Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 21 de desembre de 2013

COSTA RICA: Passeig en barca i a peu per TORTUGUERO

Quin goig! Quin aire més pur que s’hi respira!... Ara entenc allò del sobrenom que té Costa Rica de "pura vida"...És el que hi ha, vida pura i tranquil•la, vida sana sense contaminació, vida senzilla sense preocupacions. 

Al parc de Tortuguero ens esperen imatges meravelloses com esta.
El passeig en barca és relaxat, només el soroll dels animals trenquen el silenci del matí. La barca va a poc a poc però encara ho fa més quan descobreix alguns animals que eixen al nostre pas. I el motor para quan el conductor de la barca vol que mirem entre les branques dels alts arbres l’animal que eix a saludar-nos, i l'animal no es conforma en deixar-se veure sinò també ens crida per dir-nos bon dia. 

Comencem el trajecte...
Els primer que hem vist han estat un parell de voltors que immòbils ens vigilaven de lluny i ens hem apropat de manera molt silenciosa per no ser un destorb en el seu despertar. 

De vegades han estat necessaris uns prismàtics per poder trobar l’animal enmig de l’espessor de l’arbre, però en altres moments no calia res, els voltors visibles estaven mirant-nos de manera descarada i provocadora, de la mateixa manera que nosaltres els estàvem mirant a ells. 

És un goig gaudir de tanta tranquil.litat...quan els motors es paren només escoltem el soroll de la natura.

Després dels voltors hem continuat vegent un seguit d’animals diferents. Hem vist els micos del Congo i també els micos Cara Blana i també els anomenats Aranya, que es mouen amb més agilitat que els altres quan van de branca en branca. Hem vist els coloms de muntanya, els falcons, els colibrís, els flamencs de color rosa, lloros,  ànecs agulla o aninga,  una iguana gegant que deuria ser verda però al moment de veure-la era de color gris perquè estava absorbent el calor, una garsa imperial que sol descansar sobre una pota; també unes cries de caiman que es deixaven veure entre l’aigua i nombroses aus que no sabria mai identificar a quina classe pertanyen. 



Els ocells eixen a veure'ns, els tenim prop no cal utilitzar grans teleobjectius, estes fotos  no estan fetes amb camera de professional.
En fer este tranquil primer contacte amb la fauna i la flora del Parc Nacional, hem seguit admirant vegetació i vida animal enfonsant-nos de ple a l’interior del bosc. 

Esta vegada havíem de caminar entre els arbres, per senders intransitables per les pluges. Al lodge ens proporcionen unes botes. A saber on anem, pense en un primer moment. I sort que ha sigut així. El dubtes desapareixen en no res.

A punt per a la caminada...que netes estan les botes! en acabar, ja són altra cosa...

I ara toca fer un passeig...travessant bassals de fang
El fang era el que més predominava en cada tram, les botes de goma que ens han prestat ens han protegit perquè en ocasions les cames s’enfonsaven quasi fins ells genolls.

De camí entre bassals, de nou hem pogut observar el passeig dels micos de branca a branca, les aranyes tranquil•lament teixint la seua tela i hem patit els mosquits...molts mosquits.

 No em faces fotos!!!...dic. Però al final és una imatge que explica bé el que hem fet i vist.

Hi ha trams realment lletjos...per on inevitablement s'havia de passar.
 Sortosament els mosquits no han vingut a buscar-me a mi, els meus remeis protectors han estat eficaços, l’aparell que emet sorolls és infalible. El recomane. M’he espantat en veure com voleiaven pels caps de tots i en algun cas formaven com si es tractés de l’aura del cos. Ha estat curiós veure les bandades de mosquits en els companys de grup i adonar-me que a mi no s’apropaven. En estos casos un bon repel•lent és el que fa que l’estada siga millor, perquè els insistents mosquits són molestos i no paren fins que aconsegueixen el seu objectiu. 

A banda de mosquits, el que ha resultat més curiós en el passeig entre fang, ha estat veure granotes, moltes i variades en grandària i en color. Sobre tot m’ha agradat veure’n una roja molt menuda, la granota brillant del bosc, de la qual es diu es tòxica si pren contacte amb alguna ferida. 

Granota tòxica...amb precaució ens la mostren sense tocar-la.

En acabar el passeig teníem fang fins els ulls. No passa res. El fang es neteja i desapareix. El record del que hem vist i segurament no tornarem a veure més sempre queda.

A l’hotel, el lodge, parlem amb treballadors que ens conten el seu dia a dia, un viure simple i sense complicacions, lliure i en la majoria feliç. La majoria de la gent que hi viu, no coneix altra cosa i desitgen seguir així, les persones procedents d’altres indrets de Costa Rica que hi han muntat negoci, s’ha establert al Parc Nacional i continuen perquè els agrada l’estil de vida que comporta.  

El lodge i l'habitació on passem estes nits.

Per la vesprada hem tornat a pujar en barca per anar pel canal, en esta ocasió ha estat per l’altra vessant del Parc Nacional i de nou ha estat un plaer anar assaborint cada imatge que el parc ens oferia. De camí hem pogut observar una barca que transportava mobles i que anava de gom a gom. No sé si el sofà verd i la taula del menjador hauran arribat a la seua destinació final perquè semblava que se n’eixien de la barca i que en qualsevol moment anaven a caure a les aigües.  

No li cap més!
M’agrada observar i endevinar la vida que portarà esta gent que necessita sempre una barca per moure’s d’un lloc altre, com quan es viu a una illa, sempre he pensat que sentiria una sensació de claustrofòbia. Tanque els ulls i imagine qui viurà en les cases que  trobem al nostre pas i mirant la roba estesa al sol, pose cara i nom als qui hi habiten... i és que és una vida tan diferent a la nostra...




El passeig enmig del silenci, només trencat pel crit dels animals, ha continuat convidant a seguir somniant desperta, imaginant vides alienes i diferents. En una ocasió hem parat per observar de prop una llarga boa que descansava en un arbre vora l’aigua, els micos no han deixat de cridar al nostre pas i les aus diverses s’han deixat veure. 


La boa s'amaga entre el ramatge

Entre la vegetació m’ha agradat veure l’ametller de les muntanyes del qual es diu és el que té la fusta més forta d’entre tots els arbres, un moble fet amb este arbre dura tota una vida i també la vida dels descendents. També hem vist la flor anomenada helicònia molt vistosa i bonica.

La vegetació abunda, de tant que hi ha quasi ni parem atenció en el que hi ha...

En una ocasió la barca s’ha endinsat per trams molt estrets que guardaven una bellesa espectacular i encisadora. Les imatges que es repetien no han deixat de sorprendre per la seua magnificència, per la seua perfecció i és que les aigües són com un espill i és un goig observar la simetria aconseguida.


Les aigües com espills...

 I tot ho hem observat en silenci només amb el soroll dels amos de l’entorn que són els animals, sorolls alguns dels quals són ensordidors, altres més delicats.

Per tornar i avançar, la barca encega motors i agafa una velocitat de vertigen que ens refresca del calor patit. Ens ha vingut al cap que estes aigües són habitacle de cocodrils, pero...la barca sembla resistent i segura...millor ser optimista. 

La barca pren velocitat!!!


QUADERN DE VIATGE: COSTA RICA estiu 2006

*Pots llegir tot el que hi ha sobre Costa Rica en l'etiqueta corresponent.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada