El castell d’Onda tenia 300 torres? No, realment n’eren unes 80, que tampoc en són poques….Són coses que es diuen.. en este cas, que n’hi havia tantes com dies de l’any…
Onda es mereix una visita pel seu patrimoni marcat pel pas de musulmans, cristians i jueus, amb anys de convivència. Està banyada pel riu Mijares i el Sonella i a més, és la porta d’entrada a la Serra d’Espadà que permet fer turisme actiu. També té la costa prop, a només 20 quilometres.
L’entrada a Onda bocabada per la gran quantitat d’indústria dedicada a la ceràmica. I en la part alta sobreïx el castell. És una curiosa estampa que ajunta el món antic i el món modern, el passat i el present, una època amb altra. Pels voltants hi ha canteres que proporcionen l’argila necessària. Antigament feien nomes botiges, gerres…i a poc a poc la indústria ha derivat a taulell ceràmic. El polígon és immens. Onda té fama pel seu museu de la ceràmica que guarda més de 8000 obres des d‘època romana fins a l’actualitat. Però hui en esta visita organitzada per Unisocietat ens limitem a fer un passeig pel casc antic, que està declarat bé d’interès cultural i conjunt històric artístic. Tot no és pot fer. Altra vegada serà. I és que per la vesprada tenim previst visitar Aín, un poble al cor de la Serra d’Espadà i fer una passeig pel bosc de sureres que és molt important en la Comunitat valenciana.
El castell és el primer que anem a visitar. Està molt a prop d’on aparquem. Unes costeres i prou. Onda, d’uns 30000 habitants, antigament estava tancat per les muralles que protegien la ciutat i de les quals no queden quasi vestigis. En el lloc on aparquem hi ha restes de la muralla, però al llarg de l'estada a Onda veiem moltes imatges en les que apareixen completes.
Arribem al castell. És una gran fortalesa que vigila la ciutat, a 284m sobre el nivell del mar. Ocupa una superfície d’uns 25.ooo metres quadrats. Fou construït sobre les petjades ibèriques i romanes en el segle X.
Arribà a ser molt influent i la medina més important al nord del Sarq al Andalús al segle XII. Era un castell envejat. El cid el conquistà però el va perdre al segle XII, i més endavant, Jaume I el va conquistar al segle XIII, l’any 1238, quan Zayyan, últim rei moro de València es va rendir al rei i el castell passà a mans cristianes.
A principis del segle XIV encara era impressionant i el cronista Ramón Muntaner el nomenà com el castell de les 300 torres. Parlava metafòricament. Digué que el castell tenia tantes torres com dies té l’any...Va exagerar. Realment diuen els experts en tingué 80, que tampoc no en són poques…Pel punt estratègic ha estat escenari de molts conflictes bèl·lics al llarg de la història, fins i tot en la guerra civil de 1936.
Entre 1920 i 1948 els carmelites empraren el castell com colònia escolar i construïren l’escola i l’església sobre el que quedava al castell. Aprofitaren estructures com l’aljub, que subministrava aigua als que vivien a l’interior. L’ajuntament el va adquirir i en la dècada de 1980 i es restaurà per a turisme i actes culturals.
En el passat comprenia dos espais: la medina emmurallada o ciutat civil amb una primera línia de muralla i el castell o ciutat política militar. Alhora, en el castell hi havia dos parts. Una era l’albacar o part exterior que trobem només creuar les portes del castell, i que era la segona línia de muralles de protecció. Antigament hi s’ubicaven la caserna, els pavellons dels oficials, el cos de guàrdia, el forn, l'aljub, el depòsit de menjar i quatre torres avançades. En esta part la muralla està intacta i queden torres en peu.
Només entrem està la recepció o lloc d’acolliment al visitant, construït pels carmelites. Hi ha moltes fotos d’Onda antiga a les parets i una pantalla va passant imatges de com era la fortificació i especialment m’agraden les que es veu el palau, on vivia el sultà.
En esta part i en edifici a banda, construït pels carmelites com església, està el museu d’arqueologia i història local, que és una meravella: el que hi, el que conta i com ho conta.
Hi ha vitrines amb les peces arqueològiques que representen les diferents civilitzacions que van habitar Onda.
Però de tot, destaca un conjunt d’algepseries musulmanes procedents d'una casa palatina hispanomusulmana de principis del segle XIII que es trobava en el centre històric. Un magnífic audiovisual que es projecta sobre les algepseries, relata la història del castell durant el període musulmà i la conquista del rei Jaume I, així com aspectes de la casa musulmana.
L’audiovisual és una manera atraient de mostrar la història. M’ha agradat. Eixim del museu sabent un poc més i abans de seguir el recorregut fem una mirada a Onda: la ciutat i l’immens polígon, que hem travessat quan hem entrat a Onda.
L’altre espai, a més de l’Alcaba, era l’Alcassaba o interior, lloc de residència oficial del sultà o alcaid, ubicada en la part més alta formant una tercera línia de muralla, de la que es conserva una part. També es conserva l’estructura de configuració del palau i part de la tercera. Com estem més alts, des d’este punt es veuen les millors vistes d’Onda i dels voltants. El sultà va saber escollir el millor lloc.
Descendim a la part baixa i amb la vista panoràmica de la ciutat observant un panel ceràmic que representa racons i edificis, dic adéu al castell...però no a la ciutat d’Onda... falta fer el passeig pel casc antic que mostraré en altre moment...
QUADERN DE VIATGE- UNISOCIETAT, ONDA i AÍN, març 2023
Molt interessant
ResponElimina