RESSENYA LITERÀRIA i de cine UN TESTIGO LLAMADO CERVANTES de Begoña Valero i EL CAUTIVO d'Alejandro Amenabar

 

novel.la: UN TESTIGO LLAMADO CERVANTES de Begoña Valero

pel.lícula: EL CAUTIVO d'Alejandro Amenabar

“Un testigo llamado Cervantes” és una lliçó d’història novel·lada, una llarga història que inclou moltes històries, és un viatge literari que et transporta en el temps, a la València del segle XVI i també a les presons d’Alger de la mateixa època. Begoña Valero es basa en fets reals per a recrear aventures i desventures que tenen de protagonista al geni de la ploma Miguel de Cervantes i Saavedra quan era jove i començava a agafar-li el gust per escriure. Són històries que li passaren personalment i altres complementàries de les que directa o indirectament ell fou testimoni. Es la raó del títol.

M’ha agradat perquè mostra altra faceta de l’escriptor de la qual mai es parla, la del soldat empresonat, una faceta en un context envoltat d’enveges i egoismes, gelosies i una justícia que no és en absolt justa. Per sort també hi ha amistats, de la vertaderes, que fan tot el possible per ajudar a posar remei a tanta iniquitat. I per sort tambè hi ha caps pensants, com el de Cervantes, que sortegen impediments i al capdavall amb enginy eixen endavant en els propòsits

A la novel·la hi ha dues històries paral·leles que acaben unint-se. Per una banda, la del pescador i per altra la de Cervantes.

La primera passa en 1580 quan desapareix al port de València Jeroni Planelles, un pescador. Troben un cadàver i tothom suposa que és el jove. Ho creu tothom excepte la jove amant i enamorada….i un mercader mallorquí de nom Pere de Pax, que és amic dels considerats culpables. Pere de Pax,  per totes, vol saber la veritat i traure de la presó els amics condemnats.

En la segona història, es mostra la vida del soldat Miguel de Cervantes enpresonat en Alger on passa cinc anys malvivint i sovint intentant escapar. La novel.la el mostra com un líder. Al capdavall eix de la presó d’Alger i torna a Espanya. De camí a sa casa en Madrid, quan està al port de València, per unes circumstàncies que no vaig a desvetllar el seu testimoni és transcendental en la causa pendent del presumpte assassinat del pescador Jeroni.  I tot seguit, enmig de judicis i enrenous, mentides i veritats no confirmades, comencen unes apostes al voltant si Jeroni es viu o mort.

Llegim moltes descripcions detallades que faciliten al lector que imaginem l’escenari: d’Alger, el Grao, el poble de pescadors o València.

D’Alger veiem els corsaris, el món dels esclaus i dels cristians que han renegat de la seua religió per a conservar la vida, dins de l’ esgarrifant  món de tràfic de persones;

De València, veiem carrerons i places, aixi com edificis representatius especialment els que tenen relació amb el judici pel cas de l’assassinat. És una València viva amb mercaders amunt i avall transportant mercaderies o buscant embarcacions amb les que rescatar als captivats en la berberia.

Tambè és interessant llegir la descripció de les condicions infrahumanes en els quals viuen els presos en el segle que detalla, tan en València com en Alger, on les presons s’anomenen “baños”. Posa els pèls de punta imaginar la mala vida que suportarien en captiveri. La part fosca i tràgica queda compensada amb els tocs romàntics, d’amor tan en un lloc com en altre.

Hi ha trames i sub trames, personatge que acaben ajuntant-se, aventures amb traïció i denuncies, amb mentides...narrades amb realisme.  Hi ha parts amenes i divertides que reconec mantenen l’interes pel final perquè passen tants esdeveniments que mai se sap com port acabar.

Tanmateix en conjunt m’ha resultat un poc llarg per les repeticions que alhora entenc eren necessàries per a no fer perdre el fil al lector. També entenc la llarga extensió de la novel·la perquè passen moltes aventures i l’autora ha necessitat fulles per explicar-ho tot. Hi ha 45 capítols en 660 pagines.

La vida de Cervantes en captiveri en Alger, quan tenia 28 anys, ja té pel·lícula, Alejandro Amenabar és el director que ho ha fet possible. I està rodada en pobles com Bocairent, Anna, Bunyol, Santa Pola, Alacant o Pedreguer. La pel·lícula està bé, ja l'he vista. Emociona reconeixer en pantalla escenaris familiars com el palau d'Anna o el castell de Bunyol. He pensat en la màgia del cine quan agafa imatges d'un lloc i altre i les ajunta fent creure a l'espectador que tot és el mateix: per exemple, s'entra al palau per la porta del castell de Bunyol i una vegada dins et trobes al palau d'Anna, que no s'ha camuflat molt. 

Amenabar mostra una visió que explica perquè Cervantes se'n surt de morts segures a mans de Hassan, el Bajà d’Alger, una visió que comporta controversia, malgrat estar en el segle XXI. A banda de les diverses opinions, que en certs temes sempre hi ha, la pel.licula esta molt ben feta. M'ha agradat veure com Cervantes ja apunta maneres de ser el geni de la literatura en el que esdevindrà en el futur i com la faceta de contador d'històries en la presó l'ajuda a sobreviure. 

Tan novel.la i pel.licula són complementàries. La novel.la explica la vida de Cervantes de jove en la presó però afegeix una trama ficticia que enriqueix el text. La pel.licula se centra en el temps de captiveri parant atenció en l'escriptor i el seu poder d'atracció i de lideratge.