Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 13 de febrer del 2016

ITÀLIA: Passeig per PARMA


I  Parma... no solament és pernil o formatge, és una ciutat molt agradable amb llocs interessants que visitar.


Parma te fama de pernil i formatge... però cal anar-hi per descobrir que hi ha molt més...

Des de Bolonya visitem PARMA que està molt a prop.  El tren de Bolonya afavoreix moltes visites per la rodalia i també a altres llocs més allunyats. Nosaltres agafem sempre el regionals veloce, que arriba a tots els llocs i és molt més barat que els frecciarossa, frecciagento o frecciabianca.

Des de l’estació al centre també és un passeig, la llàstima són les obres que cobreixen moltes façanes importants i dificulten el pas del vianant en alguns carrers. Sol passar en llocs on les condicions hivernals són dures, i plou i neva sovint, s’aprofita la bonança estiuenca per restaurar edificis i monuments.

El primer que trobem en arribar al centre històric és un enorme edifici, una fortificació imponent que actualment s’usa per a diverses finalitats culturals. Hi està el teatre Farnese, la galeria nacional, el museu arqueològic, la biblioteca palatina i el museu bodonià, és el Palazzo della Pilota amb un a zona enjardinada davant que li dóna més grandiositat encara.

La fortificació de l'entrada en savisa que serà interessant el que ens anem a trobar.

Seguim el plànol i passem per una església encaixonada, pels carrers i per les obres, no s’hi pot veure ni la façana, és l’esglèsia renaixentista de Santa Maria della Steccata.  D’estil bramantesc a l’interior guarda frescos de Parmigianino.

Santa Maria della Steccata.

Enfront està el teatre Regio, un edifici també important al món líric, manat fer  per Maria Luisa de Àustria entre 1821 i 1829. És un dels més bonics d’Italia i un dels més afamats. Té una imponent façana neoclassica que quasi no podem veure perquè el carrer està tallat al transit i quasi no podem quasi ni passar a peu. Hi es representen els millors espectacles de la regió. És lloc mitic per als artites que s’atreveixen a actuar en este teatre perquè el public de Parma té fama de ser entes i exigent. Diuen que molts artites refusen actuar hi, per por a ser escridassats si  no han estat a l’altura. 

Parma té un important conjunt arquitectònic.

De camí al Duomo anem per un carrer on no circulen cotxes, és un carrer molt comercial i envoltat de botigues de roba o de menjars, com l’afamat pernil o formatge de Parma, també hi ha cases senyorials i edificis molt ben conservats que denoten un passat important a la ciutat.

Parma m’està sorprenent a cada passada. És un lloc realment bonic i elegant, tal volta tenia una concepció errònia que era una ciutat més menuda i trobar-me amb una urbe gran m’ha agradat. 

Edificis moderns es barregen amb els antics i històrics.


La plaça del Duomo és gran i espaiosa, malauradament també té la torre coberta per andamis perquè estan restaurant-la.  Va ser construïda entre 1060 i 1073 és una de les obres romàniques italianes més atraients, El campanar d’estil gòtic va ser un afegit posterior entre 1284 i 1294. L’interior de la catedral impressiona per la quantitat de pintures que il•lustren parets i sostres, voltes i capelles, només se salven de la decoració les columnes.  Algunes obres exposades són d’artistes afamats com Correggio o Benedetto Antelami. Altra cosa que la fa peculiar és l’absència de bancs per a seure. El que hi ha són cadires plegables als laterals per fer us d’elles en les celebracions religioses.

La plaça del Duomo.
Interior del Duomo

I de la plaça ressalta també el Baptisteri, un dels edificis més importants d’Itàlia, perquè és una edificació totalment diferent de planta octogonal feta en marbre de color rosa procedent de Verona. 


El baptisteri.

Mostra pefectamnt la transició del romànic al gòtic. Va ser construït per Benedetto Antelami que començà la construcció l’any 1196. I si impressiona l’estructura exterior més ho fa l’interior. L’entrada no és barata tenint en compte l’espai tan reduït que es visita, però la decoració és realment magnifica. L’interior és d’estil gòtic i els setze nervis que s’eleven fins la part central són harmoniosos. Les pintures del segle XIII, XIV i XV que representen escenes de la vida de Jesucrist dels apostols i dels profetes són de gran bellesa. La pila baptismal del sege XII, el cicle dels mesos i els signes del zodiac esculpits per Benedetto Antelami són els elements principals, és un goig mirar tant de detall, dóna molta pau passar el temps en este recinte tancat envoltada de tant d’art.

Interior del baptisteri.

Dos palaus tanquen la plaça.

Palaus que tanquen la plaça del Duomo.

Seguint les recomanacions del plànol que ens han donat a l’oficina turística anem a l’església de san Giovanni evangelista.

Esglesia de San Giovani.


L’esglèsia és de finals del segle XV i principis del XVI, volem visitar també el monestir que hi ha al costat on hi ha una biblioteca totalment decorada amb frescos, un claustre renaixentista i darrere del monestir una antiga botiga d’espècies oberta als inicis del segle XIII, on s’hi poden veure prestatgeries plenes d’ampolles de vidre i pots, recipients diversos que guardaven els producres que venien. Però malauradament hui, és el dia que tanquen el monestir i no ho podem veure. Altra vegada serà.

Plaça de l'esglesia de san Giovani i monestir


Eixim de la part monumental i ens enfilen de nou per carrers de vianants.

La part mé moderna.


Fins arribar a la plaça Garibaldi, que és la més important de la ciutat. 


Plaça Garibaldi

Esta ciutat l’hem passejada per la part principal, és menuda i és fa aviat, tanmateix se’ns ha quedat alguns monuments per veure, com la cartoixa, que està massa allunyada. També ens ha faltat dedicar-li més temps per poder entrar a alguns monuments. 


La ciutat és menuda...passegem i també ens asseguem a alguna de les terrasses a gaudir de l'oratge i de l'ambient.


En lloc d’entrar a llocs hem optat per seure a una terrassa per veure la gent passar, hi ha molts racons agradables per poder fer-ho, nosaltres ho fem a la via Farinelli que està molt ambientada. Així, faltant coses per veure,  tenim excusa per tornar a Parma.

Parma

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, PARMA des de BOLONYA


dimarts, 9 de febrer del 2016

dissabte, 6 de febrer del 2016

BARRI DE BELEM a LISBOA: Monument als descobridors i Torre de Belem

Homenatge als descobridors per mostrar a tothom la riquesa aconseguida i així fer ostentació de poder al món.


Torre de Belem

Estem a Lisboa, descobrint els seus barris antics i els que s’hi construïren en epoca posterior. Belem es va configurar com és actualment per tal d'homenatjar als descobridors de més enllà de l’oceà. Acabem de visitar el monestir dels Jeronimos i després de meravellar-nos amb, possiblement pot ser, el claustre més bonic del món, creuem un jardí í anem al paseig maritim.

Esta zona de Lisboa mostra a tothom l’esplendor de l’epoca dels descobriments, els gran edificis han estan creats per recordar-ho. Tot Belem és simbol d’esplendor. Este és el punt de partida de les naus del navegant Vasco de Gama rumb a les Indies. Mires on mires, s’hi respira grandesa.

Des del parc central qal fons, el monument als descobridors.


Està situat en una gran esplanada.

Parem front al monument als descobriments, que hi és des de 1960, quan se celebrà els 500 anys de la mort de l’infant D. Enrique, impulsor dels descobrimenrs. Però el monument també recorda els navegants portugueos més importants. És bonic, m'agrada, sembla un vaixell, una carabel.la (de 52 metres) a punt de sortir a la mar.

