Una de les ciutats més desconegudes d’Espanya...i sorprèn...
Estem entrant a la ciutat de Palència, el Crist del Otero de Victorio Macho des de lluny ens avisa. Està en un cim ben alt i la veig perquè és una escultura de 20 metres, segons diuen una de les més altes del món i la més alta d’Espanya, i també, perquè el zoom de la meua càmera de fotografiar me l’apropa. El monument es va crear en 1930 en art deco. S’hi pot pujar en cotxe o caminat i de ben segur que des d’un punt tan alt hi haurà unes vistes impressionats.
Situada
en la planura de Terra de camps i banyada pel riu Carrion és una ciutat poc
coneguda, poc visitada pel turisme i no entenc la raó perquè té molt de patrimoni
per a visitar, és agradable de passejar…especialment pel seu carrer Major
principal…i té una catedral incomparable.
Comence
pel carrer Major, un dels més llargs de Palència, ple d’edificis bocabadants…amb l’apel·latiu
de principal per diferenciar-la del carrer major antic. En l’extrem nord del
carrer està l’edifici de correus i telègrafs o edifici de Jacobo Romero de
1916. Té forma de trapezi i tres plantes fet amb rajol pintat en groc excepte l’últim
pis que es deixà amb el color de la rajola original. És des d’on comencem el
passeig a peu per Palència.
El carrer Major està en ple cor de la ciutat, el centre comercial per excel·lència i on s’hi concentrava la burgesia dels segles XIX i XX, és on estan la gran part dels monuments civils de la ciutat. Té uns 900 metres de longitud i més de 600 porxades formades per columnes que sostenen els miradors de les grans cases palentines i servien per resguardar-se del rigorós fred palentí. Curiosament les porxades només estan en una part del carrer, la vorera occidental, la dels nombres parells, a excepció d’un edifici que està en la part orientals que ja veurem després. Diuen que en total hi ha 199 columnes.
Em
conten que el rodatge de la pel·lícula de Juan Antonio Bardem, Calle Mayor,
s’inicia en este carrer. Faig el passeig
sense presses…mirant a un costat i altre..admirant el que veig, observant
detalls…imaginat històries del passat…i tot seguit us mostre una selecció dels
edificis que més m’han cridat l’atenció…
En el nº7 està l’edifici de l’antic convent de les Agustines Canonigues, que actualment acull dependències municipals. Hi ha documents que daten l’arribada de la congregació a Palència al segle XVI. L’edifici conserva la portada de pedra amb arc de mig punt flanquejada amb columnes. L’església consagrada a san Agustí té estructura clàssica. Les cigonyes la vigilen de prop, han posat niu en l’espadanya
En el nº9 hi ha un gran edifici d’oficines i sala d’exposicions de Unicaja, construït en 1919 per Jacobo Romero per a la federació catòlica agrària, el mateix arquitecte que va fer l’edifici de correus. Té estil renaixentista i destaquen els torreons cupulats.
En el nº17 està l’edifici burgés modernista de los Señores Garcia, projectat en 1912 i enllestit en 1916, que passà a ser seu del govern Civil de Palència i des de 1946 un edifici d’ús privat. Veig que hi ha cartells de venda o lloguer i alguns pisos que des de fora, sembla que estan restaurats. La façana és cridanera amb el contrast del blanc i la rajola roja i el negre del ferro forjat dels balcons amb miradors de vidres, però especialment atrau l’atenció la cantonera hexagonal amb miradors en tots els pisos.
En el numero 19 hi ha un antic palau amb influències d’estil italià que actualment és un espai cultural. Se’l coneix com la Casa Junco i s’edificà en 1733 és l’únic exponent d’arquitectura barroca de Palència i destaca la façana amb els blasons de qui la manà construir i la barreja d’estil italià i castellà o el ferro dels balcons i finestres, que no falta.
En el nº29 està l’edifici de Arroyo y Gallego, actual oficina d’informació i turisme. Dissenyat per l’arquitecte local Jerónimo Gallego acollí un antic taller artesanal que tenia junt a l'altre arquitecte Mariano Gallego. El cartell encara es conserva fent homenatge la importància en la ciutat.
En el numero 35 està el Casino, l’únic amb porxades de la vorera. Abans de ser casino, al segle XVI l’ajuntament hi tenia les oficines més representatives i en la part baixa estava el mesón de la fruta que operava com regulador i també el pes real per on passaven totes les mercaderies per certificar el pes abans de posar-les a la venda. En 1862 passà a la societat de Casino de Palència i en la dècada de 1920 Jacobo Romero, per a ser punt de reunió de la burgesia, li donà l’aparença que té en l’actualitat. A l’exterior hi ha un mural modernista obra d’un pintor palentí: Rafael Oliva.
En el numero 36, hi ha un preciós edifici modernista declarat bé d’interès cultural en 1998 i reformat en 2007. Projectat entre 1910 i 1911 per l’arquitecte Jeronimo Arroyo sota el patrocini de la vescomtessa de Villandrando, fou en el seu origen un lloc d’asil, i formació d’institutrius de xiquetes òrfenes: asilo de San Joaquín y Santa Eduvigis. La façana crida l’atenció sent una barreja de gòtic venecià amb modernisme català, tècniques apreses durant la seua estada en l’escola de Barcelona. Però el més cridaner és la cornisa amb la decoració ceràmica vidriada obra de Daniel Zuloaga que escenifica la donació de la fundadora. Hi ha un harmònic contrast de colors que dona lluminositat a l’edifici. Remata l’edifici un aler de fusta que serveix de protecció al friso.
I per acabar la meua selecció d’edificis destacats en el carrer, us mostre el del numero 54, i es tracta del Consejo de cuentas de Castilla y León, obra de Jerónimo Arroyo d’estil modernista, com tant altres que hem vist al llarg del carrer. De principi del segle XX conjuga el neoclàssic amb la decoració modernista que li dona l’aire burgés. Les torres laterals aporten més aire de riquesa, torres amb menudes cúpules rematades amb pinacles.
Abans de deixar el carrer, pare l’atenció en alguns detalls …com escultures o els pilastres que anuncien que hi ha un bocacarrer. Les pilastres més conegudes estan en la part anomenada Quatre cantons, on està el casino, però al llarg del carrer hi ha més.
I sobre estàtues…he vist a la Gorda
davant de l’església de les Agustimes però no l’he fotografiada, després he
sabut que representa la fortalesa de la dona palentina. En canvi si que he
fotografiat l’homenatge a Victorio Macho, la castañera representant un ofici
tradicional, La niña de la comba, que homenatja la infantesa i com no? també el monument
a Jeronimo Arroyo, del qual he vist tants edificis. Es va crear en 1996 i representa
l’arquitecte a grandària natural amb quadern i ploma com si estiguera dibuixant
el Consejo de Cuentas de Castilla y Leon que està just enfront.
Està situada prop de la plaça major, que és centre neuràlgic
de la ciutat. La plaça fou creada al segle XVII, és rectangular i està envoltada de
porxades en tres quartes parts. La quart part, és on està l’edifici de l’ajuntament
que la presideix, d’estil neoclàssic
inaugurat en 1878. Enmig de la plaça està el monument homenatge a Alonso Berruguete
de 4 metres d’altura creada per Victorio Macho en bronze i pedra, contrastant
el blanc en la pedra i el negre en l’estàtua,
quan es complia el quart centenari de la mort de l’escultor.
A prop de l’ajuntament està la plaça de san Francisco. Abans d’arribar trobem l’escultura de l’aiguadera palentina, altra obra de Victorio Macho i reproduïda per un deixeble en 2002.
En la plaça està l’església de san Francisco del segle XIII, en estil gòtic i afegits renaixentistes i barrocs. En el seu origen era un convent franciscà, fou seu de les Corts de Castella i residència real al segle XVI, fins que en 1878 la companyia de Jesús s’encarregà de l’administració.
Palència té molta a visitar…Els Quatre Cantons es l’arteria des d’on es pot anar al molts monuments, doncs situant-nos en l’encreuament girem pel carrer Don Sancho, a l’inici del carrer Burgos està l’imponent edifici de diputació provincial.
Un poc més avant trobem el convent de les Clares d’estil gotic.
I seguint, ja en la plaça de sant Lazaro veiem l’església del mateix nom. Que fou un antic hospital de peregrins i leprosos, segons es diu, alçat pes Cid Campeador en 1076.
Tornem de nou als Quatre Cantons…ara ens enfilem pel carrer Gil de Fuentes i arribem a l’església Nuestra Señora de La Calle d’estil herrerià, construïda pels jesuïtes en 1584 i é important perquè acull a la patrona de la ciutat.
Seguint un poc més arribem al museu de Palència, en la casa del Cordon en la plaça del mateix nom.
Tot seguit, seguim pel carrer Árbol del paraíso
buscant la plaça de la Inmaculada i quan arribem... tenim enfront la catedral… bocabadant...Es mereix un capítol a banda…
Continuarà…
QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024
