Illes de GRÈCIA: RODAS, CRETA i SANTORINI

Quan es fa un viatge en creuer per l'Egeo, la visita de les illes és curta, malauradament es va a contrarellotge.

Estem de creuer, hem visitat Mikonos i Patmos  i seguim el trajecte.

La següent parada del creuer és RODAS que és una ciutat medieval tancada dins d’una gran muralla de molts quilòmetres de longitud. La ciutat fou declarada patrimoni de la humanitat per l’UNESCO.

El port de Rodes, afamat i llegendari.

Al port de Mandraki s’erigia l’afamada estàtua del Coloso de Rodas de dimensions extraordinàries, segons diuen 37 metres, que permetia que els vaixells passaren per davall de les cames. Era una de les set meravelles del món antic i segons conta la tradició va ser destruïda per un terratrèmol.

Vestigis medievals com la muralla es conserven, malgrat el temps.

Rodas és la major de les illes del Dodecaneso i la quarta illa de Grècia. És una de les zones més turístiques de Grècia per les solejades platges i pel llegat de mites i llegendes que perduren en qualsevol racó de l’illa.

RODAS, illa turística, parada dels creuers per l'Egeo.

De Rodas arribem a LINDOS després d’una hora de trajecte en bus a traves d’un magnific paisatge. LINDOS és un dels llocs més meravellosos de l’illa que conserva el caràcter de vil·la pesquera, encara que, pense, massa turística. Les dones eixen a vendre els seus brodats fets als tapets i ho exposen damunt de les roques que hi ha en el camí de pujada a la necròpoli. És un camí que molts fan en burro i altres a peu i on  manen els burros sobre els vianants. Els burros deixen els seus excrements per tot arreu en perjudici dels caminants i del veïnat que viu a les cases que han d’anar recollint tot allò ”perfumat” que els animals van deixant i que els viatgers intentem no xafar.

Camí de puajda empinat i amb calor sufocant...

El temple dòric s’erigeix en un promontori a 150 metres sobre el nivell del mar. Damunt del penya-segat de l’acròpoli s’hi troba la fortalesa medieval unida a un acollidor poblet format per cases antigues i blanques. Lindos amb la seua platja d’arena fina és un dels llocs preferits per artistes i escriptors i va ser escenari de la pel·lícula Zorba el Griego que donà a conèixer el sirtaki, protagonitzada per Anthony Queen.

Les vistes des de les altures són espectaculars, arribem al temple, a 150 metres sobre el nivell del mar.

I de Lindos, a l’hora del capvespre, tornem  a Rodas, puntuals per embarcar. Ens espera un trajecte llarg de camí a CRETA. El vaixell va a tota màquina, es nota el balanceig al vaixell, molts de nosaltres, fins i tot ens maregem. Pels corredors anem de part a part, i és que el vaixell ha pres molta velocitat perquè té previst arribar al port per veure l’eixida del sol.

Creta, és la major de les illes del Egeo i la quinta del Mediterrani, va ser el centre de la cultura minoica, contemporània de la civilització egípcia i la mesopotàmica. 

Arribem just al moment de l'eixida del sol.

En Creta, anem a Heraclion per visitar el palau de Knossos del rei Minos, el més antic que s’haja excavat en Europa. Heraclion és el port i ciutat més important de Creta, la major de les illes gregues. Situada al limit meridional del mar Egeo, hi va ser on es va desenvolupar la primera civilització del Mediterrani. Knossos és un exemple. Va ser restaurat pel seu descobridor sir Arthur Evans. Knossos representa 4000 anys de cultura. Els seus passadissos i nombroses escalinates confirmen l’existència de l’afamat “laberint” de la llegenda de Zeus i el Minotaure, “el cachorro” del legendari rei Minos, semideu de Zeus.

Palau de Knossos

Segons la mitologia grega Rea, va amagar a Zeus en la muntanya Ida. Quan Zeus va raptar a Europa, la portà a Creta i de la seua unió nasqueren tres fills, un d’ells va ser Minos, l’esposa del qual va donar a llum al Minotaure que va ser tancat al laberint. Teseo matà al minotaure i va escapar del laberint ajudat per Ariadna, filla del rei Minos.

La llegenda del minotaure està present al temple.

L’entrada al palau és a traves d’un enorme pati que segons es diu servia de plaça de bous per a l’esport dels combats, estos es poden veure representats en els frescos i en les peces ceràmiques del museu.

Ens dediquem a recòrrer tranqil.lament els edificis endinsant-nos en les seues  dependències.

Visitem la sala del tron amb la cadira del rei Minos, les dependències de la reina, el vestíbul  i el rebost. L’arquitectura, els frescos i un elaborat sistema de drenatge demostren l’alt nivell cultural de la civilització minoica. I la visita la fem sense massificacions de gent. De les illes de Grècia, Creta és la menys visitada per estar més allunyada.

Observem raconets...

L’última illa que visitem és SANTORINI. Per accedir a la seua capital  Phira, cal pujar en telefèric o a peu per una empinada escalinates. Hi ha també la possibilitat de fer-ho en burro.

El burro és una de les opcions per pujar a l'illa.

Sense cap dubte ni discussió Santorini és l’illa més espectacular de l’Egeo, per situació i per l’estampa que dibuixa...Té forma de mitja lluna. Al voltant de l’any 1500 a.C. va tenir lloc una erupció volcànica gegantesca que va causar l’enfonsament del centre de l’illa en el mar.

Santorini és un lloc especial, em sap greu no disposar de més temps...només unes hores no són suficient per aconseguir conéixer ni entendre esta illa.

L’especial configuració geològica, que li dóna una especial bellesa, salvatge i única, l’han convertida en una de les principals destinacions turístiques d’Europa. 

La capital Fira, amb estrets carrerons empinats de cases blanques, penja sobre penya-segats verticals de pedra volcànica.  Penya-segats hi ha molts, alguns de 300 metres d’altura.

S'ha de caminar per camins empinats per arribar dalt...tot l'esforç val la pena.

 L’antic port de Fira, està situat 270 metres davall de la ciutat, al peu del penya segat. No disposa de carretera. Per poder hi pujar s’ha d’anar per una llarga escalinata de 588 graons, telefèric o burro. Els preus en este moment són: telfèric 4 euros, burro 5 euros i escalinata debades.

Hi ha un moment màgic en Santorini, quan el sol es fon amb el mar. És una de les postes de sol més boniques del món.

La màgia de Santorini apareix just al moment qua el sol s'amaga

Nombrosos historiadors pensen que Santorini forma part de la llegendària “Atlàntida”. En 1967 es trobaren restes d’una colònia minoica. Era un poble sencer cobert per la lava del volcà, com Pompeia, en Itàlia. 

Nosaltres no hi anem, no tenim temps. És el que passa en estos viatges que van a contrarellotge. En esta ocasió veiem l’ ambient de la ciutat, preferim fer un relaxat passeig i deixar pendent per a altre viatge les que  segur són interessants excavacions de Akrotiri.

QUADERN  DE VIATGE  GRÈCIA 1994