LOS AMNÉSICOS
Géraldine Schwartz
Géraldine Schwartz és una periodista i
historiadora franco alemanya que viu a Berlin i ha fet un exhaustiu estudi per entendre la
història de la Segona Guerra Mundial. Però és un estudi especial perquè ha partit de l’anàlisi familiar, investigant els seus pares i avis, francesos
i alemanys, i descobrint com actuaren durant la guerra i postguerra. Així que “Los
amnésicos” és la historia d’una família, la de l’autora, però també és la història
de tots els que formem la família europea. Perquè? doncs perquè la Segona
Guerra no va ser qüestió solament de dos països enfrontats, en va haver molts
involucrats i malauradament, actualment, encara estem patint les conseqüències
en forma d’unes idees radicals heretades del nazisme.
Schwartz ha investigat l’acció directa dels governs alemany i francés. Del govern
alemany ha estudiat l’assassinat massiu de persones considerades ciutadanes de segona,
així com l’acció indirecta d'obediència sense qüestionar res. I respecte a la
part francesa ha investigat el regim de Vichy que col·laborà a cegues amb Hitler. També dedica capítols a altres
països europeus com Itàlia i Àustria. A més a més, esmenta altres qüestions interessants sobre el
tema, com la violència, sense raó de ser,
dels aliats en el bombardeig de Dresde o el paper d’alguns intel·lectuals.
El titol té una raó de ser. Per entendre la guerra i les conseqüències, l'autora troba important analitzar el silenci general de tothom al voltant del tema. Explica que hi ha una amnèsia general que acaba oblidant el fet que es deixaren arrossegar per un líder que captivava, persuadia, que cegava la voluntat i capgirava les ments.
L’autora se centra en la ciutat alemanya de Manheim, d’on era son pare. Un dia descobreix que el seu iaio Karl, en 1938, comprà una empresa a uns jueus, als Lobmman, que foren assassinats en Auschwitz. La pagà a molt baix preu. En acabar la guerra un hereu dels jueus assassinats reclamaren la reparació de danys al iaio però optà per la negació de les responsabilitats, com va fer la majoria de la gent. Això és el que s’anomena ser un Mitlaufer, és a dir un dels que es deixaren portar per les circumstàncies i que foren còmplices del règim totalitari. L’autora condemna esta pràctica i a esta gent que, com el iaio, foren uns oportunistes. Clarament critica els que s’adaptaren a les circumstàncies fàcilment perquè els convenia, perquè treien beneficis, però és una critica sense radicalismes, perquè res és blanc o negre totalment.
No és un tema fàcil d’abordar. La política sempre mou fils per interessos. I el ciutadà de a peu, no sempre pot fer el que vol. Obediència és l’excusa que tothom trau quan se l’acusa...també la ignorància, però és una excusa valida? I l’oblit? Com s’excusa? Va ser un procés dramàtic de deshumanització i extermini i la gent no se sent responsable, miren a altre costat…com pogué passar? Alguns optaren per l’oblit per dolor, altres per interessos politics… ho feren per sobreviure? Que haguérem fet nosaltres al seu lloc?
El cas es que este assaig desvetlla molta
història que cal saber i analitzar, una part del passat en la que cal parar-se
i fer reflexió. Hi ha gent que diu que ja s’ha dit tot, que no cal llegir
més assajos sobre la guerra i
l’holocaust, però no és aixi, esta obra aporta molt més i des d’una perspectiva diferent,
que és escriure en primera persona posant a la família com exemple. Amb este
anàlisi tan ben documentat, fent indagació critica dels antecedents familiars,
trobem dubtes que generen més dubtes. Però valen per a pensar-hi.
Eixa mirada retrospectiva investigant els que té
més a prop, és el que trobe una novetat
assagística que dona credibilitat al llibre i un punt de calidesa humana, que
de vegades els falta als assajos històrics que se centren més en fets i
estadístiques i resulten més distants i freds. En “ Los amnésicos” hi ha fins i tot fotos dels protagonistes.
Amb l’estudi, l’autora pretén que no torne a
passar, mai més, una barbàrie semblant a l’holocaust. Cal assumir el passat, però tothom no ho fa. És alarmant el brot feixista actual
arreu d’Europa. Eixe brot radical, només té explicació en l’amnèsia patida, en la
falta d’empatia amb les víctimes d’haver patit les conseqüències de les idees
ultra, en no prendre consciència de l’horror…eixa amnèsia, eixe oblit, eixe
silenci, eixe no voler mirar enrere, fa que la gent no siga conscient que les mesures
ultra dretes poden portar similars conseqüències a les patides. Cal obrir els
ulls sobre els perills del populisme i sobre la desmemoria històrica. Analitzar
el passat també és necessari en tots els països i després de tots el
conflictes. És important una política de memòria ajustada a la veritat.
Recomane la lectura, l’obra es llig fàcilment i es
completa amb referències a llibres i pel·lícules que ajuden a entendre el que
està explicant. L’autora amb estil àgil i captivador, afronta el passat fent pensar i mostrant
aspectes dels quals se sap poc o al menys jo no sabia. És un gran treball fet
amb mestria, professionalitat i objectivitat.
Un bon estudi és el que analitza totes les vessants i no només es queda
en una part i és el que s’ha de fer per a saber: perquè una vegada se sap, ja es
pot jutjar.