BURGOS: Passeig pels grans monuments

En tota la província s’hi respira religiositat. Quants monestirs, quantes esglésies...! i en la ciutat de Burgos estan els màxims exponents. 

La joia de Burgos, i d’Espanya, és la catedral. Em va impressionar. Em va meravellar tot l’art que hi concentra i que li ha donat el merescut títol de Patrimoni de la Humanitat. Dins del passeig per la ciutat és  una visita indispensable.

La catedral

No vaig a parar-me en detalls artístics que en són molts i importants, em quedaria a mitges i no arribaria a expressar tot l’esplendor i valor. Eixa part està tractada per experts, per la qual cosa jo em limitaré a seguir fent un passeig. De la catedral no s’ha de deixar de veure la capella del “condestable”, el cimborrio”, que està damunt de la tomba del Cid i del  claustre. Em va sorprendre un detall arquitectònic a l’interior de la catedral,  i és que el desnivell  sobre el qual està construïda va fer necessària una escalinata per tal que la porta d’accés no quedara com una finestra.

El desnivell en la construcció de la catedral s'hi pot veure en esta fotografia.

En eixir de la catedral es divisava a prop l’església de san Nicolas, que també és Patrimoni Nacional. En Burgos la deixa Patrimonial, des del punt de vista artístic i històric, és molt gran.

Monestir de Las Huelgas

Visitàrem el monestir de las Huelgas, de monges cisterceses, envoltat d’uns carrers acollidors, amb cases de poca altura i façanes arreglades. La documentació de l’època explica la procedència del nom. El monestir ocupa un antic prat, que ja era conegut com “las huelgas”, que denominava al terreny que no es podia utilitzar.

Els voltants del monestir de las  Huelgas

La finalitat del monestir era convertir-lo en panteó real. Hi està entre altres, a la nau principal, la tomba de Leonor de Castella i Alfons VIII, que foren els fundadors del monestir l’any 1189.

Tomba reial

Alberga el museu de Teles de l’Edat Mitjana, moltes de les vestimentes provenen dels reis i nobles hi soterrats. A més a més conserva de gran valor algunes de  les vidrieres més antigues de España. I també el “codice musical”, que és un manuscrit copiat en la primera meitat del segle XIV i enquadernat en època recent ( principis dels segle XX) que ajunta el repertori musical que cantaven les monges del monestir.

Va ser la reina Leonor qui va fer més força per aconseguir esta fundació femenina amb l’objectiu que les dones pogueren arribar a tenir els mateixos nivells de responsabilitat que els homes, al menys dins la vida monàstica. El papa Clemente III acceptà. L’abadessa gaudia d’una autonomia i poder tan elevats que només depenia del papa i estava per damunt de la curia episcopal. No podia, per ser dona, confessar ni dir missa ni confessar, però era la que atorgava les llicències per poder fer-ho. Era ama d’un senyoriu jurídic amb poder legal i jurisdicció sobre altres monestirs i també era ama de bens materials amb vil•les, terrenys, molins amb els conseqüents privilegis fiscals. Tots els privilegis es mantingueren fins el segle XIX que foren suprimits pel papa Pio IX.

Treballades vidrieres decoren l'interior.

En l’actualitat les monges tenen preparades deu habitacions per a retirament espiritual de les dones que ho sol•liciten. A canvi de dies de silenci i oració es paga la voluntat. Ara ja no tenen els privilegis d’abans i viuen dedicades a l’oració i a atendre unes mínimes possessions. Treballen decorant porcellana,  fent rosaris o  oferint servei de rentar roba als hotels i ho fan per subsistir i el que sobra és per a repartir als pobres.

Segons els meus ulls inexperts d’art, del conjunt arquitectònic m’impressionà més l’exterior. I em va decebre l’interior quan em contaren que les monges havien fet unes reformes que li havien llevat l’autenticitat del recinte. 

Una de les reformes va ser pujar el terra un metre per tal de crear una càmera d’aire i evitar la humitat. Del claustre original quedava també poc, en voler fer unes habitacions dalt, el sostre va cedir i va caure, el claustre també va haver de tancar-se per a que fera millor de suport.

Claustre

I si de monuments de Burgos parlem, no hem d’oblidar la cartoixa de Miraflores, església gòtica de gran valor artístic feta al segle XV situada a 3 km del centre històric i envoltada d’una frondosa pinada, la cartoixa de Miraflores. En la construcció treballaren els millors arquitectes, escultors i pintors de l’època. Va ser concebuda per ser sepultura dels pares de Isabel la Catòlica.

REFLEXIONS POSTERIORS, BURGOS 2002