Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 4 de juliol de 2015

PORTUGAL de CASCAIS a ESTORIL

Cascais, segons la publicitat portuguesa, és luxe,  és “glamour”, és lloc idíl•lic... serà cert? Hi anem per comprovar-ho.

Cascais
Des de Lisboa, agafem el tren a Cascais des de l’estació Casi do Sodré. S’hi nota que anem a la zona de platja perquè molta gent porta el biquini posat, i també el para-sol i l’estora al muscle. És un trajecte curt, uns 35 minuts, en no res ja estem. Són al voltant d’uns 30 quilometres de distància per carretera.

Arribem i trobem un poble típicament estiuenc, molta activitat al carrer, un poble amb claror natural pel sol radiant que li pega de valent i també per la blancor de les façanes. I dic poble encara que deuria de matisar que és poble gran, perquè tindrà poc més de 30.000 habitants. Donem una volta sense rumb fixe, l’activitat major està als carrers més a la vora de la platja, hi ha altres on no hi ha cap persona i passegem a soles.

Cascais
Cascais, com Estoril, es feren famoses a partir de la dècada de 1930, per ser lloc escollit d’estiueig per la classe alta portuguesa, famílies reals europees, com l’espanyola en l’exili, o rics, molt rics, o artistes, tot ells buscant refugi on fer vacances. I com famosos atrauen famosos, no n’eren pocs, eren molts els que s’hi concentraven.

Actualment ja no és el que era, encara que continua sent la zona més cara de Portugal i la compra d’una vivenda resulta tremendament costosa, només assequible a certes butxaques privilegiades. Aixi i tot, Cascais ha deixat de ser lloc exclusiu d’un pocs i és seu de festivals que atrau a un sector més popular.

Cascais

H ha una platja preciosa d’arenes daurades i aigua clara que està de gom a gom, ja no li cap més gent. Quan anem al passeig vorejant-la, encara trobem més animació, i és que s’estan celebrant unes festes i es nota en l’ambient, les colles d’amics i families que hi ha per tot arreu no s’ho volen perdre.

Cascais

Hi ha un grup musical que assaja l’actuació nocturna, uns potents altaveus faran que les cançons arriben per tot Cascais i s’escolte fins i tot a Estoril, la població veïna a la que s’hi pot anar a peu amb una caminada de menys de mitja hora, perquè està solament a tres quilòmetres.

Cascais

Ens han aconsellat que anem a Boca do Inferno que està a mitja hora caminant. Això no és res per a nosaltres i més quan es va vorejant la mar i contemplant un paisatge preciós on trobem al principi unes sumptuoses mansions enjardinades amb precioses vistes a la badia. De camí també veiem l’activitat pesquera que conserva, perquè Cascais malgrat tot, mai no ha deixat de ser un poble pesquer.

Cascais

Cases senyorials de Cascais

Passem per la Ciutadella del segle XVI, abans baluard defensiu de la badia, d’on destaquen les muralles. I contrastant este vestigi del passat s’hi veuen moltes grans vil•les restaurades que funcionen com hotel, algunes carregades d’ estrelles qualificant-les.

La fortalesa de Cascais

Em crida l’atenció una acollidora cala on hi ha uns banyistes. És una platja privada. Al fons s’hi veu el far de Santa Maria, que es distingeix per les ratlles en blau i blanc i que va ser inaugurat l’any 1868. Era una torre amb una llum roja, la dècada de 1980 el far s’automitzà i l’any 2000 les dependències es cedeixen a la càmera municipal de Cascais per a 7 anys, després es va crear un museu dedicar al far.

El far de Cascais

En este punt també trobem un lloc interessant, és un palau: el palau dels comtes de Castro, que hi ha a l’altre costat, creuant la carretera. Va ser construït l’any 1890 amb inspiració medieval. Els propietaris donaren el palau a la ciutat. Des de 1931 és el museu municipal.

Palau dels comtes de Castro a Cascais

El passeig ens allunya del centre, arribem al paratge infernal que ens han recomanat, és infernal per la llegenda que l’envolta i pel nom que el qualifica, és la boca de l’infern al qual li dedique un capítol especial.

Una vegada de nou al poble, després d'haver visitat el paratge recomanat, passegem pels carrers turístics de Cascais...

Cascais

...però també busquen els més aïllats, tots són iguals, blancs i estrets. I ens trobem una acollidora plaça, el largo Luis de Camoens, on tots els restaurant turístics estan a la caça i captura del foraster. Però nosaltres tenim la premissa de no entrar mai a estos llocs de menjar que necessiten eixir al carrer a buscar clientela, preferim parar en altres més modestos, que sempre són menys elegants, però que la gent que hi va a menjar, o passar el temps, és la local. En esta ocasió l’hem encertada i mengem molt bé i al meu costat hi ha dos vellets al•lucinant per totes les xiques joves que amb biquini i tapades amb una tovallola passen pel seu  davant. Els menjar és exquisit, amb peix fresc i bon preu.

Temps de dinar, descansar, escriure al quaderns de viatge a Cascais. Els llocs de menjar s'han de saber escollir, si hi ha gent local és perquè s'ho val.

Després d’este sopar a mitjan vesprada hem decidit anar a peu a Estoril seguint el camí preparat per al transeünt que uneix les dues poblacions, es una mitja hora. Així en lloc d’agafar el tren de tornada a Lisboa des de Cascais l’agafen d’Estoril, el bitllet que tenim comprat ens val.

De Cascais camí cap a Estoril

I comencem la caminada, però esta vegada no la fem de manera reposada, anem a pressa, el tren no espera. És una llàstima perquè no ens dóna temps d’assaborir el capvespre quan les aigües adquireixen una tonalitat especial. Aixi i tot encara faig alguna foto de record.

Cascais camí d'Estoril

Estoril

I és que una vegada a Estoril, no sabem per on para l’estació de tren i l’hem de buscar. També una vegada estem la ciutat, volem veure el casino tan afamat, el més gran d’Europa.

Tenim sort, casualment abandonem el passeig vorejant la platja pel lloc que toca. Hem agafat la primera eixida que trobem en arribar a Estoril i quan preguntem per l’estació i pel casino, ens diuen que solament hem de seguir l’avinguda que tenim davant. Sort i casualitat.

Casualment també, l’estació de trens i el casino estan un enfront d’altre. El casino té una façana molt gran i un jardí enorme amb una font davant, no ens apropem. S’ha fet l’hora d’agafar el tren cap a Lisboa.

Estoril, el casino.


Amb tot ha estat una jornada completa.

QUADERN DE VIATGE, LISBOA i VOLTANTS, estiu 2014

Si vols saber més de Portugal, clica ací.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada