Homenatge als descobridors per mostrar a tothom la riquesa aconseguida i així fer ostentació de poder al món.
 |
| Torre de Belem |
Estem a
Lisboa, descobrint els seus barris antics i els que s’hi construïren en epoca posterior. Belem es va configurar com és actualment per tal d'homenatjar als descobridors de més enllà de l’oceà. Acabem de visitar el
monestir dels Jeronimos i després de meravellar-nos amb, possiblement pot ser, el claustre més bonic del món, creuem un jardí í anem al paseig maritim.
Esta zona de Lisboa mostra a tothom l’esplendor de l’epoca dels descobriments, els gran edificis han estan creats per recordar-ho. Tot Belem és simbol d’esplendor. Este és el punt de partida de les naus del navegant Vasco de Gama rumb a les Indies. Mires on mires, s’hi respira grandesa.
 |
| Des del parc central qal fons, el monument als descobridors. |
 |
| Està situat en una gran esplanada. |
Parem front al monument als descobriments, que hi és des de 1960, quan se celebrà els 500 anys de la mort de l’infant D. Enrique, impulsor dels descobrimenrs. Però el monument també recorda els navegants portugueos més importants. És bonic, m'agrada, sembla un vaixell, una carabel.la (de 52 metres) a punt de sortir a la mar.
 |
| Monument als descobridors |
Malauradament estan restaurant l’edifici i està mig cobert, no el puc veure totalment. Una rosa de vents i mapamundi decora el sol que trepitgem. No pugem dalt del monumnet encara que em quede amb ganes, perquè veure la rosa dels vents des de dalt, deu ser bonica la prespectiva però refuse la idea i és que hi ha molta gent i amb seguretat la taparan i no es veurà sencera. Així que queda pendent per a altre viatge, però hauré d'intentar arribar abans que tothom i admirar els mosaic en tot l’esplendor. La rosa dels vents va ser un regal de la republica de Sudafrica. Es un mapamundi gegant de 14 metres fer amb marbre de distints tipus, on s’ubiquen les caravel•les que marcaven les distintes rutes que recorregueren els portuguesos.
 |
| Monument als descobridors |
També hi ha una astrolabi esfèric. Hi està perquè era l’emblema del rey Manuel I, el gran mecenes dels mariners portuguesos.
 |
| Astrolàbic. |
Després seguim el passeig entre un sol que pega de valent i un riu de gent. A la llunyania s’hi veu el pont de 25 d’abril i el Crist rei. També veiem un estrany vaixell... parem atenció...i tant que ho és!, és un vaixell que pot circular per carretera també.
 |
| Avinguda que va del monument als descobridors cap a la torre de Belem. |
En hem deixat el monument enrere i arribem a la torre de Belem construida al segle XV. Un jardi engespat ens tempta per a buscar ombra i una bona prespectiva per a fotografiar. L'ombra s'agraeix, el calor és angoixant i sota l'arbre s'està bé.
 |
| La torre de Belem. |
I l'angoixa augmenta quan ens adonem de la llarga cua que ens espera per pujar a la Torre. Però... quin remei? fem el que toca fer i amb paciència esperem.
 |
| La torre de Belem. |
La torre de Belem sembla una peça d’escacs col.locada tot just tocant aigua, té una estructura externa bonica amb elements decoratius variats d’influencia veneciana i àrab.
 |
| La torre de Belem. |
L’interior, antiga presó, és molt més auster, la panoràmica m'agrada, però tampoc val tant la pena, és com altres ja vistes, la diferència és que esta és maritima. Perquè si d’una cosa pot presumir Lisboa és de miradors i vistes.
 |
| La torre de Belem. |
La cua es fa eterna perquè la Torre té un maxim de cabuda i és molta l’afuència de gent. Un controlador mecànic ho regula pujant o baixant escales quan ho autoritza, però així i tot trobe que se’ls ha desbordat la quantitat de persones. El monument no està preparat per a tanta massificació turística.
 |
| Ascensor per pujar a la Torre. |
Però una vegada dalt, oblidem el temps d'espera i gaudim del que tant ens ha costat arribar: hores i hores sota un sol infernal, bevent aigua i fent-nos aire amb un ventall per evitar cap lipotímia
 |
| La torre de Belem. |
Després ens asseguem a una terrassa per hidratar-nos…el cos ho necesita. Estem tot just al costat del museu de la marina.
 |
| La torre de Belem. |
I mentre agafem noves forces decidim sobre anar o no anar a buscar l'afamat pastís. I ho tenim clar, al final ho deixem córrer. Però fem intent. Abans anem fins a la tenda però una vegada estem a la porta, de nou gent i més gent. Ja no suporte més cues i per entrar a esta pastisseria hi ha una de ben llarga. Així que pense que ja menjaré el pastis en altre lloc com la Confitura Nacional de
praça figueira. Imagine que els que em menjaré a la pastisseria del centre de Lisboa estaran fets seguint la formula”secreta” que empraven les monges del convent dels Jeronims que són les que començaren a fer-los. Però si no...tan se val...tampoc sóc tan golosa.
 |
| Pastisseria de Belem...la dels afamats pastissos... |
Voliem entrar a veure el museu del billionari Berardo, on no es cobra entrada, així aprofitavem per refrescar-nos amb l’aire condicionat de l’interior que amb tota segureta hi haurà, però hem canviat de plans. ens hem saturat de Belem, de calor i de gent i hem decidit aprofitar la vesprada per anar a
Cascais. ës el que té anar per lliure, vas on vols quan et dóna la gana.
 |
| Museu Berardo |
QUADERN DE VIATGE, LISBOA, estiu 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada