nº28-EL TAO DEL VIAJERO
Enseñanzas de vidas en la
carretera
Paul Theroux
Ressenya feta per editorial Alfaguara 2012
Paul Theroux celebra cinquanta anys de viatges pel món i reuneix el
millor de la seua obra i passatges més memorables d’aquells autors que l’han
formant com lector i com viatger: Vladimir Nabokov, Samuel Johnson,
Evelyn Waugh, Charles Dickens, Mark Twain, Ernest Hemingway, Graham Greene i DH
Lawrence entre altres s’hi donen cita en
estes pàgines. Guía filosòfica i llibre de viatges alhora, El Tao del viajero és una obra per a regalar i
atresorar, per a llegir una i altra vegada com llibre de capçalera que marca
el camí espiritual del viatger que tothom portem dins.
Opinió personal
Sense dubte el que em va
atraure al primer colp d’ull va ser el títol: El TAO DEL VIAJERO, i malgrat
pensar que era un titol-ganxo per a qui ens agrada viatjar, vaig caure en la
temptació i el vaig comprar sense saber-ne res del contingut. Tao és una
paraula que em va suggerir camí, norma, filosofia... també l’autor va
contribuir a que comprara este llibre perquè sabia que es tractava d’un expert
viatger. Endevinava que era dels llibres que m’agrada llegir per a subratllar,
per a rellegir més tard, per assaborir el que per alguna o altra raó durant la
lectura remarque d’entre tot el text.
És un llibre on no solament
parla Theroux, cada pàgina convida a llegir paràgrafs seleccionats de llibres
de grans viatgers o grans escriptors de viatges, i cal fer la matisació perquè
llegint este llibre he descobert que hi ha més d’un autor que ha escrit sense
eixir de casa, sense trepitjar el terreny que amb tanta vehemència descriu.
És una selecció limitada, no
estan tots els gran viatgers, però seria impossible incloure’ls.
El llibre està dividit en
apartats, al meu parer un poc caòtic, al primer cop d’ull desordenat, de
vegades repetitiu perquè un mateix tema el mostra des de perspectives
diferents, tal volta esta aparent estructura desorganitzada és perquè no és un
llibre destinat a ser llegit de manera lineal.
És com un viatge que va
fent-se sobre la marxa, un viatge que dóna peu a fer un deambuleig per
descobrir l’essència, com quan anem caminant i de vegades no sabem per on anem,
estem a un carrer i després ens abelleix
hi retornar. És el que passa amb este llibre, una vegada feta la primera llegida
o ullada, cal buscar o rebuscar entre les pàgines allò que vols de nou llegir,
de la mateixa manera que tornem a un carrer que volem de nou visitar. Jo he
gaudit més en les llegides posteriors a la primera, perquè he llegit seleccionant
i saltat d’una part a altra.
Comença l’autor exposant la
importància de “l’altre lloc” i després ja passa a parlar de diferents
aspectes, però donant pas a altres viatgers del passat transcrivint cites o paràgrafs
de llibres escrits. El primer capítol, una síntesi de viatge, tracta el tema de
la necessitat de moure’s, reafirma que el camí és vida, mostra dues paradoxes
del viatge, parla sobre el viatge solitari, sobre l’anonimat del viatger, sobre
falses il·lusions, sobre les ciutats, sobre l’aventura, sobre l’optimisme
viatger, sobre viatge i tradició, viatge i política o viatge i porno, I també
parla del viatge com pèrdua de temps, com intrusió, com transformació, com cura
d’humilitat. Tracta el tema de l’escriptura viatgera, dels viatges en temps turbulents,
sobre els olors que identifiquen un lloc, sobre el turisme, sobre viatges en
avió...i tot este contingut només en les primeres quaranta pàgines.
Els altres capítols els
dedica a dissertar sobre quin és el país melic del món o quins els plaers del
tren i sobre la sapiència viatgera de molts autors de renom, esbossa regles de
viatge, parla sobre la durada dels viatges, sobre curiositats que s’ incloïen a
l’equipatge. Parla també sobre pors o neurosis de molts, sobre viatgers que no
viatjaven soles...parla sobre el fet de ser foraster, sobre els viatges a peu,
sobre el plaer del que és inhòspit i tracta el tema dels menjars. Descobreix la
imaginació d’alguns autors revelant que han inventat llocs que no existeixen i mostra
gestes viatgeres temptant així a llegir
els llibres sencers on estan relatades. També parla sobre entorns únics i fa anàlisi
d’alguns noms de llocs que només escoltar-los evoquen un paradís i després
deceben, disserta també sobre llocs perillosos o llocs feliços.
Tal volta el títol el trobe
massa pretensiós perquè la paraula TAO comporta molt, però no deixa de ser un
llibre curiós,sorprenent i revelador en molts aspectes, un d’ells que no
m’havia parat mai a pensar, és que no tot viatger té el do de l’escriptura i
facilitat per a fer-ho, i així alguns llibres han eixit a la llum després d’un
extraordinari esforç de plasmar la vivència per part de l’autor. També m’ha
descobert el fet que molts llibres estan fets basant-se en altres escrits
prèviament i han escrit sobre paratges sense haver vist mai el que descriuen.
El gran valor que li trobe, una vegada acabat, és la passió viatgera que s’hi respira en cada línia escrita. No sempre es
parla bé del lloc, tanmateix el llibre incita a seguir viatjant i a llegir més
i més...jo ja tinc llista feta d’alguns títols que no em vull perdre als quals “El
tao del viajero” fa referència.
El llibre acaba detallant
les deu regles bàsiques a seguir, el tao del viatger o “el camí espiritual”, regles amb les quals podem estar d’acord o no,
però hi són. És l’opinió d’un gran expert.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada