Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 29 d’octubre de 2016

RUSSIA: RUTA Anells d’or VLADIMIR i SUZDAL (I part)

I em venen a la memòria les cúpules particulars i úniques, i els poblets amb les dones amb el mocador al cap... a Rússia vull tornar.

L'itinerari del viatge a Rússia el canviàrem a última hora, volíem fer un trajecte amb el transsiberià però per diverses circumstàncies es va frustrar. Així que optàrem per altre rumb dins del mateix país: la ruta dels anell d’or. Amb estada a les granc ciutast San Peterburg i Moscou.

I la férem partint des de Moscou i la primera parada era VLADIMIR ciutat mil•lenària, a 190 quilòmetres de Moscou

De camí a la ciutat anomenada el cor del l’anell d’or, trobàrem una realitat ben diferent a l’urbana de la capital.  Ara començàvem a veure el món rural, les aldees i altres menudes poblacions que res tenien a veure amb el que havíem vist fins el moment.


Vladimir va ser fundada l’any 1108, forma part del Patrimoni de la Humanitat “Monuments blancs de Vladimir i Suzdal”, està banyada pel riu i envoltada de bosc. Des de 1972 es coneguda entre estrangers i entre els russos és molt popular. La ciutat és testimoni urbà dels temps medievals perquè al segle XII va ser capital del principat homònim i va ser engalanada amb valuoses construccions. 

En Vladimir, situada en zona agrícola que  es va desenvolupar com un important centre industrial en la dècada de 1930, teníem una destinació ben clara, visitar la catedral de La Asunción i la Natividad, i la catedral de san Demetrio. 

La catedral de la Asuncion és del segle XII amb les cúpules daurades característiques disposades en cada angles del temple envoltant a una central. El campanar també és daurat i rematat per una fina agulla que li dona un toc elegant.

Dins del recinte hi ha sepultures de personatges afamats i els murs estan coberts amb pintures d’un artista local també molt conegut en Rússia, Andrés Rublev. L’església va servir de model per a la construcció de la catedral principal del kremlin de Moscou.

L’altra joia arquitectònica que visitàrem fou la Catedral de San Demetrio, que va ser l’església del desaparegut palau dels príncep Vladimir. Està feta amb pedra i decorada amb relleus d’influència bizantina arribada des d’Armènia. Afamada per la decoració de filigrana amb pedra blanca.

La porta daurada de Vladimir del segle XII, és l’únic testimoni d’art d’enginyeria militar rus antic.






La ruta pel país era guiada, i encara que ja estàvem acostumats a la rigidesa de la guia Nadia, en estos menudets poblets encara s’havia de complir totes les normes de manera més estricta. Per la nit ens “obligaren” a assistir a un espectacle de teatre tradicional. Era fora de programa i s’havia de pagar, sense opció a dir que no es volia anar-hi . Jo era una de les que no volia perquè no sóc partidaria dels muntatges turístics i no em va agradar la imposició, tanmateix com sóc persona optimista que trau la part bona de tot, ho valore com un espectacle per veure folklore, encara que  fóra mediocre, com va ser en esta ocasió.

I és que els carrers a mitjan vesprada estaven deserts, o anàvem a l’espectacle o ens quedàvem a l’hotel, no hi havia altra alternativa possible.




La segon parada va ser a SUZDAL una interessant ciutat museu que guarda perfectament l’estil rus amb construccions baixes fetes de fusta. Així es coneix l’essència de Rússia entrant en pobles com este que ajuden a entendre la història que l’ha configurat com a poble.


Suzdal està a la part central de Rússia i se l’anomena la perla de l’anell d’or, és la part millor considerada del patrimoni de la Unesco que agrupa estos monuments de la zona. Va ser un important centre religiós que en un moment donat comptà amb quaranta esglésies per a quatre-centes famílies per la qual cosa, quan s’hi passeja pels seus carrers, sembla que cada dos cases hi ha una església. Recorde  que hi visitàrem la catedral de la Asunción amb cinc cúpules blaves, i el museu amb la porta d’or.  També el monestir del Salvador i la catedral de la transfiguració.




I el monestir de la intersección de la Virgen.


Atrau molt veure l’arquitectura tan diferent a la que nosaltres estem acostumats a veure, amb eixes cúpules tipus ceba sempre predominants. Passejàrem pels acollidors carrers de Suzdal, trobàrem les galeries comercials i un poc més endavant la imatge més típica en esta part més rural, la de les dones, mocadors al cap, venent els seus productes, una al costat de l’altra, sense competència ni rivalitat.










Però el viatge no s’havia acabat encara... 

REFLEXIONS POSTERIORS, estiu, RUSSIA 1995

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada