Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 14 de gener de 2017

UZÈS (França)

Diuen que la seua plaça porticada, la place aux herbes, és una de les més boniques de França...és acollidora... és irregular... i si, a mi també m'agrada.
         
Uzès.

Estem a Montpeller passant una setmana, Nimes està a un tir de pedra, només a mitja hora, i Uzès de Nimes a altra mitja hora més. Ni s’ho pensem, si anem o no anem. Així que amb una combinació horària perfecta de tren i autobús, després d’haver visitat el pont du Gard  pel mati, anem al poble que va ser el primer ducat de França. I amb la fama que arrossega volem saber si és cert el que es diu de la xicoteta població francesa. A més a més també diuen que la seua plaça porticada és de les més boniques de França.
Arribem a l’hora de dinar, i per cert, mengem molt bé una típica crep uzetiana farcida amb brandada de morue, que és una deliciosa pasta feta amb abadejo, all i oli. Després, plànol en mà com sempre, anem carrer amunt i carrer avall. Són carrers medievals, molts estrets i envaïts per botigues d’artesania, antiguitats i galeries d’art.


Uzes

El que és cert és que trobem un poble que no arriba a 8000 habitants però que sembla una gran capital per la gran quantitat de monuments que són tresors arquitectònics.
Uzès.

Alguns carrerons amaguen esglésies.
   

Esglèsies

Hi ha moltes cases renaixentistes perfectament restaurades construïdes als segles XVII i XVIII, que foren residència d’antics rics del teixit, es nota  la riquesa a les façanes que fa que contrasten amb altres cases més modestes.
        

Cases renaixentistes.

Uzès té un palau ducal impressionant, que és un castell fortificat propietat dels ducs d’Uzès des de fa més de dos mil anys. I encara ho és dels descendents. Tanmateix la visita és possible per ser monument històric. Ocupa el centre de la ciutat, construït en diverses èpoques: medieval, gòtica i renaixentista.
          
Palau ducal
Passem pel jardí medieval que està en ple casc antic i un poc amagat, però no hi entrem. És un jardí de flors i plantes emprades a l’antiguitat tant per tintorers com per sanadors, bruixes o mags.
          
Jardí medieval.
De la place aux herbes, el cor del casc antic, diuen que és una de les més boniques dels pobles francesos i tal volta ho siga però en estos moments no ho sembla i és que totes les arcades estan ocupades per comerços i per llocs de menjar o fer-se un gelat.
          

Place aux herbes

La plaça està de gom a gom de turisme, cal esperar per a que es buide i veure-la amb tranquil.litat. Tampoc s’aprecia, si no parem l’atenció, en la singularitat de la forma que té la plaça, que no és quadrada ni rectangular, és totalment irregular.
          
Place aux herbes

Llàstima, seria bonic veure la mateixa plaça buida completament, sense taules ni cadires, amb els comerços tancats i sense el que exposen a la vista. Dimecres i dissabte a la plaça fan mercat, s’omple d’agricultors dels voltants que arriben al poble a vendre els seus productes a l’aire lliure. Sobre tot el mercat del dissabte és famós. Tal volta eixos dies la plaça adquireix l’atmosfera tradicional i no la succedània modernitzada venent vestits i gelats.
Place aux herbes

I té una catedral i al costat la torre fenestrelle d’importància històrica, igualment bocabadant. La torre és un vestigi romànic del segle XII de l’antiga catedral, que destaca per ser l’únic exemplar de campanar circular conservat en França. Sembla la torre de Pisa, no puc evitar comparar. És el símbol d’Uzès, després del palau. Té 42 metres d’altura i té moltes finestretes, que li donaren nom i un sostre cònic amb teulades envernissades. 
          
Torre Fenestrelle
La torre està junt a la catedral de Saint-Théodorit. Des de la part sud hi ha una esplanada d’on es pot gaudir d’una preciosa vista de la garriga uzetiana.
          
La catedral
Al costat de la catedral està el museu municipal Georges-Borias des de 1978, a l’antic palau arquebisbal, que és un gran edifici adequat per a la finalitat que fa.
     
Antic palau arquebisbal, ara museu.

Després de fer la visita parem de nou a la plaça principal a fer-nos un refresc i descansar, fent temps, la parada de l’autobús la tenim al costat i no volem entrar a tendes, això encara es més angoixant. Ens dediquem a observar.
Amb tot Uzès m’ha impactat des del principi, erròniament pensava que era un poblet menudet, quasi despoblat, i m’he trobat altra cosa. Està clar que la majoria de gent que ocupa els carrers és provisional que en unes hores se’n va, de fet compare la quantitat de persones del mati a la vesprada i es nota, per la vesprada ja no en queden tantes. I les que queden en amagar-se el sol ja no estaran, faran com nosaltres que dormin en altra ciutat.
Però no se'n van tots perquè hi ha un tant per cent que és turisme estable. La ciutat atrau als jubilats de tota Europa que busquen tranquil·litat i clima agradable, cultura i monuments, tot junt a activitats que en Uzès no en falten. És considerat un bon lloc per estiuejar perquè a més a més està a una hora del Mediterrani.
          
Un bon lloc per visitar...
Tornem a Montpeller via Nimes. L’autobús a Nimes ens ha dut per uns paisatges preciosos i verds, la garriga incomparable, cert que el trajecte ha estat un regal per a la vista.
QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada