FLORÈNCIA(Itàlia) II PART: Galeria dels UFFICI, PONTE VECCHIO, EL PORCELLINI i PIAZZA DELLA REPÚBLICA

Sabeu un gran secret dels Medici? Tenien un passadís entre les galeries Uffici i el palau Pitti passant pel Ponte Vecchio per poder anar per la ciutat sense ser vistos.

El que dic: la plaça de la Signoria és un museu. I de museu a museu…com el joc de l’oca. De la plaça anem cap al riu passant per les galeries Uffizi, Galleria degli Uffizi, un dels museus més importants del món. De fet el nom de galeria per a denominar els espais d’exposició d’art ve d’aci. Dins estan les joies pictòriques com “El nacimiento de Venus” de Botticelli, o altres joies de Michelangelo, Raffaello, Caravaggio i da Vinci.

Sense entrar dins, ja l'exterior de les galeries meravella amb les estàtues de figures importants i també per un aspecte curiós: per l’existència d’un corredor que connecta els dos principals palaus de la ciutat: el palazzo Vecchio i el palau Pitti, per la qual cosa part del recorregut passa sobre el pont vecchio. Fou projectat per l’arquitecte Giorgio Vasari pagat pels Medici. Fou Cosme I líder de la familia Medici, el gran duc de Florència qui encarregà la construcció del passadís en 1565, enllestint-lo en 5 mesos. Servia per poder moure’s més lliurement per la ciutat sense l’obligació d’ajuntar-se amb la gent del poble, i també per evitar atemptats. El corredor forma part de les galeries. 

Quan eixim al riu, trobem una de les fotos més tipiques de la ciutat: la del pont més famós, que és realment una preciositat que no defrauda, malgrat haver-lo vist en fotos i pel·lícules o documentals, malgrat la gent es posa davant tapant-lo a la resta. No em canse de mirar-lo. Aprope el zoom de la càmera per observar detalls. 

Pare l’atenció en el passadís secret sota el que estic parada i amb la mirada segueix el seu recorregut per damunt del pont. Alhora m’imagine els Medici anant amunt i avall i alhora vigilant què passava en la ciutat sense ser vistos. Imagine que els habitants de Florència no els agradaria que els governants no volgueren anar pels mateixos carrers que ells, que marcaren la distància i que mostraven així el poder.

Seguint el camí sota el passadís avancem cap al pont. Està ple de joieries. L’hereu de Cosme, Fernando I, va fer un canvi en el pont que seria transcendental en el comerç de la ciutat.

Fernando, emprava el passadís, com la resta de la família per arribar al palau Pitti i aleshores al pont estaven instal·lats els carnissers de la ciutat. Com a Fenando li molestava l’olor forta de la carn recent morta, que notava en el corredor quan travessava el pont va decidir tirar els carnissers del lloc i fer que s’instal·laren els joiers. I des d’aleshores fins l’actualitat hi estan les millors joieries.

Parem a meitat pont, aixi mire de nou el passadís. Hi ha bones vistes del riu Arno. Hi ha una panoràmica preciosa del ponte Santa Trinità, el pont el·líptic més antic del món, construït a meitat del segle XVI. En 1944 les tropes alemanyes el destruïren. En 1958 es reconstruí rescatant les pedres del riu i agafant les pedres de la cantera d’on es van extraure per a construir-lo originalment.

I continuant amb el tema de la Segona Guerra Mundial, tots els ponts foren destruïts excepte el pont Vecchio. Damunt una finestra d’una de les tendes veig una inscripció que des de 2007 fa homenatge al cònsol alemany Gerhard Wolf (1886 – 1962). Nascut a Dresde, que va salvar el pont de la destrucció. També va salvar presoners politics i jueus de la persecució nazi.

Malauradament no puc fer el recorregut complet del pont i no veig com acaba el corredor en el palau Pitti d’estil renaixentista. Queda pendent, com moltes altres coses més en Florència. No avancem més perquè hem de seguir per esta part del riu, direcció la plaça del san Giovani on està la catedral. Així que retornem el que havíem avançat del pont fins l’inici i anem per carrers menys transitats però amb encant: vicolo frll’oro, chiasso di mareto, via delle terme fins al palazzo di Porta Guelfa, ex chiesa de Santa Maria sopra porta san bagio...

I amb tot, gaudint d’un passeig tranquil, on no predomina el turisme massificat, arribem al mercato nuovo o mercato di Porcellino i això és altra cosa. El mercat fou construït al segle XVI originàriament per a vendre sedes i objectes preciosos i des del segle XIX els afamats barrets de Florència. Actualment és un mercat d’artesania local. Hi ha molta venta d’articles de cuir. Com a curiositat, enmig del mercat està l’anomenada pedra de l’escandol on es castigava als deutors i comerciants insolvents.

Però no és el cuir el que atrau. La plaça és punt de trobada obligada per al turista que compleix amb els rituals establerts. En este cas en el mercat hi ha una porc al que se li ha d’introduir una moneda en la boca per a que done sort i assegurar la tornada, a més tothom toca el morro que de tant tocar-lo i te llustre i brilla. Les monedes recaptades es donen a una institució catòlica. En realitat el porcellino és copia d’un obra del segle XVII que alhora es una copia d’un obra en marbre de l’època romana conservada en la galeria dels uffici. Despres d’un viatge a Florència Hans Christian Andersen titulà una de les seus faules “El jabalí de bronce” inspirat en l’estàtua florentina.

Seguim la via di Capaccio i la via Calimala fins arribar a la piazza della Republica. És una plaça rectangular imponent per grandària envoltada per porxades amb un Arc triomfal. Era on estava l’antic Foro romà. Hi està la columna de la Abundancia en la que es creuaven dos de les principals vies de l’antiga ciutat romana. Durant l’edat mitjana i durant segles posteriors continuà sent el mercat de la ciutat. Al voltant de la plaça vivien les famílies més riques en les seues torres. La plaça tenia molta activitat. En temps de Cosme I una part de la plaça es va convertir en el gueto jueu que no va desaparèixer fins l’any 1848. Amb la planificació urbana, es remodelà i canvia la fesomia totalment. Actualment hi ha bones cafeteries històriques de prestigi i botigues de marca. Hi ha molt d’ambient creat en part per artistes de carrer amb els seus espectacles.

L’arc s’inspira en l’època del Renaixement. En 1947 un any després de la instauració de la república la plaça adopta el nom actual, abans era coneguda com Piazza Vittorio i nou anys després s’hi col·locà de nou la Colonna della Dovizia, com únic vestigi del passat de la plaça.

La columna, de 1431 marca el centre exacte de la ciutat. Originàriament estava rematada per una campana que feien sonar quan hi havia lladres en la plaça, per advertir als compradors, després la campana fou substituïda per per una estàtua de Donatello que fou destruïda i finalment reemplaçada per altra de Foggini.

Seguint per via Roma arribem a la piazza de san Giovani, la plaça del Duomo….una extraordinària meravella….

CONTINURÀ...

QUADERN DE VIATGE, estiu 2024 LA TOSCANA

FLORÈNCIA (Itàlia )I PART: Piazza de la SANTA CROCE i Piazza della SIGNORIA

El centre històric de Florència, Patrimoni de la Humanitat des de1982, és una galeria d’art a l’aire lliure…un museu sense parets ni sostres on la bellesa es veu a cada pas.

Que bonica és Florència! Quina meravella! I no sóc entesa en art, però la ciutat irradia elegància i bellesa. Florència es mereix dedicar-li temps, no anar amb presses. Un dia és massa poc. I dos o tres també. Jo sé de bestreta que en esta segona visita de la ciutat em quedaré amb ganes de més. Ho sé. La primera estada va ser fugaç i a més tenia vint anys i el cap en altra cosa. Ha passat molt de temps. La meua intenció és tornar i estar al menys una setmana sencera.

I procuraré vindre en temporada baixa. En estiu hi ha gentada, tanmateix he de dir que la massificació turística que m’envolta no m’angoixa. Sabia que la trobaria i no em ve de nou. Tinc activat el pensament positiu, que procure no apagar mai. No vull pensar en el que no podré fer al llarg del dia, sinó he d’aprofitar cada minut assaborint el que faig, el que veig, el que sento…Florència m’emociona. Ho dic des del primer moment i des del cor. Emociona tot sobre art i història. Per exemple saber sobre Cosme I de Médici l’aristòcrata que fou duc de la república de Florència (1537-1569) i gran duc de la Toscana(1569-1574) durant els últims anys del Renaixement. Cosme fou el fundador de la dinastia en la que serien dirigents de la Toscana, papes en Roma i reines en França, que construïren nombrosos palaus i fomentaren la cultura. Feren de mecenes d’artistes que han passat a la posteritat. Emociona veure l’obra d’eixos artistes tan importants: Fran Angelico, Donatello…Botticelli, Verrochio, Ghirlandaio o Da Vinci. Hi ha qui assegura que tot el mecenatge era una eina política.

Comence la visita en la Piazza della santa Croce, on està l’església a la que li dedicaré un capítol a banda per explicar amb més detall. Si es ve amb poc temps a Florència s’ha de seleccionar on entrar perquè el temps passa volant. Jo he decidit dedicar temps a l’església on estan enterrats els personatges més il·lustres de la cultura italiana.

La plaça antigament era una illa formada per dos braços del riu Arno. La plaça és gran i de forma regular. Va nàixer per acollir els fidels que volien escoltar els sermons dels franciscans i en el Renaixement es convertí en el lloc idoni per a festes i espectacles i les justes cavalleresques, algunes en honor als Medici. Hi se celebrava des del segle XV el futbol de disfresses que encara s’hi celebra en l’actualitat al mes de juny. Tot un esdeveniment que transporta la ciutat al passat medieval durant unes hores.

Als costats de la plaça hi ha alguns palaus nobiliaris i d’origen medieval. Hi ha també una font, nova versió del segle XIX d’una font barroca del segle XVII. I front a l’església, a l’esquerra està l’estàtua de Dante Alighieri en marbre erigida en 1865.Sobre Dante ja en parlaré quan explique sobre l’església.

El palau que més ressalta és el de Antella, creat reunificant diverses cases. Quan l’edifici passà a mans del senador Niccolò Dell’Antella l’amplià i manà pintar la façana amb frescos.

Ens enfilem per un dels carrers que van cap a la plaça Signoria, Borgo dei Greci i via dei Gondi. En un punt parem, a la dreta tenim El Museo Nazionale del Bargello, no tan conegut com altres de Florència, però igualment important.

El palau fou fundat al 1255, és l'edifici públic més antic de Florència i custodia la col·lecció més important del món de l'escultura renaixentista italiana. Construït per servir com el primer edifici públic de la Florència medieval, primer va ser destinat a la seu del Podestà, el principal magistrat de la ciutat. A partir de la segona meitat del XVI, l'edifici es va convertir en la seu del “Bargello”, és a dir, el cap de la policia de la ciutat, i va ser utilitzat com a presó durant els segles següents. Després d'una restauració completa, es va obrir l'any 1865 com el primer Museu Nacional.

Ens envolten cases palau. Es nota a cada pas la riquesa de la ciutat. De lluny també es veu el campanar de la badia florentina famosa perquè fou l’església de Beatrice Portinari, la gran estimada de Dante, l’amor de la seua vida. Hi la va veure en missa i s’enamorà.

Arribem a una de les places més boniques de Florència, la piazza della Signoria, on clarament podem dir que Florència és un museu a l’aire lliure. En el passat fou seu del poder civil, on tenien lloc les execucions i cor de la vida social. Per uns recents descobriments se sap que la plaça era una part important de la ciutat romana. Destaca el Palazzo Vecchio del segle XIV amb la monumental Torre di Arnolfo de 95 metres. La que va ser residència dels Medici, el Palazzo Vecchio, actualment són oficines de l’ajuntament i també hi ha altres sales obertes com museu.

Realment és un museu a l’aire lliure. Un museu que a través de l’art conta la història d’enfrontaments entre els Medici i la república de Florència. Totes les escultures que hi ha a la plaça, són originals excepte dos de Donatello que són repliques que estan davant del palau: una és el Marzocco que representa un lleó heràldic de la ciutat de Florència. L’original està al museu Nazional del Bargello, que hem vist fa uns minuts, abans d’arribar a la plaça i l’altra copia de Donatello és “Guiditta e Olofeme, que es conserva a l’interior del palau Vecchio. Judith es considera el símbol de la llibertat, la virtut i la victòria del dèbil sobre el fort. Judit defensa la causa justa. I la tercera que és copia, és el David de Miguel Angel que està en el museu de la Academia. Fins l’any 1873 a la plaça estava l’original, però pel seu gran valor, com les dos de Donatello, fou substituïda per una réplica. Representa el David bíblic abans d’enfrontar-se a Goliat. És una de les obres més importants del Renaixemnet i símbol de la república de Florència. A partir del David de Miguel Angel, les proporcions de totes les escultures que es col·locaren a la plaça serien de grans dimensions. Per la qual cosa la de Judith queda menuda comparant-la amb la resta d’escultures exposades a la plaça.

Art i més art. Bocabadant. L’escultura Hèrcules i Caco, al costal del David, representa la força i l’enginy guanyant a la maldat.

Al costat del palau vell, el Vecchio, està la Loggia della Signoria, o Loggia dei Lanzi, o també coneguda com la galeria de les estàtues, una galeria porticada del segle XIV amb elements gòtics i clàssics. Una vegada perduda la funció original, en 1555 Cosme I de Medici instal·là el Perseo de Cellini i en 1585, el fill Francisco i col·locà El rapto de las sabinas de Giamologna.

Hi ha altres escultures famoses com Polissema o Nesso e il Centauro…A finals del segle XVIII s’hi col·locaren escultures antigues de la col·lecció dels Medici, procedent de la Villa familiar de Roma.

A la plaça també destaca la Fuente de Neptuno tota de marbre que data del segle XVI. Va ser la primera font publica de la ciutat.

Però no és tot. Encara hi ha més per a veure. L’estàtua eqüestre de Cosme I de Medici feta en bronze l’any 1594 presideix la plaça, com correspon pel paper tan rellevant per a la ciutat. I sobre els edificis importants a més del palau vell, veiem l’edifici El tribunale della Mercanzia construït en 1359. En la façana estan les copies dels vint-i un artesanies, els originals estan a l’interior, i l’escut de les mercaderies. També veiem el palau Uguccioni construït en 1550, que té sobre la porta d’entrada el bust de Francisco de Medicis que manà col·locar l’amo de la casa com a mostra de la devoció pel duc. Altre edifici de grans dimensions és el palacio de las Aseguraciones generals de 1871 en l’estil neo renaixentista. La nota de modernitat és que hi ha quatre pisos en lloc dels tres canònics dels palaus originals antics.

A que són places amb encant? Continuarà...

QUADERN DE VIATGE, estiu 2024, LA TOSCANA