RACÓ VIATGER de Mariló: ÚBEDA (JAEN) IV PART, murs i extramurs...altra mirada...

dimecres, 22 de juny del 2022

ÚBEDA (JAEN) IV PART, murs i extramurs...altra mirada...

Amb la mirada sempre en los cerros d’Ubeda...en el mar d’oliveres responsables d’un dels millors olis del món, parem a mirar les muralles.

L’últim dia que estic en Úbeda, pose atenció en el trajecte que hem fet en l’autobús cada dia entrant i eixint pel cinturó vial. Com han estat 6 dies i hem fet visites a altres llocs, este recorregut l’hem fet amb assiduïtat. Hui és l’acomiadament. Quina llàstima, Ubeda atrapa.

El recorregut és fonamentalment extramurs i la muralla i les oliveres ens acompanyen quasi sempre en el camí. Són quilometre i quilometres d’oliveres les que estem veient.

Però no tot són oliveres i muralla, s’entra a la ciutat per la part moderna. El primer edifici cridaner que veiem sempre és de l’Hospital de Santiago, sorprèn per la grandària i perquè ressalten les brillants teules de colors. Cada vegada que veiem l’hospital, sabem que ja estem a la ciutat.

Seguim el trajecte per la nova Úbeda, una vegada passat l’hospital anem per l’avinguda la Constitució... Estic mirant un plànol...m’agrada saber per on vaig i en esta ocasió ja tinc en ment cada plaça, cada carrer i monument.

Després seguim per l’avinguda Antonio Muñoz Molina, nom de literat...nascut a Ubeda i considerat un dels millors novel·listes en llengua castellana. Ubeda i en general Jaen són escenaris de les seus novel·les. Just als peus d’un gran edifici l’antiga acadèmia de la Guardia civil, veiem representat en una mur altre gran de les lletres, el poeta Antonio Machado, vinculat també a esta ciutat, Machado va viure en Baeza des de 1912 fins a 1919 i sovint recorria un camí de 7 quilometres que unia les dos ciutats. El mural amb la seua cara està en un punt on el poeta no deixa de mirar allò que tant el va inspirar, els camps de les oliveres.

Ens apropem al casc històric...entre verd i més verds comencem a veure les muralles... muralles que el temps va deteriorar però sortosament en 1986 es va fer un pla de recuperació.

El verd és pels “ los cerros de Ubeda” que ens envolten. Diu la llegenda popular que un militar, Alvar Fáñez, que té un carrer i un hotel que porten el seu nom propet al calle real, just el dia que les tropes cristianes van entrar a la ciutat passà la nit amb una jove àrab i enfeinat amb l’assumpte personal no va participar en la batall. Quan el rei li preguntà tot enutjat on havia estat, ell senzillament va contestar, que s’havia perdut per eixos “cerros de Ubeda”...i d’ahi l’expressió popular que significa que no s’està on es deu estar.

De lluny veiem la torre de la plaça de san Lorenzo, on hi ha uns miradors per gaudir de la panoràmica del verd olivarer. L’església del segle XIII situada a la matexa muralla que sircunvala la població, està oberta en obres i es pot visitar per veure les obres. Eixe obert per obres ja l’havia vist en Vitòria fa anys, quan estaven restuarant la catedral. Nosaltres no ho fem, però deu ser interessant veure vestigis de la necropolis excavada en la pedra i els murs que conten sobre l’epoca del romanic, gotic, renaixentista el barroc i dels l’actualitat. A principi del segel XIX comença el declive de l’esglesia i a principi del segel XXes tanca. Tanamteix a principi del segel XXI, per clamor popular s’acorda recuperar l’edifici i convertirlo en centre social i cultural.

Molt a prop estan la casa de las dos Torres, un palau conegut també com Palau de los Dávalos que sembla una fortalesa. És del segle XVI i barreja estils, amb aires medievals però també renaixentistes. Fou declarat Monument Nacional l’any 1921. Però s’bandonà o començà a deteriorar-se per la qual cosa l’any 1934 es va fer càrrec de la restauració, en 1943 s’utilitzà per a Escola d’arts i oficis i el museu, actualment continua com escola d’arts aplicades i oficis artistics.

Deixem els carreronets d’esta zona i retornem a la carretera. Passem de nou per San Lorenzo, tenim la porta de Granada i la muralla a prop. Una muralla que va complir una funció primordial i que es monumnet Nacioanl. Ubeda fou frontera entre el regne de granada i el de Castell fins l’any 1233, quan fernando III la conquistà depsres de nou meos d’assedi. Per la situació estartrgica la muralla ja existia abans, ja al segel X, i es conserva practicament intacta i limita el cac antic de la ciutat.

El passeig al peu de la muralla completa la visita d’esta ciutat tan bonica i acollidora, tan plena d’història i art i així podem imaginar el passat quan elc cavallers romanien als Torrens vigilant. Noslatres veiem trams des de l’autobus però altres els fem a peu...adonat-nos-en de més detalls perquè caminem sense presses.

La muralla tenia 9 torreons que estaven junt a nou portes de les quals se’n conserven tres. Nosaltres en veiem un parell.

Primer, la porta de Granada un imprescindible a visitar en Úbeda, on segons conta la llegenda, hi ha un tresos amagat pels musulmans abans de fugir de la ciutat...la porta segueix la mateixa línia de la muralla i no ´es molt gran. Té un arc de mig punt. I segons conten les cròniques històriques per esta porta va passar Isabel la catòlica en el seu camí conquistador cap a Baza en la provincia de Granada, desprs d’haver dormit en Sata Clara. Mirant els carrers intramurs, costeruts i estrets de nou la imaginació es desborda pensant en la vida en aquells temps, dels habitants quan esta porta era un punt important ple d’activitat de gent entrant i eixint de la ciutat.

Al costat hi ha un pilar abeurador, que s’ompli per un afont, de la mateixa època que el portic. Està davant d’un gran arc cegat de descàrrega i encara s’usa.

Seguim per la carretera, pel carrer Cotrina, lloc agradable per a passejar, sovint es veu caminats o esportistes, el paisatge s’ho val, encara que per al meu gust seria millor si no passaren cotxes, però tot no pot ser...esta part d’Ubeda és la zona apta per a vehicles.

El lloc on solen parar els autobusos amb visitants per deixar-os i agafar-los, està al carrer Prior Monteagudo. Este carrer sovint es veu envaït pes provisionals viatgers Tan prop de la muralla i alhora tan prop del centre històric. Està a nomé suns metres de la plaça Vazquez de Molina, només cap pujar una costera i estem en el punt neralgic artitiac d’Ubeda. Es per això que constrasta veure el carrer menuts d’esta part, tan prop de la turística. El primer dia i fent una mirada als carrers perpendiculars, el carrer Molinos i el carrer Afan de ribera, no podem imaginar els tresosr que amaga la ciuattat, son carrers estrets i de cases baixes, son carrers on de tant en tant si que e sveu alguna casa que en el seu temps fou important però que el pas del temps ha deteriorat.

Però ara continuem el trajecte extramurs i seguim la carretera en direcció contraria a l’eixida i entrada que fem cada dia, anem a peu pel carrer Saludeja i la Redonda de los miradores. És un tram on continuem veient la muralla per fora i que acaba en la porta mudejar, la plaça i el mirador de Santa lucia. Possiblement el mirador més visitat d’Ubeda i que hem vist el primer dia.

Úbeda està tot a un tir de pedra. si volem seguir el cami de les muralles, des de la plaça de santa lucia podem tirar amunt. Tocant la muralla està la plaça del Carmen i l’oratori de san juan de la cruz que es construí al segle XVII per acollir el sepulcre del sant. Va ser el primer temple del mon catòlic edificat al seu honor. L’oratori d’una nau solamnet ocupa el lloc on estav la cel.la on va morir i acull les reliquies que queden, la tibia i el peroné , dsepres que la resta del cos fou robat per ser traslladat a Segovia,.

I després d’un passeig llarg arribem a altra porta d’entrada musulmana. La porta del Losal, també anomenda de València, del segle XIV i estil mudejar.

Este tram de muralles acaba en el carrer Fuente seca. Finalitze la visita a Ubeda mostrant-vos altra part emmurallada, però en este cas, el mur són les mateixes cases excavades en la roca, són com coves. Alguna d’estes cases són restaurants... encara que en ubeda per menjar bé es millor anar-se de tapes, sabeu com ho diuen? Anar a ligar... aixi que entre visita i visita d’Ubeda es recomanable anar a ligar... que resulta barat i bo.