Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 13 d’agost de 2013

Nº 30- RESSENYES LITERÀRIES: INSHALLAH: Lllibre


nº30-INSHALLAH
de Oriana Fallaci

Ressenya extreta del llibre editat per Plaza y Janes editores S.A. 1992

Els personatges d’esta novel•la són imaginaris. Imaginaries són les històries, imaginària la trama. Els esdeveniments són autèntics: autèntic el paisatge, autentica la guerra en la que es desenvolupa el relat.
L’autora dedica esta tasca seua als quatre-cents soldats americans i francesos assassinats en la matança de Beirut per la secta Hijos de Dios. La dedica als homes i dones, als vells, als xiquets assassinats en altres matances d’esta ciutat i en totes les matances de l’eterna matança anomenada guerra. Esta novel•la vol ser un acte d’amor a ells i a la Vida.
                                                                                                                            Oriana Fallaci

Oriana Fallaci és florentina i resideix a Nova York. Florència i Nova York són les dos meues pàtries, diu. Els seus llibres s’han traduït a trenta-un països. En entregar-li el doctorat honoris causa en literatura, el rector de Columbia College of Chicago la qualificà amb “un dels autors més llegit i estimats del món”. Com corresponsal de guerra, Oriana Fallaci ha seguit tots els conflictes del nostre temps, des del Vietnam fins Orient Mitjà.

Opinió personal

Inshallah significa “si Déu vol”.
És un llibre gros, dens, intens, carregat d’horror i de realitat. I també un poc complicat. Sobre tot perquè és difícil per poder-lo llegir d’una tirada que és quan no es perd el fil del relat.

És un llibre que detalla el dolor de la mort i de la incomprensió que va suposar la guerra civil libanesa en la qual la ciutat va quedar dividida en dos parts: una ocupada per la majoria musulmana i l’altra per la majoria cristiana maronita. És un llibre que et situa quan les casernes d’americans i francesos foren bombardejades acabant amb la vida de més de tres-centes persones.

No hi ha un protagonista, en són molts, l’única si de cas, la Mort, però no li vull donar-li eixa categoria. El llibre mostra moltes vides i moltes realitats, hi ha un llarg llistat de personatges entrellaçats que s’enfilen pàgina a pàgina mostrant la guerra, la de Beirut, mostrant l’innocent, mostrant el soldat. Tots són víctimes lluitant per sobreviure enmig del caos i de la barbaritat.

M’agrada el món àrab i sovint he viatjat a països musulmans. Este llibre el vaig començar a llegir perquè volia entendre el conflicte entre musulmans i cristians, perquè volia, un poc, capficar-me en altra mentalitat. Tanmateix al final de les més de 600 pàgines no vaig acabar d’entendre les raons del què passava, però simplement perquè la guerra sempre esta carregada d’irracionalitat.

Malgrat l’ambient negre de la guerra a mi la novel•la em va agradar perquè vaig extraure del contingut total les senzilles històries que conta, les que van passant dia a dia i que en definitiva em van captivar.I m'agradà per la mestria de l’escriptora i reportera Oriana Fellici escrivint.

I encara que jo el ressenye en este bloc viatger, no és un llibre de viatges i per això no mostra paisatges, però en canvi si és un llibre de mentalitats. I analitzar les diferents mentalitats és un aspecte que tot viatger troba interessant per poder entendre més els habitants que va trobant al seu pas en el seu constant caminar.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada