Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 10 de març de 2018

PORTUGAL: DESCOBRINT LISBOA

M’agrada Lisboa, conserva el sabor antic i ha sabut adaptar-se a la modernitat.



A Lisboa no li falta detall per rebre el visitant, compagina a la perfecció les botigues centenàries que no han canviat des del passat, ni l’exterior ni l’interior, amb les més modernes. Així té varietat per acontentar  tothom. 

Però sobre tot es veu amabilitat i bon tracte en la gent que preguntes pel carrer, en els botiguers... i en l’hotel, on s’assabenten que faig anys i em conviden a una botella de cava. Cert que és un detall inesperat, que m’alegra i que en pocs altres llocs m'ha passat. També és cert que l'hotel és dels bons. Va ser una sort trobar-lo perquè a més a més està cèntric i sovint té ofertes assequibles a qualsevol butxaca. Si torne a Lisboa, no dubtaré en anar-hi. A més a més té una terrassa amb vistes magnifiques  que és el lloc de trobada de la gent en les nits de cap de setmana. No es pot demanar més. Tot un luxe a un bon preu.








Hi ha gent que no pensa el mateix sobre Lisboa. La ciutat, per alguna raó que no sabria explicar, o enamora o s'odia, així, radicalment. 

Hi ha qui diu que li agraden eixos racons especials tan antics, eixes places tan acollidores, tanmateix hi ha qui prefereix els ambients més avantguardistes i s’hi troba més a gust en una zona més moderna. Hi ha qui diu que tots els dies estaria menjant el bacallà cuinat de formes tan variades, i per altra banda, hi ha qui al bacallà no pot ni oldre’l.

A mi m’encisa el bacallà i trobe un deler passejar per eixos barris tan autèntics i tan populars, malgrat estar sovint plens de turistes i ser poc  transitables. I me n’alegre pels portuguesos perquè els turistes són una font d’ingressos que ajuda a superar un poc la crisis que tots en Europa estem suportant.

Un passeig per Lisboa ha de passar per Bairro Alto i Chiado. S’ha de pujar a l’elevador de la gloria  des de praça restauradores, per arribar al mirador de Sao Pedro de Alcàntara.

Punt d'eixida

punt final

I mereix la pena passejar pel barri i jardí de Principe real 



També s’hi pot anar al convent del Carmo, testimoni de la tragèdia del terratrèmol que va destruir la ciutata al passat. És una visita de les imprescindibles de Lisboa.



Hi ha altre elevador antic de 1892, el de Bica, i altre mirador, Miradouro de santa Catarina, i és que Lisboa està sobre set colines, hi ha moltes costeres que pujar.

S'hi pot anar al Mercado da Ribeira, a prop del riu i que atrau clientela des de 1882. 

Foto dins del mercat.


Un passeig per Lisboa també ha d’anar per la zona baixa i Rossio on està l’elevador de santa justa  i poder accedir al convent del Carmo, ja esmentat unes linies més amunt.





També s’ha de passejar per praça Figueira i voltants parar-se en les botigues que et transporten al passat. De totes les places de Lisboa, praça Figueira és la meua preferida. En una de les façanes hi ha un museu peculiar, un hospital de nines, un lloc interessant.




A prop està l’igreja de sao domigos que trobe encisadora, no per bellesa, sinò pel significat. 



La praça Rossio, més gran i senyorial és el punt neuralgic de la ciutat. La majoria de transports eixen o paren d’este punt principal.



S’ha d’anar a a Praça do Comerço. No cal dir que és una plaça especial, per gran, per monuments i per estar banyada per els aigües del Tajo. I  s’ha de pujar i baixar per rua Augusta i les paral.leles. Són carrers per passejar-los amb deteniment mirant un costat i altres el que mostren i el que venen, mirant la gent passar i la gent que hi viu fent espectacle.





I s’ha de passejar pel riu. Si es disposa de més temps, des d’una terminal a prop de praça Comerço es pot anar a veure de prop el  Cristo rei, que s'hi troba al costat del pont més famat que creua el tajo, el 25 d’abril.


Un passeig per Lisboa pot continuar per Alfama, Castello i Graça. El castell s’ha de visitar per ser emblema nacional. No pots fugir, hi ha cues però és visita obligatòria.



I especialment s'ha de visitar el barri d’Alfama, que he trobat molt canviat després de quasi 25 anys. Ara està més turistic però el veïnat continua estenent la roba a la porta de casa o al balcó per assecar-la.



En Alfama hi ha dos miradors  interessants:  són el de Graza i el mirador de Nuestra Señora del monte. Nosaltres parem en altre amb moltes vistes i ambient, on  hi ha uns musics del Cabo Verde que engresquen a ballar al personal. És música animada i ens agrada, comprem el CD però quan arribem a casa i l'escoltem ens trobem la sorpresa que no és la música que ens agradava sinò altra ben diferent. Ens vàren vendre el que van voler.



Segunt en Alfama s’ha de visitar la catedral, que és com una fortalesa.



 També s’hi pot anar a visitar la fundació de Saramago en la casa dos bicos. El que escriu Saramago m'agrada.



 Si el que es vol és escoltar fados, esta zona és bona i també barrio alto.

En  esta zona una visita molt recomanable és el museu del taulell on hi ha entre moltt d'art, un antic i valuós taulell panoramic de la Lisboa d'abans del terratremol.



El passeig per la ciutat ha d’anar sense falta a Belem encara que siga per admirar per fora els monuments perquè la massificació turistica és notable. Hi està el monasteri dels Jeronims, digne de ser visitat, especialment el claustre, i la Torre de belem o el monument als descobridors. També hi ha un interessant museu gratuït creat per un billionari.



Si es disposa de dies, és agradable fer un paseig per la zona més moderna del Marques de Pombal, i Saldanya,  arribar fins el Parc Eduard VI i baixar per l’avinguda Libedade amb les botigues de preus prohibitius on les dependentes et miren de reull per deduir de bestreta que no som clientes i no anem a consumir.



I  un  passeig per Lisboa es pot completar fent un recorregut per Alcantara i arribar a la basílica de l’estrela i el cementeri de Prazedes.



Que bonica i acollidora és Lisboa!



QUADERN DE VIATGE, LISBOA, estiu 2014 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada