Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 19 d’abril de 2014

PICS D’EUROPA: Passeig fotogràfic per la RUTA DEL CARES

La ruta del Cares és molt coneguda per moltes raons, però tal volta es poden resumir en dos: és fàcil de fer per a tota la família i a més a més és una ruta preciosa.

La ruta del Cares està situada al Parc Nacional dels Pics d’Europa, transcorre entre dos províncies i entre dos  pobles, el  de Cain, en Lleó i el de Poncebos, a Astúries,  travessant la gorja que segueix el riu. És una de les rutes més espectaculars de tota Europa, cert.

És coneguda com la “gola" divina, la ruta esta tallada a les roques de les muntanyes. Són un poc més d'11 km i altres 11 o més, si s’ha de fer la tornada, però és un camí fàcil, que en la majoria del trajecte té  més de metre i mig d’amplària. No obstant això, no s’ha de deixar de mirar on es posa el peu, doncs la caiguda al barranc podria ser mortal.

Si és una ruta llarga o curta depèn de la cama de cadascú, de si és més o menys esportista, del ritme que porte o de les parades. Tot és subjectiu. 

És un goig anar caminant i mirar amunt cap a les elevades muntanyes que ens observen a 2000 metres d’altura, i mirar cap avall les aigües clares del riu Cares. És molt agradable passejar sense cap moment de dificultat que permet mirar bé el paisatge, creuant túnels de roca i trobant al pas coves.

Estem en estiu i fa calor, hem d’hidratar-nos, beure molta aigua, en este paratge no corre gens d’aire. I fa calor, a més a més, perquè el sol reflexa damunt la pedra i augmenta la intensitat de xafogor.

Escoltar la remor del riu és temptador, doncs fa desitjar una remullada que en este lloc és impossible. No s'hi pot baixar, i ens hem de conformar en veure l’aigua passar.

Tots els trams són bonics, tota la ruta encisadora, però si s’ha d’escollir una entrada perquè no es vol fer tota la ruta sencera, tal volta la part de Cain té el camí més estret i la mirada al riu és més espectacular.

Diuen que sempre hi ha molta gent fent la ruta, sortosament nosaltres no en trobem tanta. Hi ha trams que caminem a soles, sovint em separe del grup per fer fotos, per escoltar el silenci, és el que m’agrada fer en plena muntanya.























QUADERN DE VIATGE: PICS D’EUROPA, ruta del CARES, estiu 1994


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada