L’aeroport de Roma és important i en moltes ocasions punt de partida per visitar altres ciutat italianes. Roma té molt a veure i si disposes d’uns hores... perquè no donar un passeig?
Roma ja la conec, el primer tast, fa molts anys, va ser molt breu, la segona vegada, un temps després, ja li vaig dedicar una setmana sencera. Però no importa tornar a Roma. Sempre és un plaer anar pels seus carrers on, a cada pas, hi ha unes ruïnes o un monument testimonis del passat. En esta ocasió tenim poc de temps, només unes hores, tanmateix poden condir molt, si s’aprofiten bé. És la nostra intenció. Decidim anar al barri de Trastevere, el més popular, el que guarda més l’essència de la ciutat.
Ja ho diu el nom: Trastevere, darrere del Tévere que és el riu Tiber...cap allà anem i ho fem emprant el taxi perquè en esta ocasió l’hotel el tenim lluny del centre: està prop de les catacumbes de Calixto.
El taxi ens deixa en la plaça de Santa Maria del Trastévere, la principal del barri. Ja en el taxi, comencem a veure les peculiaritats que també s’hi veuen en el centre de Roma: els carrers amb “sampietrini”, llambordes típiques inventades durant el regnat del Papa Sixto VI, i es diuen així per la plaça de san Pedro...també molts restaurants...les cases medievals...i els carrers estrets i entramats...de fet el taxi dona moltes voltes fins arribar a la plaça que li hem demanat.
En la plaça destaca l’església, però també hi ha una font considerada la més antiga de Roma perquè fou construïda al mateix lloc on ja en temps de l’emperador Augusto hi havia una font. Al costat de la Basílica està el palau de San Calisto del segle VII propietat de la Santa Sede.
L’església Santa Maria en Trastevere, és l’edifici més important del barri. Fundada en el segle III pel papa Calixte I quan encara el cristianisme era minoritari, segons la tradició, la primera oberta oficialment al culte. Al segle XII fou parcialment reconstruïda en temps del papa Inocencio II qui encarregà la façana amb el mosaic que és una meravella.
Però el que bocabada i realment és una meravella és l’interior. Observe les tres naus separades per un vintena de columnes de marbre procedents de les Termes de Caracalla i el sostre de fusta. Hi ha barreja d’estils...però hi ha harmonia...
Però el que més crida l’atenció és el mosaic daurat bizantí en la cúpula de l’àbsida.
Hi també està la Capella Altemps decorada en estil barroc on està la Madonna de la Clemenza.
Després donem una volta...tranquil·lament sense rumb, de tant en tant parem, fa calor i abelleix fer-nos un gelatto...El trastevere és laberíntic... hi ha molts restaurants i terrasses al carrer, alguns amagats en plaçoletes i raconets....hi ha menudes esglésies...És un ambient bohemi i un poc decadent amb racons inesperats...moltes flors i plantes...M’agrada.
Anem a la plaça Trilussa dedicada a un poeta romà, on està la Fontana del segle XVII amb unes escalinates davant on para molta gent a descansar...hui hi ha poques persones, hi ha poca ombra...i el ponte Sisto, des d’on es veu el pont Mazzini, que és el pont anterior.
El pont Sisto és va construir en 1473 per ordre de Sisto IV per a que els peregrins pogueren creuar a en el camí al Vaticà. És el més utilitzat per creuar al centre de Roma, No passen cotxes i sempre està ple de musics i artistes de carrer, encara que a les hores que nosaltres hi som...i amb tanta calor..no en veiem. Té una obertura circular enmig per disminuir la pressió de l’aigua en el pont.
Seguim vorejant el riu Tiber passant pel pont Garibaldi, l’isola Tiberina que sembla una barca i té 270metres, el ponte Cestio i a l’altra banda el ponte Fabricio per entrar a l’illa, el ponte Roto...fins al ponte Palatino.
I perquè no creuar el pont? De lluny és veu la torre de Santa Maria Cosmedin…!Doncs anem cap allà...És una església del segle VI construïda sobre ruïnes romanes. No ens apropem malgrat que dic als companys que hi està la famosa Boca della verità, que és una mascara enorme de la que es diu que mossega la mà de qui conta mentides. En 1996 jo vaig posar la mà...i no em va mossegar...sempre dic la veritat...
No volen anar perquè tenim clar que volem anar al Colisseu. Cap allà ens dirigim ...Passem per les ruïnes del gran circ romà Maximo, el primer hipòdrom i més gran de l’antiga Roma i de l’imperi. Tenia una longitud de 621 metres i 118 d’amplària. Gran...molt gran..e fet podia acollir sobre 150oooespectadors. Va ser model dels circs de tot l’imperi. Actualment és un jardi públic. Fa un calor que atabala. Quasi no tenim forces per seguir perquè estem a quasi 40 graus...però ara ja no podem tornar enrere...seguim un poc més...falta no res...anem amb la llengua fora...
Sortosament així és. En no res estem en el parc arqueòlogic on està el Foro romà, el Palatino, Domus Aurea i com no? el Coliseo del segle I, el que seria considerat el més gran dels que es construïren a l’Imperi romà.
En 1996 vaig entrar. Esta vegada no tenim temps, només podem mirar-lo per fora. Hi va la foto...
Mirant l'exterior del Colisseu i totn l'allau de turisme que ronda al voltant, hem descansat un poc. I ara...perquè no anem a la Fontana de Trevi…? Si està a un tir de pedra! El mapa ens ajuda a trobar-la. Seguim per Via del Foro imperial, passem pel Foro de Trajano amb la l’alta columna...seguim avant...segons el plànol falta poc. De sobte veig uns arcs que recorde de les vegades anteriors, estaven prop de la Fontana ...són els 4 archi Della Pilotta...cap allà ens anem.
I quan la tenim davant...Que bonica és! I gran! Quasi 50 metres de front! És una de les més grans barroques de Roma. També és possiblement la més fotografiada. Altres vegades m’he fet la foto, he tirat la moneda que assegura que tornes a Roma i me n’he anat sense esperar més. Tanta gent angoixava. Hui s’agraeix estar al costat de la frescor de l’aigua. S’està bé i gent hi ha, com sempre...però tothom es fa la foto i se’n va a buscar immediatament l’ombra. Hui puc dir que gaudeisc de la Fontana, encara que, estaria bé visitar-la, com tants i tants llocs... a primera hora del dia o de nit tancada...sense ningú: és quan realment trobaria l’espectacularitat en cada detall expressat i la màgia del lloc.
Ara si que ja no tenim més temps…només per a dinar. Eren només unes hores les que disposàvem i han estat molt ben aprofitades…en acabar de menjar, agafem un taxi i a l’hotel…estem derrotats i derrotades!
QUADERN DE
VIATGE, estiu 2024, de ROMA a LA TOSCANA
