Ciutat de califes i bressol de Sèneca, Córdova, la ciutat que mira al Guadalquivir, desperta fascinació a cada pas.
Hem visitat la catedral. Tan se val que ja l’haja vista en altra ocasió, és dels monuments que sempre impacta. Ara volem fer una passejada per la ciutat, pel centre històric declarat patrimoni de la humanitat des de 1994, aixo si, si el calor i l’allau del turisme no ho impedeix ni ens fastigueja. No es cap pont festiu ni és estiu...però Cordova sempre està plena. Tampoc disposem de molt de temps, així que seran unes pinzellades per recordar el que ja he vist i saber que he de tornar de nou...
Perquè en Còrdova hi ha molt que veure, i tambè gent...hi ha tanta com abelles en un eixam. De cada cantó eixen grups reduïts o massius ansiosos per descobrir la ciutat. Venen atrets per les meravelles que es conten d’esta ciutat del sud d’Espanya, on hi ha petjades fenícies, àrabs i romanes, on veiem mesquites, catedrals, sinagogues, ponts jardins i places...i tot amb sabor andalús.
El primer que volem buscar és el famós i popular carreró de les flors, una de les icones de Còrdova. Està prop de la mesquita i ben indicat. Estem en la zona més antiga on es veu la importància de la comunitat jueva en la ciutat des que s’instal·laren al segle X fins que foren expulsats en 1492 pels reis catòlics. Caminem entre carrers blancs i negres, blancs per les parets i negres per les reixes, però també són multicolors per les botigues que mostren el que venen al carrer i la varietat de nacionalitats que caminen al nostre voltant. Estic escoltant una barreja d’idiomes bocabadant. Caminant pel carrer dedicat a l’arqueòleg Don Ricardo Velasquez Bosco, arribem al carreró de les flors, és un perpendicular.
Es distingeix al primer colp d’ull, per estret, per la gran quantitat de gent i perquè està adornat per plantes. Hi ha cua per passar, a més hi ha turistes que paren a meitat per fer-se fotografia de record. Al carrer hi ha moltes botigues d’artesania i souveirs, com en la resta dels casc antic de Còrdova.
Al capdavall ens toca el torn. Tot es qüestió de paciència. Ara passem nosaltres.
I arribem fins el final, a la plaçoleta que antigament era un pati de veïns i amb els anys es va anar remodelant per a embellir-lo i que causara l’impacte que fa. Hi ha alguna que altra casa engalanada amb els testos de flors i una font que va fer un veí de la plaça. És lloc idoni per a descansar i refrescar-se. Enmig hi ha una columna que acaba amb un vell capitell corinti, segons els experts de l’època romana.
En la plaça tothom lluita per buscar l’espai i el punt concret per fer la millor perspectiva del carrer amb el fons de la torre de la mesquita. Tinc sort de poder fer alguna foto sense molta gent...
Però queixar-se no serveix per a solucionar res. Cal gaudir de cada moment. Seguim per uns carrers i altres, tots semblen el mateix, les botigues són quasi totes les mateixes i com no pose atenció als productes que venen, em semblen totes iguals. Però no ho són, no mal interpreteu el que dic. Hi ha algunes que venen artesania preciosa i de qualitat.
També hi ha racons especials i algunes cases que tenen unes balconades que criden l’atenció...
Arribem a la plaça del Cardenal Salazar i veiem l’estatua d’un oculista famós àrab del segle XII, Mohamed al-Gafiqi que va peregrinar a Aràbia per complir amb el precepte religiós i ampliar el coneixements mèdics en biblioteques i hospitals. Va escriure un cèlebre manuscrit, una guia de l’oculista, en àrab queda una copia en el Escorial. Donà importància a las aliments en la salut ocular.
Em recorda a l’estàtua del filòsof, astrònom i escriptor Averroes del segle XII que vaig veure la vegada que vaig visitar Cordova, i que estava en el carrer Cairuán. I també en aquella ocasió vaig veure la dramàtica imatge barroca del cristo de los Faroles a la plaça de los Capuchinos, junt al convent del Santo Angel.
Enfront del metge àrab està la facultat de filosofia i lletres que ocupa el que fora l’antic hospital del Cardenal Salazar.
Seguim caminant...sempre per carrerrons... arribem al carrer Averroes i passem per davant de la capella mudèjar de San Bartolome realitzada entre els segles XIV i XV que està integrada en la facultat de Filosofia i Lletres. És un edifici restaurat que té gran valor, tanmateix no entrem, només mirem el pati de l’entrada... de nou em dic...que tal volta puga entar-hi en la propera ocasió que visite Cordova.
On si que entrem és a la sinagoga, el temple dels jueus fins a l’expulsió. És un menut edifici construït al segle XIV, entre 1314 i 1315. La sinagoga està considerada única en Andalusia i la tercera millor conservada de l’època medieval en Espanya. Per un pati accedim a la menuda sala. A la dreta per unes escales es puja a la zona femenina. Al front està la sala principal, quadrada i decorada amb ataurics mudèjars. Al mur, que suporta la tribuna femenina, hi ha tres arcs finament decorats amb escaioles. Després de 1492, en ser expulsats els jueus, el temple s’utilitzà d’hospital, després passà a ser l’ermita de san Crispin i després escola infantil. A finals del segle XIX fou declarada monument nacional.
És la setmana idònia per a visitar els típics patis tradicionals que estan florits i preciosos. Pot ser altra excusa per tornar a Còrdova, encara que cal tenir molta paciència perquè en els patis que entren en concurs hi ha cues infinites que duren hores. Des del carrer Averroes entrem al pati de la casa barroca de la Bulas de la Santa Cruzada que té la porta principal en altra plaça. És d’entrada lliure perquè no competeix, per això està tan ple de gent... El pati és el típic cordovès.
Hi ha un mercat municipal d’artesania. És un projecte que data de 1960 per a promocionar l’artesania, un lloc on el visitant pot veure com es fabrica el producte com plata, ceràmica o fusta i alhora pot comprar.
Tot seguit parem a veure l’estàtua del teòleg Mainomedes.
Estem en la plaça que porta el seu nom on està la façana principal de la barroca casa de la Bulas de la Santa Cruzada, on hem entrat a veure el pati. Hi està també el museu taurí.
Els carrets són sinuosos, curts, estrets... i cal deixar-se portar..això li dona encis especial...malgrat la gent...que hi ha per tot arreu...
Fem un descans. Volem beure un refresc i entrem a un restaurant que té un pati acollidor. S’està fresquet.
Cordova està preparada per al turista. Té molt que representa el tipisme andalús, el del tablao i la pandereta, el dels souvenirs de postals o imans per a la nevera.
Una vegada fet el merescut descans, retornem a la mesquita, el punt des d’on iniciat el passeig.
Ara volem anar cap al pont romà, però primer parem en la plaça del Triomf on està la columna el triunfo de San Rafael, que veiem de lluny. El conjunt escultòric fou edificat en el mateix lloc on hi havia un hospital del pobres. Te 27 metres d'altura i representa una muntanya i en el cim hi ha una torre o castell amb merlets, que alhora serveix de base per a una columna de marbre sobre la que està el capitell i l’estatua de l’arcangel.
A la plaça també veiem la Porta del pont, mal anomenada Arc de triomf. És un arc commemoratiu d’ entrada a la ciutat que es va construir per festejar l’arribada del rei Felipe II a Còrdova. Està en el mateix lloc on en el passat van haver altres portes, en temps romans i en època musulmana. La porta es remodelà en 2007 la porta i els voltats en 2011.
Tenim enfront el pont romà sobre el riu Guadalquivir. Formava part de la Via Augusta, la carretera més llarga i transitada d’Espanya que anava des de Cadis a França. I fins 1953 fou l’únic pont que hi havia a Cordova.
La primera vegada que vaig vindre a Còrdova era Setmana Santa i pel pont processaven els legionaris. Fou captivador veure tant de fervor i solemnitat en un lloc amb tanta història. Aleshores ja vaig pensar que era un pont bonic i ara ho corrobore.
Al fons, la torre de Calahorra crea una bonica estampa. I quan s’està a meitat pont i girem el cap per on hem vingut veiem la mesquita- catedral i tambè és una imatge preciosa. Un costat i altre ho són. He llegit per algun lloc que el pont va servir d’escenari en Juego de tronos, de la quinta temporada.
La torre de Calahorra és una torre defensiva d’origen àrab. És visitable i les vistes des de la part alta deuen ser immillorables amb a mesquita- catedral al fons. Però nosaltres tenim pressa per anar a dinar i tastar els famosos flamenquins cordovesos.
Cordova fascina... M’he quedat amb ganes d’estar més temps. Qui sap si algun dia torne? Seria la tercera vegada...
QUADERN DE VIATGE, CORDOVA primavera 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada