Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 22 de gener de 2013

nº 19- RESSENYES LITERÀRIES i de cine: El viaje del elefante. LLIBRE




EL VIAJE DEL ELEFANTE
 Jose Saramago

Ressenya fera per editorial Alfaguara. Any 2008.

A mitjans del segle XVI el rei Joan III ofereix al seu cosí l’arxiduc Maximilià d’Àustria un elefant asiàtic. Esta novel•la conta el viatge èpic de l’elefant anomenat Salomó que va haver de recórrer Europa per caprici reial i absurdes estratègies.

El viatge de l’elefant no és cap llibre històric, és una combinació de fets reals i inventats que ens fa sentir la realitat i la ficció com una unitat indissoluble, com alguna cosa pròpia de la gran literatura. Una reflexió sobre la humanitat en la qual l’ humor i la ironia, marques de la implacable lucidesa de l’autor, s’uneixen a la compassió amb la qual Jose Saramago observa les debilitats humanes. 
Escrita deu anys després de la concessió del Premi Nobel, “El viaje del Elefante, ens mostra un Saramago en tot el seu esplendor literari. 

Opinió personal

Comence esta ressenya literària i viatgera demanant perdó de bestreta a qui busca esta secció per descobrir nous paisatges, esta vegada no els trobarà. Avise també, que m’he agafat la llicència d’aprofitar-me del títol del llibre EL VIAJE DEL ELEFANTE per incloure’l en este apartat viatger i tenir excusa per  referir-me a l’autor. Qui bé em coneix sap que algun dia havia de parlar de Saramago i que no tardaria en trobar la manera.

Així que escriure sobre “El viaje del elefante” és una excusa per parlar de la genialitat d’un gran escriptor, encara que esta obra, just esta novel•la no siga de les millors, corroborant allò que es diu que fins i tot els bons escriptors escriuen de vegades textos mediocres. No aconselle iniciar-se en la lectura de Saramago amb esta novel•la, perquè realment decep i pot crear una visió errònia de la literatura de l’escriptor portuguès.

Particularment m’agrada Saramago, sempre el recomane, això si, avisant de la seua particularitat a l’hora d’escriure. Saramago s’ha agafat la llicencia d’escriure com li dóna la gana, sintàcticament parlant, i  cert que, com ja m’he acostumat, no m’importa llegir sense punts ni comes, sense majúscules o sense diàlegs. A Saramago li ho perdone,  ja ha demostrat que ho sap fer i ja pot fer el que vulga. Els que l’hem llegit molt, ja ho trobem natural i ni ens adonem.

S’ha de reconèixer que la història en qüestió de EL VIAJE DEL ELEFANTE, que es remunta a mitjans del segle XVI, parteix d’una idea estrafolària: regalar un elefant i enviar-lo de viatge creuant Europa. L’elefant i tot el seguici travessa Portugal i Castella, la mediterrània, Itàlia, els Alps i finalment el Danubi fins la ciutat de Viena. La història conta les aventures i desventures de l’elefant i el que va passant durant el viatge. L’elefant marca el ritme, ell organitza el món i el comportament de les persones que l’acompanyen. És una experiència que marca i canvia les persones, des del cuidador, “el cornaca”, fins a l’arxiduc. 

El cornaca indi de salomó, Subrho, és el veritable protagonista junt al paquiderm. Demostra ser el més intel•ligent, el més sensat i el que es guanya al lector d’immediat. Mentrestant, Salomó és espectador innocent de tota la comèdia humana que l’envolta, comèdia escenificada pels reis portuguesos, pels retors o pels militars i tot i tothom gira al seu voltant.

A l’interior trobem escrit barreja de tendresa i sarcasme, maldat i bondat però sincerament esta història-conte, mescla de fantasia,  imaginació o ironia, no és el llibre que jo recomanaria per trobar l‘essència de l’autor. De vegades el text es fa lent, cansa i és repetitiu.

Pero com a mi Saramago m’agrada, i no vull acabar amb to negatiu esta ressenya, aprofite doncs l’ocasió, per parlar del que, dins la seua bibliografia, particularment considere el  llibre “estrella”, el que més em va agradar de tots els que he llegit, que no en són pocs. És un dels llibres que més m’ha impactat al llarg de la meua vida i que nomes recordar, malgrat el temps passat, m’esgarrifa pensar-hi. Em refereixo al “ENSAYO SOBRE LA CEGUERA” el llibre, que al meu parer, és indispensable si es vol conèixer l’autor. A mi em va agradar malgrat fer-me sentir i patir  la “baixada als inferns” dels personatges. 

Saramago és un autor per a descobrir, llegir i rellegir .Així que per a qui evite este tipus de  lectures, insistint que és un escriptor que val la pena, faig una segona proposta,  em ve al cap en estos moments el títol “EL HOMBRE DUPLICADO”, que és una novel•la divertida i realment original on trobem també el Saramago genial.


Cap comentari:

Publica un comentari