Monument als descobridors

Malauradament estan restaurant l’edifici  i està mig cobert, no el puc veure totalment. Una rosa de vents i mapamundi decora el sol que trepitgem. No pugem dalt del monumnet  encara que em quede amb ganes, perquè veure la rosa dels vents des de dalt, deu ser bonica la prespectiva però refuse la idea i és que hi ha molta gent i amb seguretat la taparan i no es veurà sencera. Així que queda pendent per a altre viatge, però hauré d'intentar arribar abans que tothom i admirar els mosaic en tot l’esplendor. La rosa dels vents va ser un regal de la republica de Sudafrica. Es un mapamundi gegant de 14 metres fer amb marbre de distints tipus, on s’ubiquen les caravel•les que marcaven les distintes rutes que recorregueren els portuguesos.

Monument als descobridors


També hi ha una astrolabi esfèric. Hi està perquè era l’emblema del rey Manuel I, el gran mecenes dels mariners portuguesos.

Astrolàbic.

Després seguim el passeig entre un sol que pega de valent i un riu de gent. A la llunyania s’hi veu el pont de 25 d’abril i el Crist rei. També veiem un estrany vaixell... parem atenció...i  tant que ho és!, és un vaixell que pot circular per carretera també.

Avinguda que va del monument als descobridors cap a la torre de Belem.

En hem deixat el monument enrere i arribem a la torre de Belem construida al segle XV. Un jardi engespat ens tempta per a buscar ombra i  una bona prespectiva per a fotografiar. L'ombra s'agraeix, el calor és angoixant i sota l'arbre s'està bé.

La torre de Belem.

I l'angoixa augmenta quan ens adonem de la llarga cua que ens espera per pujar a la Torre. Però... quin remei? fem el que toca fer i amb paciència esperem.

La torre de Belem.


La torre de Belem sembla una peça d’escacs col.locada tot just tocant aigua, té una estructura externa bonica amb elements decoratius variats d’influencia veneciana i àrab.

La torre de Belem.


L’interior, antiga presó, és molt més auster, la panoràmica m'agrada, però tampoc val tant la pena, és com altres ja vistes, la diferència és que esta és maritima. Perquè si d’una cosa pot presumir Lisboa és de miradors i vistes.

La torre de Belem.

La cua es fa eterna perquè la Torre té un maxim de cabuda i és molta l’afuència de gent. Un controlador mecànic ho regula pujant o baixant escales quan ho autoritza, però així i tot trobe que se’ls ha desbordat la quantitat de persones. El monument no està preparat per a tanta massificació turística.

Ascensor per pujar a la Torre.

Però una vegada dalt, oblidem el temps d'espera i gaudim del que tant ens ha costat arribar: hores i hores sota un sol infernal, bevent aigua i fent-nos aire amb un ventall per evitar cap lipotímia

La torre de Belem.

Després ens asseguem a una terrassa per hidratar-nos…el cos ho necesita. Estem tot just al costat del museu de la marina.

La torre de Belem.
I mentre agafem noves forces decidim sobre anar o no anar a buscar l'afamat pastís. I ho tenim clar, al final ho deixem córrer. Però fem intent. Abans anem fins a la tenda però una vegada estem a la porta, de nou gent i més gent. Ja no suporte més cues i per entrar a esta pastisseria hi ha una de ben llarga. Així que pense que ja menjaré el pastis en altre lloc com la Confitura Nacional de praça figueira. Imagine que els que em menjaré a la pastisseria del centre de Lisboa estaran fets seguint la formula”secreta” que empraven les monges del convent dels Jeronims que són les que començaren a fer-los. Però si no...tan se val...tampoc sóc tan golosa.

Pastisseria de Belem...la dels afamats pastissos...

Voliem entrar a veure el museu del billionari Berardo, on no es cobra entrada,  així aprofitavem per refrescar-nos amb l’aire condicionat de l’interior que amb tota segureta hi haurà, però hem canviat de plans. ens hem saturat de Belem, de calor i de gent i hem decidit aprofitar la vesprada per anar a Cascais. ës el que té anar per lliure, vas on vols quan et dóna la gana.


Museu Berardo

QUADERN DE VIATGE, LISBOA, estiu 2014


dimarts, 2 de febrer del 2016

LISBOA (Portugal): EL MONESTIR DELS JERÒNIMS AL BARRI DE BELEM

El barri de Belem a Lisboa, mostra a tothom l’esplendor de l’època dels descobriments, els grans edificis han estat construïts per recordar-los.



Lisboa té molt a visitar, nosaltres aprofitem per no deixar-nos res en esta segona visita a la capital portuguesa. De bon mati anem a Belem. De  praçá do comerço agafem el tramvia 15 que ens porta fins al barri, que està allunyat del centre. No és un trajecte curt. El tramvia 15 ens mostra altra part de Lisboa que no havíem vist. Va paral•lel al riu a partir de l’estació Cais do Sodré.

Belem, fins a l’any 1885 era un municipi autònom, actualment ja és un barri més de Lisboa, amb un llarg passeig marítim i jardins. I també hi ha una gespa temptadora, de les que conviden a seure.

A Belem hi ha quatre llocs turístics per excel•lència: El monestir dels Jerònims, el monument als descobridors, la torre de Belem i la botiga dels pastissos de Belem, que malgrat no ser cap monument, si gaudeix tantes visites com els altres. Nosaltres seguim este ordre.

Anem de bon  mati perquè volem entrar al monestir dels Jerònims i volem evitar cues llargues. Obrin les portes a les deu, i així i tot quan arribem a les 9’30 i ja hi ha gent fen cua.




Segons la informació que tenim, equivocada o enganyosa, hui diumenge als Jerònims s’hi entra debades i a la torre de Belem i a altres llocs més també, però ens trobem la sorpresa que, des de juny la norma de diumenges entrada lliure s’aplica solament el primer diumenge de mes... així que, com tot, hem de pagar i callar, perquè una vegada al lloc no podem deixar d’entrar.

Ja l’edifici per fora és una meravella, per dimensions, per riquesa decorativa. El monestir és emblema de la ciutat i està clara la raó, s’endevina, el gòtic i el renaixement s’ajunten per decorar-lo. Entrem, volem veure més. Va ser manat construir l’any 1501 per iniciativa del rei Manuel I,  i va tardar cent anys en enllestir-lo. A tots els elements decoratius usuals hi s’afegeixen naturalistes i nàutics. El monestir és exemple de l’estil manuelí exclusivament portuguès.










El claustre dels Jerònims és una meravella, és art per cada racó, en cada columna, és treball minuciós i ben fet, és originalitat. Tanta bellesa ha estat reconeguda i el monestir és Patrimoni de la Humanitat per Unesco. M’agrada molt este claustre amb ingredients manuelins, platerescs i classicistes. No parem de mirar, ens costa donar la volta al claustre, cada moment parem l'atenció als motius decoratius, tan els religiosos com els mariners. Esta barreja està perfectament combinada.



La basílica també té cada columna diferent. M’agrada observar-les. El temple té tres naus. Entra molta llum per les vidrieres. Vasco de Gama i el major poeta en llengua portuguesa, Luis de Camoes, reposen entre estos murs, no es poden queixar de visites. Les cues per accedir a l’església també són tan llargues com les que s’hi fan per accedir al claustre. Però matise un detall, Luis de Camoes no reposa en esta tomba, ni al Panteó Nacional on hi ha altra tomba per a ell, les seues despulles es perderen durant el terratrèmol de 1755.




Quan hem entrat a l’església estaven fent missa i una xica del cor cantava una estrofa ella sola, pareixia el cant d’un àngel. Eixim i parem de nou l’atenció a l’edifici. Ara amb més gent. La porta sud esta molt treballada.





Al final el balanç de la visita és positiu: per al monestir des Jerònims val la pena pagar entrada.

La visita al barri continua...


QUADERN DE VIATGE, estiu, LSBOA, 2014