Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dilluns, 6 de setembre de 2021

LEON II PART: el barri Humedo i monuments dels afores

Seguim el passeig ...primer pel barri on és imperatiu parar per fer-se tapes, i després pels  afores de la ciutat on trobem llocs molt interessants.



Continue la visita per Lleó, gaudint de la temperatura i del lloc, no hi ha molt de turisme, si que veig alguns peregrins que segueixen ruta cap a Santiago.


Tenia ganes de vindre a Leon i no m'està defraudant...ja conec un poc...ja us he mostrat una I PARTperò falta...

Lleó és una ciutat amb  un casc històric no  molt gran, format per molts carreronets que donen a places i carrers on cal parar l’atenció per mirar grans edificis o menuts detalls, amb tot sabem sobre l’interessant passat del qual parlen els monuments, els palaus, les cases…l’amable gent i també diu molt de la ciutat trepitjar  els nombrosos i animats bars. En este aspecte  cal matisar que la ciutat és un lloc de tapes per excel·lència, lloc on cada consumició, siga cervesa, vinet o refresc, va acompanyada  de la tapa tradicional. I com s’ha de seguir la norma del viatger, eixa que diu “Allà donde fueres haz lo que vieres”...ufff...Quants vinets! Arriba un moment que es perd el compte…

I és que, amb bona organització,  hi ha temps per a tot. Però... pas a pas. Entre unes coses i altres trobem conjunts arquitectònics monumentals en uns barris i altres. 

Una vegada trepitjat el barri Romàntic i hem fet la visita de la catedral, seguim el passeig i anem al que se’l coneix com barri Húmedo, format per un entramat de carrers estrets, que conflueixen en places amb encant.

Pel barri Humedo hi ha molts carrers imprescindibles per veure la petjada del passat, on trobem vestigis romans, com la petjada del soldat romà, o algunes parts de muralla descobertes en enderrocar-se alguna casa. També hi ha vestigis medievals i com no? moltíssims bars on anar de tapes. Anem pel carrer La Rua, carrer del conde Rebolledo, carrer Azabacheria... carrers que van a parar a places importants com la del Conde Luna, on s’hi troba el mercat especialitzat en alimentació, o l'acollidora plaça de san Martin. 





La part de darrere de l’església de san Martin, dona a la plaça Major, típica castellana del segle XVII. Antigament, com en totes les places majors d’Espanya,  hi se celebrava de tot, festes, execucions... homenatges o corregudes de bous. Fou un gran centre comercial al medievo, feien, i actualment continua fent-se, mercat dos vegades a la setmana però temps enrere hi havia nombroses botigues sota els porxos que hui en dia s’han substituït per llocs d’oci que omplin la plaça d’ambient. Nosaltres ens fem tapes i racions en un bar sota una porxada i  dinem molt bé!


La plaça Major no és quadrada, no ho va ser a l’inici de la construcció ni en les successives reformes degudes a incendis, té una forma lleugerament trapezoïdal. M’agrada. És bonica per gran i per tots els porxos amb arcs de mig punt i pilars de pedra que l’envolten, excepte en la part de la façana consistorial. També em resulta una curiositat que a la primera planta dels edificis de tota la plaça hi ha un balco corregut, tot seguit i en la segona planta ja estan els balcons independents.

Destaca l’ajuntament vell, conegut com el Mirador, d’arquitectura barroca i actualment és seu de les confraries de setmana santa. El que més bocabada és que l’edifici aparenta ser el que no és. És només una façana. En realitat mesura 32 metres de llarg i 5 i mig de profunditat. Posant atenció es veu el cimborri de l'esglesia de san Martin tot just darrere. Tan poc d’espai no servia com edifici administratiu i s’usava com magatzem però finalment es va dedicar, i encara s’utilitza, com tribuna o balconada presidencial durant celebracions i festejos de la ciutat. També diuen que per fer sermons religiosos.


Eixint del casc històric, ja als afores de la ciutat, també trobem llocs interessants. Un d’ells és el convent i l’església de san Marcos, una de les joies arquitectòniques renaixentistes de Lleó  que va ser hospital de peregrins i després convent. També va ser presó de Francisco de Quevedo.  Actualment és el Parador Nacional. Amb el bus o a peu, sovint passem per davant de la façana plateresca del segle XVIII i sempre imposa.



I també als afores de Lleó veiem per fora l’edifici del museu d’art contemporani de Castella i Lleó, el colorat MUSAC amb una façana inspirada en les vidrieres de la catedral  que irradien color.



Lleó és una ciutat que val la pena conèixer. És bonica i acollidora i la gent, que té fama de seriosa, és  amable i rep amb els braços oberts el viatger o al peregrí. 

He vist només una poc, hi ha més carrers, places i racons…més edificis, esglésies...més  petjades romanes...i he complit amb el ritual dels vinets i les tapes. El que falta per veure, ho deixe per a altra, Sempre s'ha de de deixar alguna cosa pendent per tornar a la ciutat que t'agrada.



QUADERN DE VIATGE, LLEÓ  estiu 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada