ALBAIDA(València): EL MITA, museu internacional de titelles

Museus com el de titelles d’Albaida haurien de ser visitats no una sinó mil vegades, i no solament per xiquets i xiquets també per pares i per mestres.

Diuen que no s’ha de perdre mai el xiquet i xiqueta que portem dins. És cert, l’esperit infantil, la mirada i la innocència dels primers anys, no s’hauria d’oblidar quan som adults. 

Entrem al MITA... entrem al món de la fantasia...

I és que, a mesura que complim anys, si no tenim xiquets al voltant, ens oblidem de la “nostra” part infantil. I si passa el cas contrari i si que tenim menuts envoltant-nos, la majoria de les vegades ens endinsem al seu món com una obligació i no trobant el plaer en si, ni deixant-nos portar per la màgia que ells veuen en cada situació. Els xiquets contagien alegria i ingenuïtat i de vegades amb la seua perspectiva, diferent i lliure, veuen aspectes que altres adults mai veurien. Però també és cert, que ells ens contagien, només si nosaltres ens deixem contagiar. Obrim-nos, doncs, al món de la fantasia i de la il•lusió, entrem sense miraments al seu món, paga la pena.

Els xiquets s'ho passen d'allò més bé mirant personatges televisius que coneixen.

M’agrada xerrar amb xiquets i escoltar les seus històries i, sortosament, estic sovint envoltada d’eixa mirada màgica de la que hem d’aprendre a observar les coses. I per això pense que museus com el de titelles d’Albaida haurien de ser visitats no una, sinó mil vegades, i no solament per xiquets i xiquets, menuts i adolescents, també per pares i per mestres que poden trobar l’aprofitament didàctic de visitar un museu d’estes característiques. Hi ha tant a veure!. 

...però també els adults gaudeixen admirant el treball ben fet.

Jo tinc sort, visite el museu de la mà del seu director Josep Policarpo qui, amb entusiasme, explica els inicis del museu i el desenvolupament. 

Tot començà amb la creació de Bambalina titelles l’any 1981, segons les seues paraules, eren una colla d’amics d’Albaida amb inquietuds culturals i no sabien ben bé cap a on orientar-les. Els agradava el teatre però no tenien cap experiència i una mica espontàniament va sorgir la idea de fer espectacle de titelles, va jugar un paper fonamental que un integrant del grup, Jaume Policarpo, tenia, i té, una gran habilitat per a les arts plàstiques. 

Bambalina Titelles fa espectacles únics, singulars i divertits, espectacles que compten amb grans professionals del món de l’escena: actors, músics, escenògrafs, ballarins, etc. Ja tenen un nom, s’ho han guanyat a pols, ara ja són reconeguts per públic i institucions pel seu bon treball i dedicació.

Les parets estan plenes de mostres de titelles, mires on mires, tot és interessant, per això cal anar i tornar, per mirar i remirar detalls que en altres ocasions han passat desapercebuts.

L’any 1985 començaren a organitzar la Mostra de Titelles a la Vall d’Albaida. La idea del museu vindria més endavant ja consolidats com a companyia professional, amb un coneixement més ampli del món dels titelles i amb un bagatge viatger que els va fer canviar la perspectiva sobre eixe món de marionetes en el que s’havien endinsat. Van descobrir que hi havia una tradició molt arrelada arreu del món, i un grapat molt important d’artistes titellaires molt interessants. I eixe va ser el punt de partida del museu: crear un espai de reflexió i de difusió de l’art del titella. Malgrat semblar una idea extravagant, va rebre suport municipal cedint-los el Palau dels marquesos d’Albaida per a instal•lar una primera col•lecció i l’any 1997 es va inaugurar en les instal•lacions actuals.

El museu és espai didàctic perquè mostra diferents tipus de titelles i a més l'evolució al llarg del temps.

Es pot visitar el MITA seguint una trajectòria històrica i mirant l’evolució de maneres de fer titelles i espectacle o també podem fer rutes viatgeres, endinsant-nos en països diferents i observant les marionetes arribades de terres llunyanes. 

Visitem països d'Àsia...

Són més de 400 peces, cada titella “parla”, perquè la vestimenta, les faccions de cara o l’estil diuen molt sobre ella i d’on ve, també els cartells en cada titella ajuden a entendre. Però a més a més, hi ha uns grans panels informatius que expliquen cada apartat, i així en un recorregut pel museu ens transportem al món dels contes infantils, al món europeu, al món asiàtic o al món africà.

I també Europa...

De sobte...uns molt estimats i coneguts: Pinotxo i l'alcoià Tirisisti.

Jo, com a rodamóns aficionada que sóc, opte per esta mirada viatgera i em perd entre vitrines amb titelles europees o africanes, que m’evoquen històries imaginades allunyades entre lleons i tigres o entre lianes, i també entre vitrines i panels asiàtics que em recorden viatges fets o amb els somniats que encara estan al llistat dels pendents.  

I ens donem un passeig per Àfrica.

Però el museu és més que un simple edifici que custòdia marionetes, el museu està viu i cada any programa la mostra de titelles. Ja va per la XXVII edició, que és diu prompte, però que suposa molta feina al darrere, faena i diversió per a qui organitza i per a qui gaudeix de les actuacions. I afirme, sense por a equivocar-me, que és un plaer per als organitzadors perquè només parlar amb ells es nota com ho viuen amb passió. La mostra va acompanyada d’activitats paral•leles, tallers, contes animats, publicacions... 

Este és altre apartat interessant al qual se li dedica temps. Hi ha un catàleg que mostra totes les marionetes de l’exposició permanent amb informació d’especialistes explicant-la però també hi ha altres llibres que aprofundeixen en la història del titella o altre que explica els vint anys de mostra de titelles. I també hi ha editat un CD amb la música de les bandes sonores d’algunes obres. I és que la part audiovisual és important al museu i ha incorporat les noves tecnologies mostrant imatges que el fan més atraient encara.

El món audiovisual cada dia més present, la qual cosa denota modernitat i el fa més atraient.

Si, el MITA és un museu modern que va fent-se gran, on titelles tradicionals d’arreu del món, que estaven des sempre, es barregen amb altres més modernes, algunes d’actualitat perquè representen gent coneguda de l’espectacle i de la política, o personatges afamats per ser televisius: em refereixo als guinyols de QUATRO, a GOMAESPUMA de Tele 5, o a titelles fetes per a la sèrie FRAGUEL ROCK o els sets d’animació amb plastilina.

I també criden l'atenció els titelles que reconeixem les cares, són famosos de la politica o de la tele.

També hi ha un apartat que fa homenatge: a Francisco Sanz un titellaire músic i ventríloc valencià de principi del segle XX.

I com correspon a un museu, fa història i a més a més homenatge a un titellaire valencià, pioner en l'art i famós ja a principi del segle XX

El museu està obert a fer qualsevol activitat que se li proposa, no vol tenir les portes obertes simplement en un horari establert. Les marionetes volen xiquets i xiquetes al seu voltant, volen escoltar com riuen, com parlen, volen veure com es bocabada la xicalla mirant les vitrines que els resguarden. Perquè amb tot, els titelles aconsegueixen, un poc, tornar a la vida que, per ser el que són, tenen limitada als dies d’actuacions quan la mestria del titellaire converteix el tros de tela, fusta o cartró amb el que els han creat en el personatge en qüestió. 

I cada dia és més gran, ja han fet ampliació des de la inauguració. 

REFLEXIONS POSTERIORS: ALBAIDA, hivern 2015