Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dijous, 13 de setembre del 2018

RESSENYA LITERÀRIA: WONDER, LA LECCIÓN DE AUGUST i la resta de la sèrie




LA LECCIÓN DE AUGUST
i la resta de la sèrie
R.J. Palacios

Avise de bestreta per als viatgers, que hui no ressenye un llibre de viatges, sinò un llibre de sentiments. I és que per a mi viatjar a l'interior propi, fent-nos preguntes sobre el nostre comportament,  és el gran viatge  que tothom deuria fer.

Llegir esta novel·la juvenil és bo per a la salut, com diria l’eslògan…la salut mental clar i també la del “cor”. La novel·la és beneficiosa perquè obri les ments i fa pensar, però pensar de veritat sobre el comportament propi, sobre l’amabilitat, sobre ajudar. Contribueix a ser tolerant i actuar amb empatia perquè en la vida és especialment important saber-se posar en el lloc del que tenim davant.

August té 10 anys i pateix el Sindrome de Treacher-Collins, una malaltia rara que consisteix en una deformació craneo-facial, però la síndrome no li afecta la  intel·ligència. Com des que va nàixer ha estat d’operació en operació sa mare és qui l’ha ensenyat els aspectes curriculars fent les funcions de mestra. Quan August arriba a 5è es pren la decisió que ha d’anar a l’escola perquè ha de trobar-se amb la realitat que hi ha en la vida diària. Aleshores tot  canvia i se n’adona de la reacció que tothom demostra quan el veuen per primera vegada. August voldria ser com tots, però no pot ser. Voldria passar desapercebut però és impossible i no pot evitar veure les mirades furtives que tothom li adreça. Tampoc pot evitar escoltar el que en veu baixa parlen sobre ell i adonar-se’n que la gent s’espanta quan el veuen.

August en l’escola ha d’aprendre a conviure amb adversaris i aprendre a acceptar-se. I ho fa reflexionant que ser diferent no és dolent perquè el que realment importa està a l’interior. Tots som diferents en este món i són les diferencies les que ens configuren com a persones. August aprèn que en les relacions humanes hi ha  enemics i intolerants però també amics i gent amable.  August és optimista i creu en la bondat.

El personatge de Wonder, va ser concebut en format paper l’any 2012. L’autora és R.J.Palacio, una colombiana que viu a Estat Units. El llibre és de molt fàcil lectura, capítols curts i està escrit en primera persona. Parla August i ens conta sobre la seua família i els companys del col.le que l’envolten. I després estan les aportacions en primera persona dels altres 6 protagonistes, tots molts diferents entre ells mateixos que van contant els mateixos fets que sabem sobre August però vist des de perspectives variades. Les mirades alternatives i alhora paral·leles són de la germana  Via, de Summer, de Jack, de Justin i de Miranda. I amb estes aportacions sabem com els afecta  tot el que li passa a  August i anem coneixent-lo un poc més. No sé perquè en la intervenció de Justin l’autora opta per no posar majúscules. Tal volta per diferenciar-lo de la resta per ser fóra del cercle principal del protagonista. 

L’autora empra un  llenguatge col·loquial, reproduint perfectament com  parlen els  adolescents entre ells. Està molt bé com Via demostra el conflicte intern entre l’amor fraternal i el fet de que August siga el centre d’atenció quedant ella relegada a segon lloc en la família.

“La lección de August” va ser un èxit juvenil de vendes arreu del món. Va rebre tan bona acollida que l’autora va escriure altres llibres recreant la vida dels personatges que giren al voltant del principal per a  que contaren què senten i què fan. Són una sèrie que poden llegir-se de manera independent i que deurien d’estar presents en les escoles per treballar els valors que es desprenen. 

Així que una vegada llegit este primer llibre he llegit  els que el segueixen.



LA HISTORIA DE JULIAN, en realitat és el capítol que li falta al primer publicat. Imagine que l’autora va voler separar-lo perquè hi ha molt de contingut explicant les raons de per què Julian és com és i actua tan cruelment amb August. La mare i també el pare, tenen molt a veure. Així s‘explica la importància de la família per a educar els fills. La història que cota la iaia m’encanta i és la que obri el ulls a Julian sobre el comportament humà. Este llibre jo el recomanaria especialment als pares.


CHARLOTTE TIENE LA PALABRA, explica la mirada de l’amiga d’August sobre tot el que li passa al xiquet, és una mirada intel·ligent i benèvola que veu tot el que passa.


EL JUEGO DE CHRISTOFER ens conta sobre la relació especial d’este xiquet amb August perquè es coneixen des que van nàixer i han crescut junts. Les famílies son amigues i els fills també ho són. Inconscientment Christofer no veu a August com la resta de les persones, ell veu l’interior d’August i no la deformitat facial que pateix.


EL LIBRO DE LOS  PRECEPTOS DEL SEÑOR BROWNE, és la recopilació de frases i sentències que han servit al professor Browne, que és molt estimat per tots, per a ensenyar al llarg del curs. Per escriure este llibre, en realitat l’autora va fer un reclam als fans per a que li n’enviaren de la mateixa manera que demana el professor cada estiu, i de tots els preceptes rebuts va fer una selecció que es la que mostra. Són frases que fan pensar entre les quals l’autora intercala situacions sobre August i les situacions viscudes en les classes. Este llibre l’aconselle especialment als mestres.



WONDER, TODOS SOMOS ÚNICOS, és la versió infantil, la gràfica. Són moltes il·lustracions acompanyades de poc text que explica qui és Wonder i com se  sent per acabar concloent que en este món tots som diferents.

L’èxit dels llibres ha arribat a les pantalles i s’ha fet pel·lícula. Jo ja l’he vista i està ben plantejada, encara que per a mi quan s’ha de decidir entre llibre i pel·lícula, els llibres sempre guanyen la partida.
Tota la sèrie Wonder  en conjunt tracten temes importants com l’assetjament escolar, la incomprensió la intolerància, l’exclusió, el menyspreu... i l’autora ho fa amb simplicitat i amb la mirada infantil i sincera, que acaba sent la mirada que recolza.  

Són lectures àgils i entretingudes, divertides i emocionants, i no és emocionant perquè passen coses transcendentals sinò perquè desperta les emocions que de vegades tenim dormides i no volen demostrar. Wonder és una viatge als sentiments, a la bondat, a reflexionar. Pense que no sobren este tipus de llibres que toquen el tema emocional. Mai han de faltar, malgrat que les modes marquen altres tendències de lectures.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada