia, neoclàssic construït l’any 1853 ocupant el lloc que ocupava el castell de Guilhem.

Rue Folch

Palau de justicia.

            
L’arc de triomf és en honor a Luis XIV imitant les portes parisenques, va ser construit en el lloc on antigament existia una de les 8 portes antigues.

Arc o porta de Peyrou.

L’arc dóna entrada a la place reial de Peyrou i els jardins, on hi ha una estàtua eqüestre de Luis XIV. Cal fer la passejada de Peyrou, passeig dissenyat l’any 1688.

Jardins de Peyrou

Al fons hi ha un edifici. Ens apropem. És Le chateau d’eau, molt menudet i que ofereix vistes a l’altra part on està l’aqüeducte saint Clement del segle XVIII, que portava l’aigua des del naixement del riu Lez a un dipòsit.
Chateau d'eau.

Jardins que porten a le chateuau d'eau i a l'aqüeducte.

Els dos pisos de l'aqüeduucte amb arcs de 22 metres estan inspirats en el pont du Gard. Dissabtes per la vesprada sota els arcs es munta un mercadet de vell.

Aqüeducte

Seguint la nostra visita descobrim nous carrers i avingudes.

Carrers i carreronests, places i avingudes...Montpeller és un entramat agradable de passejar...

I arribem a la catedral de Saint Pierre amb aparença de fortificació. Les columnes externes circulars són imponents i semblem més pròpies d’un castell que d’un edifici religiós. Té silueta massissa  el papa Urbano V, antic estudiant de Montpeller l’any 1364 va manar construir un monestir i l’església que seria transformada en catedral en 1536.

Façana de la catedral...amb les torres...

Exterior de la catedral que sembla una fortificació.

Interior de la catedral

 I just al costat està l’antiga universitat.

Just al costa de la catedral està la famosa universitat de Montpeller de la qual ja he parlat.

Una vegada fet un passeig general del casc antic, retornem a la place de la Comedie per altres carrerons diferents, passem per uns  en els que es nota per l’ambient dels establiments que són propis d’estudiants, també passem per altres més comercials, altres més amagats... per places que estan de gom a gom i veiem restaurants amb carta que inclou menjars espanyols.


QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada