Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 10 de maig de 2016

II-PART, BARCELONA: SANT JORDI, fira i turisme

Després d'haver gaudit de la part literària, toca la turística... toca trepitjar un poc Barcelona. 

El cap de setmana barceloní no acaba en dissabte. 

M'abelleix seguir fent passeig per la ciutat, mai és suficient quan parlem de grans urbes com està que s'ha de visitar parcialment. 

Al dia següent a sant Jordi, encara em queden unes hores abans d'agafar el tren. Sortosament tinc tres cicerones que em porten per una part de Barcelona desconeguda per mi, i també per altra part que feia temps no trepitjava. 

Però abans de quedar amb ells m'he proposat anar al Passeig de Gràcia que tinc a un pas de l'hostal. Vull veure com està després de l'allau de gent del dia d'abans. 

Hi vaig a les 9 del mati. Sembla que estic en altra ciutat.  No hi queda ni un senyal de res, ni una parada de llibres o roses, ni bruticia... Al carrer uns quants turistes orientals i jo, som els unics que hi som. Millor. Em dóna temps de mirar edificis i façanes, balconades, detalls escultòrics... prenc notes del que veig, faig fotos... Este passeig mereix capitol a banda que ja us mostraré en altra ocasió.

Els amics, Enric, Cèlia i Ivet, em porten al mercat de sant Antoni, al dominical del llibre, on la majoria són exemplars de segona mà molt interessants, també hi ha sector infantil amb exemplars nous. Com el dia d’abans amb tanta gent va ser impossible comprar llibres ho faig ara i a molt bon preu.


Gràcies Enric i Cèlia per estar pendent de mi en tot moment...

mercat de sant Antoni

           
L’edifici antic del mercat de sant Antoni està de rehabilitació, actualment s’han parat les obres perquè han trobat vestigis arqueològics medievals. Mire amb atenció i veig el que és la muralla o la contramuralla, no sabria dir exactament que és el que veig, els meus coneixements no arriben a diferenciar-ho. La idea és integrar-ho en l'edifici com passa en el born. 

Una vegada enllestides les obres, els estants del dominical passaran a l'interior de l'edifici i aixi els venedors s'estalviaran la feina de muntar i desmuntar. Tanmateix la meua mirada, encara que inexperta, tot s'ha de dir, veu que la inauguració de la reforma encara tardarà.


L'edifici del mercat de sant Sntoni en rehabilitació.

En una vorera hi ha un grapat de gent arremolinada. Estan traficant?.Ho sembla.  No!. No pot ser! Mire amb deteniment i veig xiquets, pares i iaets, majoritàriament del sexe masculí. Que és? pregunte. És un lloc d’intercanvi de cromos, em contesten els amics que estan acostumats a veure-ho cada setmana. Llista en mà la gent compra o ven els cromos que li sobren o li falten. És un espectable singular, sense cap dubte, desconegut per a mi perquè no sabia que existia.

Lloc d'encontre per a la compra venda de cromos.

Després anem a visitar un dels pocs vestigis romànics de Barcelona, l'esglèsia de sant Pau del Camp al barri del Raval. És una menuda joia que ala ciutat queda eclipsada pel modernisme de Gaudi que és el que s'emporta la fama. 

Sorprèn per la situació enmig d’edificis vells, que semblen se la volien engolir, i encisa per acollidora. I perquè nomes entrar escoltem música celestial, és un cor qui canta donant-nos la benvinguda, com si ens esperara... Canten per una bona causa. El concert es benèfic per aconseguir una ambulància per a Kenia.

esglèsia romànica sant Pau del Camp

Seguim passejant i anem a la plaça de Espanya, allà lluny destaca la font màgica de Montjuic, que s'ompli de colors, de llum i de música en hores determinades nocturnes. Que bonic! ho recorde d'altra vegada...També destaca l'edifici del museu d'art de Catalunya. Estem en  l'àrea creada amb motiu de l'exposició universal de 1929. Quatre columnes simbolitzant la bandera catalana donen entrada.


Les fonts de Montjuit.
La plaça de bous no passa desapercebuda, és l'edifici de Les Arenes, convertit en centre comercial després d'una faraònica mampresa arquitèctonica elevant l'edifici, segons m'expliquen els amics catalans. Pugem a la part de dalt i accedim per dins, per l'ascensor extern, més turístic, s'ha de pagar.  I una vegada a la part alta es veuen unes vistes molt xules de la ciutat.   


Les Arenes.

    Que bonica i acollidora és Barcelona...cert...

Has llegit a primera part?


QUADERN DE VIATGE, 22, 23 i 24 d’abril 2016

2 comentaris:

  1. Gràcies a tu per la menció Mariló. Estem encantats d'ensenyar encara que sigués una petita part de la nostra ciutat que, per una altra banda ens encanta. Esperem que tornis per anar a veure coses noves. Una abraçada! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tornaré...Barcelona té molt a visitar...Abraçada.

      Elimina