RESSENYA LITERÀRIA: L’ANTROPÒLEG INNOCENT

L’ANTROPÒLEG INNOCENT

Nigel Barley

Extracte de la contraportada feta per Edicions 62, segona edició 2012.

L’any 1978 Nigel Barley, doctor en antropologia, va anar al Camerun per portar a terme la seua primera experiència de treball de camps antropològic. I va estar a punt de ser la última. Però va sobreviure i va escriure aquesta divertida crònica de la seua estada amb la tribu dels dowayos, amb la qual va conviure dos anys. En aquest relat sincer, divertit, compulsiu del seu primer any d’estada a l’Africa, el doctor Barley- que va sobreviure a l’avorriment, al desastre, a la malaltia i l’hostilitat- fa una introducció enginyosa i decididament irreverent a la vida d’un antropòleg social.

Opinió personal

M’ho he passat molt bé llegint este llibre, esta història real autobiogràfica de Nigel Barley, que és l’antropòleg innocent que signa la història. És la seua vida com aprenent d’antropòleg, una vida en la qual l’atzar el va dur a terres del Camerun, terres allunyades de tot i de tots, i el portà a conviure amb una tribu de qui aprèn i a la que mostra molt. 

Ell no volia anar a parar entre aquell grup de gent però el destí així ho va marcar. M’agrada el llibre perquè el que conta és real i perquè ho fa amb tocs d’humor i ironia que fa molt amena la lectura. I també perquè et transporta a llocs allunyats. La lectura de L’antropòleg innocent  descobreix una mentalitat tan diferent a la nostra! I ho relata de manera subjectiva i amb luxe de detalls ben redactats, és la pura experiència, amb anècdotes que fan riure i altres que donen gana de plorar.

Van ser dos anys de convivència o “d’estar al costat”, perquè una integració plena mai podria ser. Dels dos anys, el relat en conta un: el suficient per fer-nos idea de les aventures i desventures per les quals passà el protagonista de la història. L’autor no  sap mol bé on va però en no res ho descobreix i ho assumeix, des del principi  és conscient de tot el que li espera o quasi tot, perquè cada dia descobreix un aspecte que el bocabada perquè no hem d’oblidar que es tracta d’una tribu ancorada al passat que no estan acostumats al tracte amb blancs. 

Llegim anem descobrint l'entranyable grup de gent i les seues reaccions, també les seues, les del protagonista que ho viu en priemera persona i alhora que ens mostra la cultura que estudia, ens explica dubtes sobre la vida i la professió. Conta els desitjos que somnia, els propis cara a un futur i els que vol per als “seus” estimats  dowayos estudiats. 

Gràcies al quadern de notes, sabem què fan cada dia, tan ell com els  habitants de la tribu, i sabem què en pensen, això si, sempre des del seu subjectiu punt de vista. Descriu la rutina d’un occidental fora de lloc, que a més a més és tracta d’un “innocent”que en sap poc del que s’ha de fer en cada moment per seguir les normes o no ficar la pota contradient rituals. 

Els lectors som observadors de la incomprensió de molts aspectes que troben tots, un i també els altres, la d’estos últims tal volta s’entén més perquè és la primera vegada que es troben amb un persona diferent a ells, que a més a més té la pell, segons la seua mirada, “ de color descolorida i diferent”, la de l’antropòleg la disculpem perquè ja ens avisen amb el títol de la seua ignorància front el que hi viu i veu.

El llibre és quasi com un manual que podria fer servir alguna persona que vulga seguir les passes de l’autor, perquè no solament conta la seua vida in situ, també explica tots els preàmbuls fins poder arribar amb la tribu escollida. 

El recomane cent per cent. I el recomane no solament al viatgers o amants de la cultura africana, este llibre el pot llegir qualsevol lector. Hi ha en cada pàgina humor constant i la ironia sempre està present, només per este motiu el llibre es llig molt bé.