Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 26 de març de 2016

ROMA passeig per la ciutat-I PART

Per conéixer Roma i trobar-la encantadora, un passeig és suficient... tanmateix una vegada se n’ha fet un, se sent la necessitat de fer-ne més. El passat romà atrapa.

Castell de sant Angelo.
Després de visitar el Vaticà creuem el pont més famós i bonic de la ciutat i anem cap al castell de sant Angelo junt al riu Tiber. L’edifici romà també és bonic i espectacular, construït en forma cilíndrica, amb pedra volcànica i revestit en marbre de Carrara, va ser concebut com mausoleu de l’emperador Adriano, però pel lloc estratègic on esta situat es va convertir en edifici militar i fortalesa que servia en les lluites pel domini de la ciutat.






També va ser palau on els papes passaven llargues temporades en temps turbulents. I va servir de presó. Des de 1925 el castell de sant Angelo és un museu. No hi ha cap dependència que ressalta especialment però el que realment cobra importància és el conjunt total i la barreja d’estils que s’hi observen. També destaquen les vistes que des de la terrassa superior es poden veure de la ciutat, del riu Tiber i del Vaticà i el passetto, és a dir el corredor que connecta el castell amb l’estat independent que hi ha dins la ciutat.

Si, és un llarg pont. El  passetto connecta el castell amb la ciutat del Vaticà des de 1277, té al voltant de 800 metres de longitud.

El nom del castell ve de l’any 590 durant una epidèmia de pesta. El papa de l’època Gregorià I va veure l’arcàngel al cim del castell, espasa en mà, donant a entendre que l’epidèmia s’havia acabat. Des d’aleshores la figura de l’arcàngel san Miguel corona l’edifici. 




Però deixem sant Angelo enrere, el passeig per Roma que us mostre, que és un xicotet tast, ha de continuar. I és un tast malgrat ser la meua segona estada, i és que Roma...( com totes les ciutats) es mereix més d’una passegiatta.

El riu, el pont, el castell...

Seguim...i visitem l'esglèsia de santa Maria la Mayor construïda sobre un temple pagà. És església important, perquè és basílica i perquè està dedicada a Maria, i conserva la planta estricament basilical i l’estructura paleocristiana primitiva. L’any 1990 va ser inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat de Europa per UNESCO.
Santa Maria la Mayor.

També visitem San Juan Letran, la més antiga i més important entre les quatre basíliques majors o papals de Roma amb el títol honorífic de mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i de tota la Terra.


San Juan Letran.

Les altres tres basíliques majors, totes caracteritzades per tenir porta santa i altar papal són: la basílica de san Pedro al Vaticà i la basílica de santa maria Major, que ja hem visitat i ja us he esmentat, i la basílica de san Pablo Extramuros.

Enfront de la basílica de san Juan Letran està l’escalinata santa. Impressiona veure la devoció, encara que imagine que hi haurà de tot, gent que puja perquè s’ha de pujar, i ho dic perquè mentre hi sóc, estic escoltant comentaris al meu voltant que em fan pensar-ho. L’escalinata és de marbre i té 28 esglaons.



Santa Helena, mare de Constantino l’any 326 va manar portar-la des de Jerusalem, concretament des del palau de Poncio Pilato, perquè diuen que és  la què Jesús va pujar divendres sant al palau per ser jutjat. Es per això que se la venera i se la qualifica com el lloc més sant de Roma i del món. Els devots la pugen agenollats per pregar i fer penitència. L’amiga Rosa, que ens acompanya, ho fa també, encara que no sé si amb la devoció que toca, això si ho fa amb el convenciment que així ja te indulgència per tot en el que de dolent en el passat ha fet i amb esperança que tembé li serveisca per a indultar-la pel que en el futur farà. 

Des de 1723 esta folrada de fusta de nouera per protegir-la del desgast produït pel constat peregrinatge. Hi ha trams recoberts de vidre que protegeixen el que sembla era sang de Crist però jo no he vist, simplement perquè no l’he pujada a genollons, com la tradició i la devoció mana. L’amiga Rosa que si ho ha fet, no ho corrobora perquè l’escala estava plena de gent i segons ha contat, no li ha donat temps de mirar més enllà d’on anava posant el genoll cada vegada conforme avançava.



El palau Berberini va ser construït al segle XVII i és una de les dues seus de la Galeria nacional d’art antic, i una part de les  dependències estan ocupades per un organisme militar. Enmig de la plaça està la font Tritoni que és de Bernini. 

Molt a prop d’esta plaça està la que acull la Fontana de Trevi, que és, segons dieun,  la més gran de totes les fonts romanes, té al voltant de 40 metres frontals i és la més famosa de les fonts barroques italianes.

I... està embolicada de llegenda: si es tira la moneda, és garantitza la tornada a Roma. Jo he de dir que no ho vaig fer la primera vegada que vaig anar a Roma i he tornat...no m'ha fet falta la moneda, simplement la voluntat. Així que cadascú pense si el que es diu de l’efectivitat de la moneda és o no és cert. Jo només dic que hi ha altres versions diferents i cadascuna ofereix un privilegi: unes un nuvi, altres un casament, altres benaventurança.... S’estima que es tiren al voltant de 3000 euros al dia, i que cada vegada és més. Quina bestiesa no? Cada any es rescaten de l’aigua les monedes. Un any foren quasi 400 mil euros els rescatats, i l’any 2012, 540 mil euros, xifra històrica malgrat que hi ha sovint robatoris. Em conten que el que es trau de la font es destina a obra social... està bé, i si la informació no és correcta es deuria tenir en compte.





QUADERN DE VIATGE: ROMA estiu, any 1996.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada