Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 12 de juny de 2022

ÚBEDA (Jaen)-II: CALLE REAL i voltants

Ciutat inspiració d’artistes...on s’hi veu la petjada jueva, musulmana i cristiana.

Que bonica i acollidora és Úbeda! Una vegada vista la plaça principal Vazquez de Molina,  parem l’atenció en altres places i carrers, llocs emblemàtics i singulars que caracteritzen esta ciutat de la província de Jaen

Al mateix costat de la gran plaça, punt neuràlgic d’art i elegància, està la de l’Ajuntament. De fet, el gran edifici consistorial dona a les dos places i si ens situem a l’edifici El Posito, ens podem enfilar per un carrer lateral i arribem a l’altra façana de l’edifici que esta en restauració. La plaça de l’Ajuntament té molta activitat i vida social, a diferència de la de Vazquez de Molina que és lloc de pas, de visita o de descansar als jardins que hi ha.


La plaça no és molt gran, en un costat està el palau Vela de Cobos, propietat privada del de la família Savater, que és obra també de Vandelvira. El palau fou manat construir a meitat del segle XVI pel regidor d’Úbeda i capità de cavalleria en la guerra contra els moriscos. Destaquen els balcons de ferro forjat  i la portada amb columnes corínties, front a la resta de la façana sense ornamentació. Els balcons de cantó són propis del renaixement andalús i aporten elegància al conjunt.


També veiem una mansió del segle XVI que actualment és un hotel, Maria de Molina, amb un pati andalús tradicional. I al costat està la reconeguda Alfarería Tito. Sabem que a Úbeda hi ha una nissaga d’artesans, Tito, que es remunta a varies generacions, però també sabem que són moltes les botigues Tito, en Úbeda. Entrem i parlem amb l’artista i el fill que treballen de cara al públic. Em quede amb les ganes de preguntar-li si tots els alfarers Tito d’Úbeda són família. Tampoc m’importa molt. Estic segura que tots són grans professionals i creen obres d’art amb les mans. A la botiga també hi és la dona i mare dels alfarers, que és qui atén al públic que entra a comprar. Tots tres ens conten sobre el seu treball al llarg dels anys.

És una botiga molt gran, amb milers de peces, algunes arraconades i tal volta oblidades plenes de pols, altres a punt per a la venda. Són hores i hores de treball manual fet amb gust i mestria.


La casa és gran i té un pati central i altre a la part de darrere de la casa. La dona de Tito em dona permís per anar al meu aire i fotografiar. Hi ha tant! Que no sé ni on enfocar... i moltes peces són meravelles que només al primer colp d’ull es veu que són el fruit de moltes hores de treball.

Seguim carrer amunt, i ens enfilem per la calle Real, el carrer principal d’Úbeda ple de comerços i llocs on seure i descansar a menjar o beure. De dia i de nit està animat. Possiblement el lloc més conegut del carrer és la Taberna calle Melancolia, al numero 57, dedicada a Joaquin Sabina, el fill de la ciutat. Les parets estan plenes de fotos i retalls de periòdic que parlen de la seua vida professional.


Com volem descobrir la part menys turística de la ciutat, sense apartar-nos molt del carrer principal,  ens enfilem per altres perpendiculars que donen a altres carreronets que ens porten a places amb esglésies o cases senyorials. Tot fàcil de trobar, tot està a la mà i més havent estudiat el plànol de la ciutat i sabent per on para cada lloc.

 Primer anem a la plaça 1º de maig que és on precisament està la casa on va nàixer l’artista Sabina, el flaco de Ubeda, fill predilecte de la ciutat des de 2017. La casa és la numero 20 i una placa ho recorda.


Fins el segle XV també reunia el consell i els nobles de la ciutat. En meitat de la plaça està el monument a San Juan de la Cruz, co-patró de la ciutat que va morir a Úbeda, i un quiosc on es fan concerts. En època àrab en esta plaça es feia el mercat, encara conserva un poc de l’essència del passat. També s’hi feien corregudes de bous i altres actes públics, els ajusticiaments de la inquisició inclosos.


Hi està el convent de san Andres del segle XV, que tenia per finalitat assistir espiritualment als condemnats i donar-los sepultura. El convent fou enderrocat i només es conserva la portada amb arc de mig punt. Actualment és institut de secundaria.


La plaça està presidida per l’església de San Pablo, és el que més destaca, un temple medieval referent religiós d’Úbeda, dels més antics de la ciutat, construït al segle XIII sobre una antiga mesquita. En 1926 fou declarat Monument Històric artístic. Impressiona per la barreja d’estils: una portada romànica coneguda com la porta de los Carpinteros, la façana lateral renaixentista. Hi ha fins i tot una font pública construïda en 1591 amb l’escut de la Villa, el de l’alcalde Major i la Casa d’Àustria. L’església té com una espècie de balconada, per a que els de la cúria veieren des de bon lloc tots els esdeveniments festius que s’hi feien a la plaça. 


Hi ha altre edifici que és del segle XVI que també crida l’atenció i és un monument referent.  És el de las antigues Casas consitoriales. Si l’església és referent religiós, este és polític. De la mateixa manera que l’església té balconades per a que les autoritats pogueren veure els espectacles, este també en té per a que les autoritats governatives gaudiren de les festes. Actualment és conservatori de música i és especialment un goig arrimar-se a l’edifici per la nit, sense sorolls ambientals per poder escoltar els aprenents com toquen música durant les classes.

Esta plaça està molt centrica i molt a prop de l’hotel, així que sovint hi anem, dia i de nit, és un plaer veure la ciutat tranquil·lament...observant les cases que l’envolten i també els carrers.

Al voltant de la calle Real hi ha altres places més, grans i menudes, amb encant, que, especialment per les nits adquireixen un to màgic, misteriós. Passejar-les amunt i avall sense saber exactament per on es va és un goig, malgrat saber que els carrers en esta part no són rectilinis i deixant-nos portar sense mirar molt bé per on anem, podríem perdre’s... Però no, no ens perdem, Úbeda és una ciutat menuda i d’una manera o altra s’ix a la calle Real, que és la més llarga, i que per la nit concentra més gent.

 I caminant caminant, parem en la plaça santa Clara o està el Real Monestir de Sana Clara, declarat Monument Nacional i es un dels més antics d’Úbeda. Diuen que conserva una habitació de quan Isabel la Catòlica hi va dormir en el seu camí a Granada. Però no es pot visistar, el convent està habitat per monges de clausura.


I en la de San Pedro, on està l’església que dona nom a la plaça, edificada sobre una antiga mesquita. Fou la tercera església cristiana de la ciutat. És acollidora i tranquil·la, pels jardins...perquè no passen cotxes...un racó on la gent d’úbeda acudeix allunyant-se del turisme d’un dia  que només visita lo principal. Enmig de la plaça hi ha una font de 1926.

La plaça Alvaro de Tormes es menudeta. Hi veiem un palau, Anguis Medinilla del segle XVI, que és un  típica casa renaixentista de pati castellà amb columnes. Actualment és seu d’unes oficines de l’ajuntament.

Al carrer Real hi ha una torre imponent, és l’hotel de 5 estrelles Palacio de Ubeda. anem pel carreró per veure l’edifici sencer i la porta d’entrada. És de nit i es veu poc de moviment, sembla tancat, en canvi, just enfront hi ha altre hotel de luxe, Alvar Fañez, de 4 estrelles que li fa competència, té les portes obertes i molta gent eix a la plaça, és veu molt bon ambient.


Altre dia seguim, des de calle Real, un carreró que dona a la sinagoga del agua... anem fins a la porta però entrem. No tinc especialment interès en veure-la. He llegit molt sobre este edifici i tot el que se li qüestiona. Els interessats en promocionar-la afirmen que és una autentica sinagoga medieval amb bany ritual anterior al segle XIV. Es va descobrir durant una intervenció Inmobiliaria. En canvi, els experts en Patrimoni del Museu Provincial de Jaen, debaten que no està molt clara l’autenticitat que siga una sinagoga antiga, perquè totes les afirmacions estan basades en estudis arquitectònics i no arqueològics. Estan en desacord de la forma com s’ha dut el tema perquè tot monument ha de passar primer pel control arqueòlogic abans de posar-se cara al públic. Úbeda és Patrimoni per Unesco, hi ha unes regles a complir i no es pot consentir, que qualsevol mostre llocs catalogant-los d‘interès patrimonial sense estudis oficial que ho avalen. Tot té un procediment i mentre no passe per l’administració cultural que s’ocupa d’estos afers, tot sobre la sinagoga del agua són hipòtesis.


I seguint altres carrerons més, estrets i enramats, arribem a la Casa Mudèjar on està el museu arqueòlogic. És un exemple d’arquitectura domèstica mudèjar, amb pati central al voltant del qual hi ha galeries obertes que donen a diverses dependencies. L’edifici es va reconstruir en 1964 amb materials propis i restos d’altres edificacions de l’època,
  adequant l’espai per acollir el museu arqueòlogic.




Retornem a calle Real, sempre és agradable passejar amunt i avall, tan plena de botigues, d’ambient...En realitat no trobe un turisme massificat, veig de tant en tant com arriben o se’n van autobusos, però realment no he notat que el turisme d’Úbeda siga angoixant com passa en altres ciutats turístiques per excel·lència.


I al final de Calle Real, arribem a una placeta menudeta, la plaça Doctor Quesada avantsala d’altra plaça principal: la plaça d’Andalusia.



 QUADERN DE VIATGE, UBEDA i PROVINCIA DE JAEN, primavera 2022

 Has llegit ÚBEDA I PART?

 Continuarà en ÚBEDA III PART

Continuarà en ÚBEDA IV PART

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada