ITÀLIA: la ciutat de FERRARA, seguint les petjades de Lucrezia de Borgia

Vaig a Ferrara amb la idea fixa de trobar vestigis de Lucrezia de Borgia a la que considere un poc “meua” pels seus arrels valencians, donat que el seu pare, el papa Alejandro VI, va nàixer a Xàtiva. Pense que malgrat tot el que s’ha dit sobre ella, Lucrezia era una bona dona.

Per a mi pensar en Ferrara és pensar en Lucrezia, hi descansa per a l’eternitat una dels Borgia, hi reposa per sempre la seua llegenda. El que és cert o no en la seua vida, hi queda soterrat, ella sabrà i a ella solament li interessa. Cadascú és lliure de pensar el que vulga. En Espanya i en València té els seus orígens. Hi ha qui la considera com la resta de la família, una maquiavèl•lica incestuosa i despietada, hi ha qui diu també que va ser totalment manipulada i la seua vida dirigida des de la infantesa com si fos un titella. Jo com diuen en esta zona de l’Emilia Romaña italiana pensé que Lucrezia en Ferrara es va comportar com una bona dona promotora de la cultura i arts i bona mare dels seus fills. En els últims anys de la seua vida va portar una vida exemplar i això és el que compta. A Ferrara s’estimen molt Lucrezia i no fan cas dels rumors que malèvolament circulen sobre ella. Crec que va ser injustament tractada. 

Castell de Ferrara

Visite la ciutat amb ulls escorcolladors del que diuen dels Borgia, busque informació, referències... veig el seu nom unit al del seu marit sovint escrit en ressenyes al castell. El castell és el primer que visitem de Ferrara. 

El castell de Ferrara

És una magnifica obra arquitectònica iniciada el segle XIV i enllestida el XVI, exemple de construcció militar, enorme i amb solidesa evident nomes mirant-la per fora.

El castell de Ferrara

Entrem al castell i seguim la ruta establerta llegint el plànol i la informació exposada als panells. De tot, que no és poc, destaque les masmorres, les presons on malvivien els condemnats, on romanien anys i anys en unes condicions pèssimes, sense ventilació i sense higiene, amb xicotetes eixides a l’exterior que tenen doble o triple reixat. 

Maqueta del castell, la cuina i la presó.

Destaque la informació al voltant de la família Este que va detallant al llarg de les dependències i entre tot trobe referències a la nosta Lucrezia. No puc més que sentir-la un poc “meua”, per tenir els seus orígens tan a prop de ma casa. 

Seguim a l'interior del castell on hi ha pannells explicatius amb informació sobre la faminila Este, i accedim a un pati per  on passejaria Lucrezia...

I destaque també els tan ben col•locats espills que fan reflex dels sostres pintats i així no hi ha necessitat de girar el coll amunt i acabar amb torticolis de cap.

Els espills són una gran idea per a no mirar cap amunt...tanmateix...jo ho continue fent...és el costum...

Al primer colp d’ull es veu que Ferrara és una ciutat acollidora, amb un conjunt arquitectònic harmònic, uns palaus disposats uns al costat d’altres, denoten riquesa i contràriament, carrers estrets denoten sabor popular. I just eixa totalitat és la que li dóna encant. Observe que en totes les ciutats del nord d’Itàlia està escampat el saludable i beneficiós per al medi ambient ús de la bicicleta, però és en Ferrara és on més està arrelat. Mare meua! Tot són bicicletes circulant!

Quantes bicicletes!!!

Tot està “en girar el canto” tot s’hi troba a mà, en no res estem en la plaça del Duomo on està el palau comunale. El Palau Comunale data de finals del segle XIII però ha estat reformat en nombroses ocasions.

La catedral

A la catedral del segle XII- XIV, es mesclen el romànic i el gòtic lombardo, la façana està revestida en marbre.

Palau comunal

I al costat està la plaça del Trento e Trieste, s’hi respira un ambient de plaça de poble, malgrat tenir magnífics monuments al costat. Era la plaça on els comerciants instal•laren les seues botigues.

Plaça de Triento e Trieste

I està el carrer Roma, bulliciós amb els pòrtics més antics i únics a  Ferrara.

Perpendicular del carrer Roma és un dels carrers més típics i fotgrafiats

 I també està el carrer Manzini que envolta el barri jueu. Ferrara tè un ambient especial que ajuntava, temps enrere, plebs i aristòcrates.

Museu jueu al barri que concentrava la població jueva.

Al final del dia arribem a la tomba de Lucrezia, a l’església del Corpus Domine. No és fàcil trobar el monestir de monges de clausura on està soterrada junt a altres de la familia Este. No és fàcil perquè està fora del circuit turístic ordinari i hi ha poca informació, però buscant i rebuscant i confonent un monestir per altre, al final estem a la porta d’un cartell on diu clarament que és el lloc exacte. Però hi ha un horari reduït i quan anem està tancat. No importa, ens esperem perquè no me’n puc anar de Ferrara sense visitar la tomba de Lucrezia.

Cartells a la porta d'on està la tomba de Lucrezia de Borgia

Els que hi anem, és per motius concrets, uns per ser amants i coneixedors de la història, altres, com és el meu cas, per trobar-me amb esta valenciana d’origen de la qual tant s’ha escrit i s’ha parlat, i que considere una “paisana”.

A les 4 en punt estem a la porta i està tancada, no hi ha cap persona més, però mentre decidim si toquem al timbre o no venen dos holandesos. Ara en som quatre i entre tots decidim que hem de fer sonar el timbre per dir-los que ja passen de les 4 hores. Una monja ens obri i ens indica que hem de donar la volta a l’edifici per entrar per la façana principal de l’església. Així ho fem.

Façana de l'esglesia del convent Corpus Domine, on està soterrada Lucrezia amb altres familiars Este.

I de nou esperem. Al final la monja ens obri i ens assenyala una xicoteta porta que du darrere de l’altar on estan les tombes dels nobles. Hi està Lucrezia soterrada. 

Tomba de Lucrezia. 

Llegendes sempre se n’han creat i s’han escampat sense saber si són o no són realitat. Quan estic davant la seua tomba no puc evitar fer un repàs del que recorde de la seua vida, del que he llegit, del que m’han contat. Era néta d’Alfonso de Borgia, papa Calixte II, nascut a la Torreta de Canals, al costat de Xàtiva...tant a prop del meu poble natal!...Era filla de Rodrigo Borgia, papa Alejandro VI, natural de Xàtiva, del que es diu i es repeteix sovint totes les malifetes dutes endavant al llarg de la seua vida i que comparant amb totes les dels altres governants, tampoc eren tantes. 

Lucrezia tenia germans, però un era especial, Cesar. Diuen de Lucrezia que mantenia relacions incestuoses amb el pare i amb el germà. Diuen que el rumor el començà el primer marit per a justificar la impotència que van dictaminar per aconseguir la nul•litat del matrimoni. Amb este primer marit la casaren als tretze anys. Pot ser una jove manipuladora des de tan jove? El que si és més probable era que fora manipulada en favor d’interessos politics, econòmics i familiars. Els vincles amb el pare i el germà eren forts i visibles per a tothom. La casaren per segona volta amb Alfonso de Aragon, fill d’Alfonso II, rei de Nàpols i d’este matrimoni nasqué Rodrigo. I quan ja no interessà este matrimoni se’n buscà altre. El tercer marit va ser Alfonso I Este, Duc de Modena, amb qui va tenir 6 fills. A més a més, va tenir altre fill  Giovanni, abans de casar-se per tercera vegada, mentre estava tancada per separar-la del segon marit. No se sap qui era el pare, si el vigilant anomenat Perotto que se l’estimava, si el germà Cesar o el pare, en tot cas Giovanni  va anar a viure amb ella a Ferrara. El seu pare el va reconèixer com fill i ella com a gemanastre. Tan se val. A mi Lucrezia de Borgia em cau bé i m’alegra haver visitat esta preciosa ciutat que la va acollir i on l’estimaven tant. L’any 1519 com a conseqüència de l’últim part, Lucrezia va morir als 39 anys.

I quan que s’ha parlat d’ella i ni tan sols se sap com era!

Lucrezia imaginada per diversos artistes.. poc se sap de com era...

QUADERN DE VIATGE, estiu 2013:  ITÀLIA, FERRARA des de BOLONYA

* Pots llegir tot el que hi ha al bloc sobre Bolonya, els seus voltants i Itàlia en general en l'etiqueta corresponent.