Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 2 de febrer de 2016

LISBOA (Portugal): EL MONESTIR DELS JERÒNIMS AL BARRI DE BELEM

El barri de Belem a Lisboa, mostra a tothom l’esplendor de l’època dels descobriments, els grans edificis han estat construïts per recordar-los.



Lisboa té molt a visitar, nosaltres aprofitem per no deixar-nos res en esta segona visita a la capital portuguesa. De bon mati anem a Belem. De  praçá do comerço agafem el tramvia 15 que ens porta fins al barri, que està allunyat del centre. No és un trajecte curt. El tramvia 15 ens mostra altra part de Lisboa que no havíem vist. Va paral•lel al riu a partir de l’estació Cais do Sodré.

Belem, fins a l’any 1885 era un municipi autònom, actualment ja és un barri més de Lisboa, amb un llarg passeig marítim i jardins. I també hi ha una gespa temptadora, de les que conviden a seure.

A Belem hi ha quatre llocs turístics per excel•lència: El monestir dels Jerònims, el monument als descobridors, la torre de Belem i la botiga dels pastissos de Belem, que malgrat no ser cap monument, si gaudeix tantes visites com els altres. Nosaltres seguim este ordre.

Anem de bon  mati perquè volem entrar al monestir dels Jerònims i volem evitar cues llargues. Obrin les portes a les deu, i així i tot quan arribem a les 9’30 i ja hi ha gent fen cua.




Segons la informació que tenim, equivocada o enganyosa, hui diumenge als Jerònims s’hi entra debades i a la torre de Belem i a altres llocs més també, però ens trobem la sorpresa que, des de juny la norma de diumenges entrada lliure s’aplica solament el primer diumenge de mes... així que, com tot, hem de pagar i callar, perquè una vegada al lloc no podem deixar d’entrar.

Ja l’edifici per fora és una meravella, per dimensions, per riquesa decorativa. El monestir és emblema de la ciutat i està clara la raó, s’endevina, el gòtic i el renaixement s’ajunten per decorar-lo. Entrem, volem veure més. Va ser manat construir l’any 1501 per iniciativa del rei Manuel I,  i va tardar cent anys en enllestir-lo. A tots els elements decoratius usuals hi s’afegeixen naturalistes i nàutics. El monestir és exemple de l’estil manuelí exclusivament portuguès.










El claustre dels Jerònims és una meravella, és art per cada racó, en cada columna, és treball minuciós i ben fet, és originalitat. Tanta bellesa ha estat reconeguda i el monestir és Patrimoni de la Humanitat per Unesco. M’agrada molt este claustre amb ingredients manuelins, platerescs i classicistes. No parem de mirar, ens costa donar la volta al claustre, cada moment parem l'atenció als motius decoratius, tan els religiosos com els mariners. Esta barreja està perfectament combinada.



La basílica també té cada columna diferent. M’agrada observar-les. El temple té tres naus. Entra molta llum per les vidrieres. Vasco de Gama i el major poeta en llengua portuguesa, Luis de Camoes, reposen entre estos murs, no es poden queixar de visites. Les cues per accedir a l’església també són tan llargues com les que s’hi fan per accedir al claustre. Però matise un detall, Luis de Camoes no reposa en esta tomba, ni al Panteó Nacional on hi ha altra tomba per a ell, les seues despulles es perderen durant el terratrèmol de 1755.




Quan hem entrat a l’església estaven fent missa i una xica del cor cantava una estrofa ella sola, pareixia el cant d’un àngel. Eixim i parem de nou l’atenció a l’edifici. Ara amb més gent. La porta sud esta molt treballada.





Al final el balanç de la visita és positiu: per al monestir des Jerònims val la pena pagar entrada.

La visita al barri continua...


QUADERN DE VIATGE, estiu, LSBOA, 2014







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada