Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

divendres, 20 de setembre de 2013

VALÈNCIA: Al RACÓ d’ADEMUZ passant per TUEJAR


Si no pots anar de viatge a un lloc allunyat, ves a altre més prop, tots tenen el seu encant. 

Detall  ceràmic d'una font al poble d'Ademús

El racó d’Ademús és una part d’Espanya que no coneixia í encara que semble mentida és una part valenciana. Després d’anteriors intents fallits hui, per fi, he visitat eixa zona “apartada”. Ja feia temps que volia anar-hi, perquè malgrat no haver estat mai sabia de bestreta què m’hi trobaria: uns bonics i verds paratges naturals, on hi ha uns menudets poblets de carrers estrets i costeruts amb història i passat amagat. 

El racó d’Ademús i la seua principal població Ademús, que ha estat el punt final d’este dia, pertany jurídicament a la Comunitat Valenciana. Les terres del racó d’Ademús foren conquistades per Pere II d’Aragó l’any 1210 fent presa de possessió dels castells musulmans d’Ademús i Castielfabib. És, doncs, una de les comarques més antigues de la conquesta que formen part de la Comunitat Valenciana, malgrat estar territorialment separada. 

L’oratge s’ha comportat, sol i núvols tot el temps, unes gotes de pluja tant en tant. El cel nuvolós li ha dónat un color i brillo especial a cada estampa. Són núvols preciosos juganers creant formes diverses i que hui també han jugat amb els matisos de color, perquè als blaus i blancs s’han afegit els grisos i quasi negres.

El núvols van canviant segons moments, són un espectacle natural.
He fet en total 450 quilòmetres en cotxe i he creuat comunitats. El meu trajecte ha començat de bon matí des de la comarca on m’hi trobe, la de la Vall d’Albaida,  direcció València i passant per Llíria  i després Xelva, he parat  a Tuejar, on he aprofitat per fer una visita a uns amics i també recórrer un poc del poble.


Tuejar, escut i serra que caracteritza el poble.

El primer que hem fet en arribar-hi ha estat buscar la casa dels amics i l'hem trobada, això si, endinsant-nos en cotxe per un carreronet per darrere l’església situada a la plaça principal. Mare meua quin poble més entramat!, no hi ha cap carrer recte, excepte “la calle larga”, que creua la localitat, un carrer que després de portar diversos noms s’ha quedat amb el que li toca, el que la defineix i amb el que tothom al poble la identifica per la seua llargària.

Vistes de Tuejar dec de prespectives diferents.

Quan arribem en cotxe fins la plaça quasi ni es pot passar, hi ha rebombori de gent, són els “quintos” del poble, no sé exactament què fan, és sobre una festa que tenen o que ja han fet, així que no sé si "fan o desfan". 

El que vegem del poble és el paratge natural del naixement del riu Tuejar. Primer anem a l’assut, on hi havia antigament una pressa construïda de canyes i fusta que recollia l’aigua per a la sèquia, després ja es va refer d’obra. Actualment és un paratge natural on va la gent per passar el dia a l’aire lliure. Hi ha un restaurant creat per l’agencia de turisme de la Generalitat Valenciana. I és bonic, tant el paratge que ho envolta com  l’edifici construït.

El Azud de Tuejar

És un bon lloc per passar el dia i si s’hi poden fer rutes de senderisme per admirar paisatge i també pintures rupestres. Ho deixem per a altre dia.

Paratge de "El Azud" de Tuejar

La ruta natural no ha acabat, els amics ens porten a altre zona recreativa on també, quan hi ha bon oratge, la gent gaudeix de les aigües del riu Tuejar.

Zona recreauiva al riu Tuejar.

Està molt prop d’un camping on hi ha unes cabanyes de fusta molt temptadores perquè semblen un bon lloc on quedar-s’hi de manera còmoda i econòmica.

Després deixem Tuejar i passant per Titaguas, creuem “frontera” a la província de Conca per una  infernal carretera estreta i sinuosa envoltada d’altes muntanyes. No està en males condicions però té moltes revoltes i les altes muntanyes quasi semblen caure damunt nostre, de fet hi ha xarxes de protecció per evitar despreniments.

De camí a l Racó d'Ademus.

I és infernal perquè just en este preciós paratge fa un vent quasi huracanat. Anem molt espai, i a soles en la carretera, cap vehicle més. En un moment donat vull gaudir de les vistes en un racó on veig que s’hi pot parar i no puc baixar del cotxe perquè el vent no em deixa ni obrir la porta. Em conforme en mirar a traves del cristall, però no puc fer fotos de la meravella del barranc. De nou...llàstima, altra vegada serà.

El racó d’Ademús està envoltat per la província de Conca i la de Terol, així que una vegada estem al racó, en un tres i no res, bé podríem visitar el Torico de Terol o anar a la ciutat encantada pertanyent  a Conca.

Passem per Casas Bajas...plou, vegem el poble a traves del cristall....

I després d’estar uns quilòmetres creuant la província de Conca, entrem de nou a la província de València i el primer poble que trobem és Casas Bajas, després Casas Altas i després de revoltes i més revoltes, a la fi, ja estem en Ademús, el poble més gran de la zona. Deixem a un costat Vallancas i al nord Castielbabib, no podem visitar-los en esta excursió d’un dia i ràpida, malgrat saber que tenen patrimoni històric artístic. Altra vegada tornaré amb més dies per davant perquè em quede amb les ganes de veure la resta de pobles que configuren esta zona. He de conformar-me només amb la visita d’este que és un del més grans amb poc més d’un miler d’habitants.

I arribem al poble d'Ademus,

D’Ademús destaquen les ruïnes del castell, el casc antic i l’església parroquial del segle XVII, però sense cap dubte el més important és l’ermita de la Virgen de la Huerta del segle XIII.

d'Ademus destaca l'ermita de la Virgen de la Huerta del segle XIII

Té un preciós paratge natural envoltant-lo molt preparat per poder fer rutes de caminades. De nou em venen ganes de poder disposar de més temps...



És un poble acollidor
Nosaltres fem un passeig pel poble pujant per la calle Mesón i en només uns metres trobem una font construïda per la Diputació provincial de València amb rajolets de Manises, que representen el casc urbà i el Pico Castro.

En pujar al casc antic trobem una gran font amb vistes del poble. 

Observem arquitectura popular, en molts casos restaurada. El carrer acaba a la plaça l’església o el Raval. Un bon lloc per parar l’atenció en l’església del segle XVII..i en les cases i en les vistes...

Ens dediquem a caminar  directes a la plaça principal..

Cert que el poble d’Ademús és bonic i mereix més temps per poder-lo descobrir. Jo no el tinc, he de tornar a casa i encara queden molts quilòmetres per davant.

El poble té racons amb encant.

De tornada, encara recordant el paratges naturals descoberts en esta visita llàmpec a la comarca dels Serrans, passem per Cofrents i per la central nuclear. Les fumaroles esgarrifen, més que les dels volcans...!Accelera li dic al conductor del cotxe, no vull respirar este aire contaminat!




QUADERN DE VIATGE, RACÓ D’ADEMUS, primavera 2013

2 comentaris:

  1. He treballat un curs a Ademuz(Precios i bona gent) i mai he passat per Cofrents al tornar, ja es mala sort juntar-lo(Ademuz)amb la nuclear i damunt dir que l'aire esta contaminat. ¡Ix apresa no et passe algo mal, exagerada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Simplememt expose la meua opinió, els meus textos són subjectius perquè expressen el meu sentir. Perdona si t'he ofes, no era la meua intenció. El racó d'Ademus és una zona preciosa, jo no ajunte una població amb altra simplement relate que per tornar a ma casa vaig passar per Cofrents, no havia vist mai la central nuclear i no em va agradar gens, perquè no sóc amiga dels fums (tampoc del de tabac) i no m'inspiren cosa bona. Segurament la central tindrà totes les mesures de protecció adients però, una cosa no li lleva altra. Tu les has vist alguna vegada? Pasant per davant recordava el que em deia una amiga mestra: que en ocasions, sense que trascendira a més gent de la que no corresponia, han donat alerta i fins i tot han tancat escoles per precaució en alguns pobles del voltant. Les torres m'espanten, no m'importa repetir-ho i que em digues exagerada. Salutacions

      Elimina