Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 17 de novembre de 2019

DESCOBRINT EL NORD DE NORUEGA

Paisatges de muntanya i d’aigua... illes i carreteres que les uneixen...ciutats especials... rens que són els amos de la carretera i l’espectacle de les nits blanques on mai es nit fosca.

Aquell any volíem fresqueta... i que millor que anar al nord de Noruega?



Temps enrere havia estat a Noruega en un circuit per Escandinava  i coneixia un poc del país, però aleshores em vaig quedar amb gana de més. És que Noruega s’ho mereix. Així que aquell any tocava retornar al país de les nits blanques i dels fiords esperant trobar-ne alltres tan bonics com el que ja coneixia: el fiord Hardanger




Agafàrem primer un  vol cap a Copenhage, i després altre cap a Oslo. Amb totes les hores de vol i transbords, arribàrem, per fi, al país des d’on anàvem a encetar una ruta cap al punt més septentrional d’Europa.

I en el camí Cap al nord passàrem per cascades, rius i fiords que encara recorde passats els  anys perquè hi ha imatges difícils d’oblidar. Els rens manen per la zona i se’ls podríem trobar en qualsevol lloc pasturant i també enmig de la carretera.








Recorde que de camí veiérem la vivenda típica lapona, feta amb fusta i revestida amb les pells d’animals que ells mateix cacen. Veure salmons assecar al sol també era una escena habitual per esta zona. I és que hi ha molt, de salmón. Que bo està! Paràrem al museu rupestre ALTA que  representen la vida que portaven els avantpassats, demostrant la presencia humana per estes latituds entre 4200 al 500 a de crist.




Per anar a l’illa de Mageroya, s’ha de passar un túnel de 7 quilometres que va per davall de l’aigua. Tota una exèriència! i un agran obra d'enginyeria! Pensar que tal volta hi havia un vaixell per damunt nosaltres! Al traspassar-lo s’havia de pagar un peatge d’entrada a l’illa del Cap nord. En eixir del túnel el  paisatge era muntanyós i pelat, solament una xicoteta verdor cobria el terra.

I per fi arribarem al desitjat Cap Nord, on presenciarem l’espectable de la nit blanca, eren les 10 de la nit i els sol s’amagà. A les dues hores tornà a eixir. Recorde que en el moment de màxima obscuritat s’hi podia llegir perfectament un paper escrit.




Per a baixar cap al sud vàrem agafar el vaixell Hurtigrute des del port de Hammerfest. Per arribar al port de nou travessàrem carreteres en les que havíem de parar per a que els rens creuaren. Tot és un espectacle, el paisatge, els animals solts, le muntanyes, els pont unint illes…una meravella natural i també arquitectònica per afavorir la vida de la gent.




El trajecte amb el vaixell Hurtigurute és un goig. El Hurtigrute és el vaixell que fa recorregut habitual entre illes, com si fóra l’autobús de línia regular, S'hi poden passar dies o simplement passar hores per anar d’una illa a l’altra. Que bonic contemplar el paisatge des del mar!




Amb el Hurtigrute anàrem a les illes Vesteralen visitant ciutat com Hartstad on hi havia un bon ambient juvenil.  I també  paràrem  a Tromso. Quina ciutat més bonica! És ciutat universitària, ciutat de colors i llum, on cases modernes conviuen amb les antigues de fusta que s’hi conserven. M’agradà. Recorde que em va sorprendre la confiança general que s’hi tenia amb el turista, i és que compràvem tiquets d’entrada als recintes per a visitar però poques vegades el demanaven  a l’entrada. També em sorprengué veure gent vestida a la manera tradicional, que és  sinònim d’elegància.



Foto catedral
Paràrem a Harstad a l’illa de Hinoya i després  anàrem a Andana, una de les ciutat més grans de Vesteralen. Mai oblidaré l’excursió a l’illa de Bleik per observar aus de diferents especies. Em vaig prendre fins i tot una pastilla del mareig i aixó que mai m’ha fet falta. Però este vaixell menudet era diferent i ja de bestreta ens digueren que anava   a moure’s molt i fins i tot ens aprovisionaren d’impermeables perquè la remullada era segura. Mai ho oblidaré.

Després d’haver estat a les illes Vesteralen anàrem cal a les illes de Lofoten amb ferry.  I en esta illa hi havia un canvi de paisatge sorprenent. Ara hi havia muntanyes altes, i trepitjàrem per les seues platges. El poble de Reine em va agradar molt.




Després agafàrem un vaixell que ens portà a Bodo ja en el continent.
Anavem cap al Cercle Polar Àrtic




De camí veiérem unes corrents d’aigua que son com sanefes que decoren l’aigua en certs moments del dia. Són regals que dóna la natura.





El paisatge ja no era tan espectacular com a les illes i s’assemblava més al d’Espanya. Tanmateix, si es vol veure paisatge espectacular i bonic només cal fer una caminada per buscar-lo. Nosaltres anàrem a la glacera Svartisen  i és una experiència única, pel cami i per l’espectacle que trobes en arribar. 




Veure glaceres, fiords... boscos...cascades és el que és habitual en Noruega. Els amants de la naturalesa no poden deixar de visitar el seu nord. 

Després d’un tram llarg per carretera arribàrem a Trondheim on donà temps a fer una passejada solament i així va concloure este fabulós viatge.

REFLEXIONS POSTERIORS,  NORUEGA, estiu 1999

EL QUE HI HA AL BLOG de NORUEGA 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada