Si, com passa en la
majoria de les ciutat importants, visitar València suposa trobar punts moderns
junt a altres que guarden el sabor vell i l’autenticitat del passat. Un dels
llocs que hui mostre és el Mercat Central situat en una plaça amb encant on
està convivint amb altres monuments de categoria semblant: la Llotja de la Seda
dels segle XV amb el seu renaixentista
Consolat del Mar del segle XVI i la part barroca de Sant Joan del Mercat del
segle XVII. I és una barreja
coordinada, no desentona. Tot són llocs on m’agrada entrar, per la vida i història
que desprenen.
L’edifici del Mercat es creà en un espai on s’hi feia mercat a l’aire lliure, al segle XIX la plaça s’amplià enderrocant edificis que ho envoltaven.
L’edifici del Mercat es creà en un espai on s’hi feia mercat a l’aire lliure, al segle XIX la plaça s’amplià enderrocant edificis que ho envoltaven.
El primer que crida
l’atenció és l’exterior. L’edifici, el
preciós edifici, vull matisar, és d’estil modernista projectat per arquitectes
formats a l’escola d’arquitectura de Barcelona, tal volta esta es la raó per la
qual em recorda el palau de la musica catalana. M’agrada eixa façana on es combina la ceràmica
amb la pedra, el vidre i el metall, és una combinació harmònica.
Pero no ens hem de conformar
mirant la façana, cal entrar-hi. Cal
veure millor eixa conciliació de les estructures de ferro amb l’estil art
nouveau.
El Mercat Central de
València ocupa exactament una superfície d’uns 8000 metres quadrats, dividida
en dues zones. El primer d'ells és pròpiament el mercat i l’altre, el dedicat a
la peixateria. Cadascú té un cúpula. Al
soterrani antigament s’hi feia la subhasta del peix i actualment s'utilitza com
aparcament.
El mercat central de València
ajunta a quasi 400 comerciants independents. Quan s’entra et capbusses en un
maremàgnum de sorolls i d’olors d’aliments. S’hi respira familiaritat, hi ha
vida social. I és que el mercat té bon servei. És el major centre d’Europa
venent productes fixos i el primer que va informatitzar les vendes i distribució
a domicili, ho fa des de l’any 1996.
Diu Joan Francesc
Mira que el mercat és com una catedral gran i plena de llum, i és cert, a mi
també m’ho sembla i el símil és quan es mira a les altures. Però si mirem al
nostre voltant quan caminem per dins, sembla un barri, un barri on tothom es coneix i se saluda, del que mai
falta el bon dia. Sembla un barri ple d’activitat on és compra i és venen
aliments.
I últimament hi ha qui entra només a mirar l’edifici i a fer fotografies o selfies que és el que es du hui en dia. I és que turistes sempre hi ha en les dues vies amples i els carrers tranversals. Els turistes es diferencien dels compradors per els càmeres i perquè miren cap amunt, cap a les cúpules i els finestrals que deixen passar la claror.
Mirant les cúpules
des de fora, hi ha una, la de la peixatera que té damunt una cotorra, la
cotorra del mercat, que segons diuen, no ho puc corroborar, mira a altre penell
que es troba a l’església de sant Joan, el pardalot de sant Joan l’anomenen.
Diu la llegenda que la cotorra i el pardalot es parlen. Què es contaran? Que
bonic seria poder escoltar la conversa.
QUADERN DE VIATGE,
VALÈNCIA 2016.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada