Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

CADIS: Passeig per la ciutat

Cadis té una lluminositat que atrau i enganxa, regala una brisa que agrada.

Capvespre a la platja


En esta escapada andalusa  dormim a la ciutat de Jerez de la frontera des d’on cada dia busquem mitjà de transport per visitar els pobles i ciutats dels voltants. Per anar a Cadis ho tenim clar, volem pujar al vaporcito que eix des del Puerto de Santa Maria, és altra manera diferent de viatjar, una manera tranquil•la i relaxant. 

En Cadis hem quedat amb una amiga, Ana, però la retrobada no serà fins al migdia. Així que per aprofitar més el temps, com encara és matí, anem a l’oficina informació i turisme on ens expliquen les rutes que per visitar la ciutat podem fer. 

Les visites a la ciutat estan molt ben explicades en els fullets informatius, hi ha molt bona organització i una bona atenció al públic. Comencem el passeig per la capital seguint les línies de colors marcades en terra, cada color correspon a un itinerari diferent assenyalat en un plànol. Agafem una ruta, la comencem, però, sincerament us conte fent honor a la veritat, que no la seguim com toca. Sovint ens saltem d’un color a altre i anem al nostre aire. Però no importa perquè el que en realitat resulta agradable en Cadis és passejar, respirar l’aire i gaudir del blau de cel i del mar, per poder així endinsar-nos en la lluminositat pròpia i innata.

Ja anirem dirigits, d’un lloc a altre, quan a migdia ens trobem amb l’amiga, i ho farem amb molt de plaer, ella serà la que ens guie per la seua ciutat. 

Qui millor per mostrar una ciutat que una persona local? nosaltres tenim una a la nostra disposició en Cadis, ella ens mostra monuments i racons més amagats.

Així que al nostre aire, però plànol en mà per saber on anar, decidim entrar al museu de troballes romanes.

Visitem el museu romà.

També anem al teatre romà i és que ens agraden els vestigis que ens remunten al passat. El teatre romà construït al segle I aC, està situat al barri del Pópulo i s’utilitzava per a fer representacions teatrals gregues i romanes. És el segon més gran de tot el món romà després del teatre Pompeyo de Roma. De manera casual el descobriren l’any 1981 per un incendi en uns magatzems. Tenia de diàmetre 120 metres i un aforo de 20000 persones. Este important teatre dóna a entendre la importància que tenia la ciutat en temps romà. Malauradament poc hi queda.

Teatre romà, poc queda...

En el nostre passeig ens adonem del Cadis esplendorós del segle XVII i XVIII, el segle d’or gadità, per les edificacions que es nota van ser fetes amb poder adquisitiu i que ara passats els segles continuen perennes com herència. Vegem l’ajuntament construït sobre la base d’altres ajuntaments.

Ajuntament


I de camí també, vegem una gran plaça on està la catedral. Cadis és una ciutat bonica però contrasta veure just enfront d’este monument colosal, un conjunt de cases semi derruïdes. Imagine, vull pensar, que no tardaran en posar solució i edificar de nou. 


Plaça de la catedral

A migdia ens retrobem amb l’amiga Ana, a la que feia anys no veiem, i passem el temps entre aperitiu,  dinar, cafès, pastissos i un etern, relaxat i agradable passeig, unes vegades  anant per llocs emblemàtics i altres vorejant la ciutat i el mar. 

Històricament econòmicament parlant, Cadis ha mirat i mira al mar. El mar era abans la base del desenvolupament pel comerç marítim, Actualment, quan este comerç s’ha vist minvat, el màxim reclam és el turisme que busca les seues platges. 

Observem edificacions de defensa creades per contrarestar els atacs dels enemics, i imaginem la història. La torre Tavira construïda al segle XVIII d’estil barroc, és una torre vigia i el punt de major altura de Cadis , a 45 metres sobre el nivell del mar. Està situada al palau dels marquesos de Recaño i era el punt oficial de vigilància l’ant 1778. Es comunicaven amb senyals amb banderes amb la torre Alta en san Fernando i així controlaven els bucs i mercaderies del port de Cadis.

Torre Tavira i plaça que l'envolta.

Seguim passejant vora el mar... 

Fem un passeig agradable vora la mar.

I de sobte arribem a una de les platges més estimades, un dels racons preferits pels gaditans i forasters, La Caleta, la més menudeta però la més cèntrica. Hi està el Balneari de Nuestra Señora de la Palma i el Real inaugurat l’any 1926. I és que cadis és més, té uns carnavals amb fama mundial i un patrimoni important.

Platja de La Caleta

Quin goig de vesprada. 

Gaudim de les vistes, del passeig, de la brisa i de la bona companyia.


Es diu d’esta part del port de Cadis, que recorda el Malecó de l’Havana a Cuba. 

Diuen d'esta part que sembla el malecon de Cuba...

Amb la vista de l'antiga fàbrica de tabaco ens acomiadem de Cadis i de l'amiga...


Prenem un respir del passeig per contemplar la posada del Sol i donar així per finalitzada la visita a l’amiga i a Cadis, i ho fem amb pena perquè la ciutat atrau i enganxa. 




QUADERN DE VIATGE:CADIS i Provincia,  primavera 2010

Si vols saber més sobre la provincia clica en l'etiqueta corresponent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada