Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimecres, 28 de setembre del 2011

COSTA RICA :Camí de MONTEVERDE amb D. Manuel

El que més fascina de viatjar és participar activament de l’entorn en lloc de ser simplement un espectador, i el caràcter especial d’esta participació, determina el sabor de l’experiència.

A les 7’45 del matí venen a per nosaltres. És D. Manuel i la seua furgoneta. Ara és quan comence realment el viatge per terres de Costa Rica. I cap allà que me’n vaig amb la meua acompanyant de la majoria de viatges, una insubstituïble germana i amiga, aficionada rodamóns inesgotable com jo, i m’adone realment de com serà este viatge al llarg del país.


És l’inici del viatge a Costa Rica, amb dies per davant per anar descobrint alguns dels seus Parcs Nacionals i Reserves naturals.

 Ha estat una agradable sorpresa comprovar que fem el primer trajecte les dues a soles, sense grup ni massificació de gent que generalment en  moltes ocasions es passen el temps queixant-se. Bó, cal matisar que no exactament el fem a soles amb el nostre conductor Don Manuel. A l’eixida de la capital San José, en un hotel als afores, pugen al vehicle que té cinc places, una parella d’americans que també van a Monteverde com nosaltres. Però la veritat és que pareix que estem sense ningú assegut darrere perquè els nostres acompanyants americans en tot el trajecte no parlen res perquè no saben espanyol.

En Costa Rica, els espanyols estem en clar avantatge front els americans respecte a l’idioma. Els nostres silenciosos acompanyants es limiten a dir les expressions rutinàries de salutació sense més, mentre que nosaltres podem mantenir converses enriquidores en tot moment. Ells actuen en Costa Rica, com jo quan vaig al seu país, callats i sense poder relacionar-se en la llengua local. Els idiomes són barreres i tothom deuríem de saber un llenguatge comú per comunicar-nos, hi estava un intent de l’esperanto. L’idioma universal és un ideal difícil de dur endavant, sobre tot tenint en compte que és important  mantenir les llengües autòctones pròpies de cada país, zona o tribu.

I seguint el fil començat, així funciona este viatge a Costa Rica. Per als trasllats de Parc Nacional a Parc Nacional, un conductor ens acompanya fins l’hotel que prèviament tenim concertat. Una vegada al lloc, som lliures de fer el que volem fins el dia i l’hora concreta en que altre conductor diferent ens portarà a l’altre lloc previst en este itinerari per Costa Rica. En este cas hem estat quatre les persones que anàvem al mateix lloc, com podríem haver estat només dues o vint.

M’agrada admirar el paisatge i observar detalls que  mostren com és el país. Des de San José hem agafat la carretera interamericana, més endavant ens desviarem per buscar l’accés a Monteverde i el camí bo s’haurà acabat, és el que ens augura el conductor.



Mentre D. Manuel conta i conta sense parar, nosaltres no perdem detall de res del que passa per davant nostre.

Durant el trajecte per carretera i en els establiments comercials dels pobles, es poden llegir enginyosos i variats cartells, alguns aconsellant, SEA CULTO, NO BOTE BASURA, altres oferint productes per vendre o comprar, COMPRO TILAPIA VIVA, que és un peix d’aigua dolça, i altres realment curiosos com ALQUILER DE MARIDOS,  que malgrat desconcertar-me, no he preguntat a Don Manuel de què es tracta. Però ja ho preguntaré, si no a ell a altre. Cert que jo no me’n vaig de Costa Rica sense descobrir-ho.



Des del seient de la furgoneta, en els trasllats d'un lloc a altre, s'hi poden llegir curiosos cartells. 
La carretera, durant quasi tot el temps, ha sigut desastrosa, malgrat ser una via principal, però de les quatre hores que ha durat el camí i que corresponen a uns 200 km, l’última hora i mitja, al voltant d’uns 40 km, ha estat  per camí sense asfalt ple de pedres i revoltes. Per sort Don Manuel és un expert conductor, un professional que sorteja els forats i les enormes pedres que hi ha al camí de terra.



I arribem a Monteverde, el primer paratge natural en el nostre trajecte.

Este experimentat en assumptes de transport encarregat de portar-nos al primer paratge natural que visitem, ens fa un comentari molt savi digne de meditar:

NOSOTROS, AQUI EN COSTA RICA, QUEREMOS TURISMO PERO LO QUEREMOS CONTROLADO Y UNA MANERA DE CONTROLAR-LO ES NO FACILITANDO LOS ACCESOS.

És per això que per estos camins els únics que s’atreveixen a circular són els locals que es coneixen cada pedra, on està i de la grandària que és. També s’atreveixen viatgers que lloguen cotxe i van al seu aire, però estos són uns valents que innocentment no sabem realment que els espera.

És una sort tindre a Don Manuel en este tram del viatge, amb ell prenem un primer contacte i xarrem un poc de tot, de vegades d’Espanya, altres de Costa Rica. I té el detall de parar en paratges amb vistes espectaculars fent de guia improvisat perquè en cap moment és eixa la seua funció. Mentre nosaltres xarrem els americans continuen silenciosos als seus seients. Per sort nosaltres dues ocupem els llocs més propers a Don Manuel i podem parlar directament.

QUADERN DE VIATGE:COSTA RICA 2006



Costa Rica PURA VIDA, diuen els d'allà.
I Monteverde és el  primer contacte amb l’abundant vida animal i vegetal del país.


Al final vaig descobrir què significa allò de ALQUILER DE MARIDOS per boca d’altre conductor xerraire, Jose era el seu nom, que ens acompanyà visitant la zona central. El jove conductor, amant de la seu terra i la natura de Costa Rica i amb molta cultura al respecte, m’explicà el significat de la frase i tota la història al voltant d’esta enginyosa empresa. Si, ALQUILER DE MARIDOS és una empresa. La ment que va tindre la iniciativa començà apanyant a domicili desperfectes amb la sola ajuda del seu maletí que contenia de tot. Es diu que aquell senyor emprenedor i decidit no tenia ni vehicle propi, i quan sorgia una emergència i es requeria del seu servei, agafava l’autobús públic i anava a la casa on reclamaven la seua perícia. Unes vegades feia de llanterner i desembossava una canonada... altres vegades arreglava una persiana feta malbé... o es dedicava a ser fuster i serrava una pota de fusta o preparava troncs de llenya...Este senyor feia de tot.

I com es tenia la concepció, i les coses poc han canviat, que totes estes tasques eren les que feien només els marits a la casa, aquell senyor a l’empresa li va posar per nom ALQUILER DE MARIDOS i segurament part de l’èxit li ve pel nom escollit que crida l’atenció. L’empresa va tindre èxit i va començar a difondre’s per tota Costa Rica i fins i tot en l’actualitat té sucursals en altres països de centre d’Amèrica.

RELEXIONS POSTERIORS sobre COSTA RICA 2006

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada