NANTES: Passeig cap al castell, residència d’Ana de Bretanya.

Sempre hi ha llocs que et quedes amb la gana de més, és el cas de Nantes.

Ana de Bretanya, a la porta del castell.

Eixa nit al hotel de France no vaig dormir res. Al dia següent quasi férem el mateix recorregut de la nit anterior, però esta vegada amb una destinació clara, la visita del castell. Només eixir, encara al carrer Crébillon, trobàrem les galeries cobertes més afamades de Nantes,  hi entràrem, no per comprar sinó per veure l’antic i preciós edifici de tres pisos. Era el Passage Pommeraye, construït l’any 1843 molt elegant i amb valor arquitectònic.

Interior del Passage Pommeraye

Entràrem per una porta i eixirem per altra, meravellant-nos de les columnes, de les estàtues de les escalinates...i dels preus desorbitats dels productes mostrats als escaparates.

Porta d’accés a les galeries cobertes del segle XIX.

I després seguint carrers i avingudes admiràrem alguns edificis monumentals, com la Bolsa, del segle XVIII, actualment edifici de FNAC.

Edifici antic de la Bolsa.

I una cosa ens sorprengué, hi havia carrers sencers on les cases senyorials i privades estaven clarament inclinades. I és que al segle XIX el riu Loira travessava Nantes en forma de canals, però per necessitat d’espai, per evitar inundacions i també, segons diuen, perquè no sabien com es netejaven els canals, es va creure convenient desviar el riu i crear nous carrers cegant els afluents. Estes cases, que en aquell moment veia clarament inclinades, estaven sobre la part guanyada a les aigües i eren cases edificades sobre terreny inestable.

Els edificis sobre terreny inestable tendeixen a inclinar-se.
Generalment davant un gran jardí mostra que era el lloc per on passava el riu.

També trobàrem de camí una església amb una particularitat, era l’església Santa Cruz, que tenia una torre octogonal, element recuperat del castell del Bouffay, amb un bonic rellotge.

L’església de Santa Cruz es distingeix per l’element recuperat d’un castell col•locat dalt de la torre....

Nantes, declarada en temps del general de Gaulle bressol de la resistència, va estar ocupada pels alemanys, des de juny de 1940 fins a l’agost de 1944. Un atemptat contra un militar va provocar la retenció i afusellament de 50 francesos.  Passàrem per l’avinguda que recorda este malaurat fet, la que separava la zona de vianants medieval de la part comercial. És una avinguda ampla per on passa el tramvia i que està construïda sobre el llit del riu.

I arribàrem al castell, amb un exterior i interior que contrastaven.

Pel costat que dóna al  la ciutat s’hi veia la porta d’entrada i la muralla amb les 7 torres. La fortalesa va ser construïda  a finals del segle XV pel duc Francisco II, últim duc de Bretanya i més endavant per la filla Ana de Bretanya duquessa i dos vegades reina de França, amb la finalitat de defensar la independència del ducat de Bretanya front al regne de França.

La porta i algunes de les torres, s’hi veu el fossat i en la porta el pont d’accés

-.

Pel costat del pati, on la nit anterior tothom ballava escoltant el conjunt de música en directe, estava el palau ducal el segle XV, fet amb pedra “tuffeau” i d’inspiració renaixentista,  així com hi havia altres edificis del segle XVI i XVII. La pedra tuffeau empleada és una roca sedimentària marina que s’hi troba al vall del Loira exclusivament, per això veure-la al castell de Nantes li donava un toc especial. No l’havíem vista mai.

Els palaus del pati, on hi ha un pou.

. 

Si va ser bonic veure el castell de nit, més encara ho era de dia, enlluernaven les façanes blanques, més si cal, amb el sol il•luminant-les. La blancor i refinament de l’interior era el que contrastava amb l’aspecte consistent i més vast de la muralla.

A la muralla, a la part del pati, hi ha inscripcions commemoratives del passat.

El monument va ser restaurat i albergava el museu de Nantes provist de tots els avanços multimèdia per mostrar la ciutat i la seua història. També mostrava el present i el que s’esperava del futur.

Donàrem una volta al pati i pujàrem a fer un tram del passeig de ronda, quan més alts, més es podia comprovar com era el pati de gran. 

De Nantes poc més vam veure. Hi havia algunes cases de l’època medieval situades en carrers empedrats.

Casa medieval, una de les moltes que conserva Nantes.

De camí a la catedral, de lluny veiérem la torre de “Le Leu Unic”, que siginifica lloc únic, i que és l’ antiga fabrica de galetes LU convertida en un espai d’art contemporani. Casualitat o no, les inicials del nom del recinte: LU, són el nom de les afamades galetes.

La torre de Le Lieu Únic té unes vistes molt boniques de la ciutat.

I també vàrem veure la columna de Luis XVI, recordant al rei, i restes de la muralla al costat d’una de les portes d’entrada a la ciutat, la de sant Pierre, construïda al segle XV en estil galo.romà. Esta porta travessa un elegant edifici amb una torre.

Monument a Luis XVI

Part de la muralla

Antiga porta d’entrada a la ciutat 

. 

Tot estava molt a prop de la catedral.

La catedral de san Pedro i san Pablo, molt gran i alta, més que Notre Dame de Paris, també l’havíem vista de nit i il•luminada. Es va començar a construir l’any 1434 però les obres no acabaren fins a l’any 1891. Passats els anys, els bombardejos de la segona guerra mundial destruïren moltes parts i es va reconstruir. I si no era poc, l’any 1972 va sofrir un incendi i una part del sostre es va cremar. Així que el que s’hi veu, encara que és gòtic, particularment em resulta artificial. Hi estan les tombes de Francisco II i la seua esposa Marguerite de Foix, tal volta és el més rellevant que s’hi pot trobar.

La catedral

I sobre l'ambient, a més a més de la varietat racial, predominant la raça negra, també vaig veure molta gent demanat pels carrers, no sé si eren francesos o estrangers, però això denotava eixos aires de gran ciutat que vaig notar en el primer moment. I els pidolaires estaven per tot arreu, a més de davant dels edificis religiosos també als carrers comercials que tenien preus exclusius, abusius segons el meu punt de vista.

Al final, per acomiadar-nos-en de Nantes i de França, per què no comprar uns formatges? Hi havia una tenda que els envasaven al buit, tot preparat per emportar sense perill de desprendre olors. Jo no vaig voler entrar a la botiga, em vaig quedar a la porta i ben allunyada, perquè no suporte el formatge i menys l’olor. I vaig aprofitar per parar l’atenció en la bonica façana.

França i la paraula formatge són dos termes que van units.

A Nantes tornaré però sense presses, amb temps. Entre altres coses, he de descobrir a Julio Verne, fill de la ciutat, he d’anar a “Le Lieu Unic, he de passejar-me per l’illa de Nantes i també pels jardins exòtics de la ciutat. He de visitar el poblet veí, Trentemoult, de pescadors i anar al Edre, navegar o anar a peu per descobrir els meandres envoltats de paratges naturals. He de seure tranquil•lament en les seues terrasses, cada dia en una d’ambient diferent...i he de menjar el seu marisc del qual presumeixen tant, acompanyat d’un vinet.

Ja pots estar més o menys temps...passa en molts viatges...sovint et quedes amb ganes de més.

QUADERN DE VIATGE,  FRANÇA, estiu 2012

* En este bloc pots llegir més sobre la Bretanya i sobre França, en l'etiqueta corresponent.