Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 26 de març del 2013

FRANÇA : Més del PARIS exprés...


Les inesperades hores a Paris les havíem d’aprofitar...i ho férem.

El viatge a la Bretanya i Normandia ens havia eixit rodó. Tot ell va resultar perfecte, assaborint preciosos paratges, trepitjant ciutats acollidores i agradables. I a més a més, regalant-nos hores inesperades per a Paris abans d’iniciar trajecte i altres més en acabar-lo. 

I és que de nou vam tenir hores disponibles en Paris abans d’agafar el vol de tornada a casa, així que aprofitàrem per anar a un lloc especial, un dels seus grans monuments, Sacre Coeur en un barri singular, el de Monmartre.

Sacre Coeur! m'agrada i amb els ulls tancats tornaria hi anar...

L’aeroport Charles de Gaulle és un gran recinte amb tots els serveis per als usuaris, fins i tot, si s’han de passar hores dins de l’edifici, hi ha sales d’esplai, una de jugar al ping pong i una sala plena de gandules per descansar o dormir.

L'aeroport està preparat per si s'han de passar moltes hores esperant.

Una vegada a l’aeroport, el primer objectiu era buscar lloc per deixar les maletes i després averiguar com anar a Paris. Al final tot va resultar molt fàcil. Les maletes les deixàrem a BAGAGES DU MONDE, que fàcilment trobàrem seguint les indicacions de consigna de maletes. I la línia RER de tren cap a la ciutat també la trobàrem immediatament. Res complicat, està tot senyalitzat i sinó se sap per on anar, s'hi pregunta, que per això estan els punts d’informació...per als que no saben per on van i estan despistats.

Agafàrem el RER i en mitja hora justa i puntual, ja estàvem en la Gare du nord, d’on sense eixir i amb el mateix tiquet de tren, connectarem amb dos metros per anar finalment al Sacre Coeur.

Sempre mirant els plànols, baixàrem a l’estació corresponent, i sense perdre el temps i encara que feia un calor mortal, férem el que veníem a fer, pujar les escales de Sacre Coeur fins dalt, patir calor i suar. 

El carrer que va del metro als peus de Sacre Coeur està  molt ple, hi ha un grapat de tendes souvenirs per atraure el turista que busca un record o regal. Jo prefereisc  passar el temps mirant l''edifici, pujar les escales o passejar pels carrers dels voltant.
Hi érem molts, hi havia un grapat de joves exhausts i derrotats tirats pel terra, descansant a l’ombra, buscant on posar-se a la fresca.

Fa un calor sufocant...tothom busca l'ombra...

Nosaltres fidels al nostre gust per caminar, pujàrem a peu com ens agrada, res de funicular, assaborint cada pas, encara que penosament per la xafogor. De tant en tant paràvem pel cansament i pel calor. Aleshores aprofitàvem per mirar cap amunt l’edifici i mirar cap avall les escales, els jardins i al fons la ciutat.


Hi ha  funicular,  però nosaltres pugem a peu.


Pugem les escales i cada vegada les vistes són millors

I cada vegada més amunt les vistes eren millors, malgrat que ara totes les fotos semblen iguals. Vàrem pujar i vàrem entrar a l’església, abarrotada de gent buscant la fresca del temple.

Sacre Coeur

Després vàrem baixar i vàrem menjar una gran crêpe en un lloc inmillorable per situació, un que enfronta el monument. Assegudes a l’estil fiancés, totes les cadires de cara, mirant-lo i donant mossegades al menjar típic, vàrem descansar del trot que havíem portat. 

I en acabar, veient que teníem temps abans de tornar a l’aeroport, encara anàrem a fer una curta volta pel barri de Pigalle per veure si continuava igual com anys enrere, amb el gran assortiment de llocs d’esplai: sex shops, cabarets i clubs d’alternar. 

Barri de Pigalle

Va ser una curta volta perquè ja es feia hora de tornar. Ens va vindre el temps just, sense faltar-ne ni sobrar-ne, va estar molt ben calculat. A les huit ja podíem embarcar les nostres maletes direcció València, direcció casa. I ho férem amb l’enorme satisfacció d’haver fet un viatge doble, el previst de Bretanya –Normandia i un inesperat a Paris, d’on traient-li partit a les hores havíem vist molt.  

REFLEXIONS POSTERIORS sobre PARIS, estiu 2012

En este bloc, pots llegir més sobre Paris:
-I PART Paris exprés
-Paris: en la ciutat universitària
-


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada