Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 2 de desembre de 2014

TOLEDO pinzellades en blanc i negre

Toledo és ciutat única: bressol de tres culures: la musulmana, l'hebrea i la cristiana.

Este any 2014 cal anar, o tornar, a Toledo. La ciutat està engalanada celebrant el centenari de la mort del pintor El Greco, que va viure a la ciutat durant 37 anys. Hi ha organitzat un grapat d’activitats culturals, exposicions, rutes per la ciutat seguint les seues petjades... tot un luxe i un privilegi per a una ciutat que per altra banda, no li cal excusa per obrir les portes al visitant. Per ella mateixa s’ho val.

Toledo, l’enigmàtica Toledo, bressol de tres cultures monoteistes, musulmana, hebrea i cristiana, és ciutat única, declarada Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1986, és visita obligada si es vol viure la història, respirar-la. Perquè passejar pels seus carrers, admirar els monuments i  les façanes de les cases, i entrar a les botigues, suposa un trasllat en el temps. Els carrers són estrets, les cases senyorials i amb blasons indicant qui vivia en temps passats. I a les tendes l’orfebreria és la que mana en forma de joies o d’espases. He estat varies vegades a Toledo però no conserve moltes fotos representatives, malgrat haver-hi tant per veure i tants racons amagats.

Des del parador del Conde Orgaz, la vista de Toledo és completa, hi ha uns poc edificis que dominen per altura, cases baixes construïdes en un entramat de carrerons complicats, tot junt al riu Tajo que amb gran cabdal  passeja pel costat.

Des del Parador nacional la vista de Toledo és completa.

El Alcazar és possiblement el monument més important, mescla estils, com predomina en tota la ciutat, i ha estat escenari al llarg dels segles de gran part de la història de Toledo. En l’actualitat és museu militar com a recordatori del setge que el destruiria a principis de la guerra civil.

Però hi ha més: mesquites, sinagogues, ponts, muralles, convents, torreons... tot un museu arquitectònic a l’aire lliure.

I també, val la pena, entrar a observar amb deteniment el quadre del Greco “El entierro del conde Orgaz”, és un goig tindre davant un quadre tantes vegades estudiat. El quadre està a l’emplaçament originari, quatre segles hi porta fent les funcions per a les quals va estar pintat, presidir la sepultura del senyor de Orgaz. 

Toledo no solament es veu apreciant els seus monuments, la ciutat es coneix millor caminant pels carrerons i costeres fora de la ruta turística. És l’encís de la ciutat, perdre’s per racons dels empinats carrerons que porten a emplaçaments que proporcionen unes vistes incomparables. És el que a mi m’agrada, és el que he fet les vegades que he anat, fer el passeig reposat, parant-me a mirar detalls o descansant en algun lloc, que en eixe moment em resultà agradable i particular. De l’últim viatge, un cap d’any, recorde especialment un bar cafeteria que a més a més era galeria d’art.

Hui anem a fer un curt recorregut visual. Una pinzellada entre tot el quadre que representa la ciutat. Comencem a la plaça Zocodover que és el centre i punt de partida per introduir-nos en l’ambient nocturn, per anar de compres o per visitar el centre històric i també passegem per la costera de Los Pascuales. Anem al pont d’Alcántara i una vegada travessat el pont així com la carretera construïda en 1864 passem a uns restos de muralla d’accés a un centre històric. El pont d’Alcántara, malgrat el nom àrab és d’origen romà, testimoni de lluites, fou de vegades destruït i altres tantes refet.

Visitem San Juan de los Reyes, que és un monestir franciscà del segle XV manat construir pels reis Catòlics en commemoració de la” batalla del toro” en 1476. El claustre té amplis finestrals decorats amb riquesa de detalls. Dins l’església al presbiteri s’observa una decoració repetitiva, original i mai vista: l’àguila de sant Joan sosté a les seues urpes els escuts reials. Dels claustre alt destaque les gàrgoles per la seua varietat i minuciositat. La porta de los leones data del segle XV.

També visitem la catedral gòtica, que és  impressionant, començada a construir en 1226, s’acabà en 1483. Al seu interior guarda una col•lecció de pintures i una valuosa custodia processional de més de tres metres d’altura utilitzada el dia Corpus. En la façana de la catedral hi ha tres portes en la central anomenada pòrtic del perdó, en una de les vegades que visite Toledo hi ha un betlem muntat,  és Nadal i és el que correspon. Dins la catedral cal destacar un retaule barroc anomenat “el transparente” construït per tal de “fer gran” i donar llum al lloc on es guarden els calzes sagrats.

I no deixem d’anar al carrer Alfileritos, un de molts que et transporta en el temps i fa que la imaginació funcione pensant en duels entre cavallers emprant les espases damasquines que en Toledo tan bé saben fer. 

Esta és una ruta que cada vegada que vaig faig, són racons que es mantenen perennes malgrat el pas dels anys. Toledo té un ambient que atrapa.




























QUADERN DE VIATGE: TOLEDO, anys 1988, 1998, 2001


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada