Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 6 de febrer de 2018

RESSENYA de cine: EL AUTOR



EL AUTOR
Manuel Martín Cuenca

Acabe de veure la pel·lícula EL AUTOR, i es cert que Gutiérrez està impecable en el seu paper d’escriptor gris, anònim i  frustrat. El Goya que li han atorgat se’l mereix, no hi ha dubte, interpreta un  personatge brutal i és un actor que sap veritablement actuar, faça el que faça. La pel·lícula està molt bé, però vaig eixir del cine desassossegada, pensativa... Ser autor, fins a quin extrem? En realitat què busca el protagonista? Vol la fama? Vol la satisfacció de completar un llibre? És simple gelosia?

Tal volta l’únic que vol el protagonista és donar color a la seua fosca vida. I una manera d’acolorir-la és somniant. I els escriptors sovint ho fem quan ens enfrontem al full i l’ordinador creant una obra.

També posant-me en el lloc del autor reflexione-hi sobre què busquem els autors quan escrivim.  Està clar que la resposta variarà segons persona, però el que tinc clar és que un autor o escriptor, o novel·lista o contista o periodista...o qualsevol que es dedica a l’escriptura,  no es crea en tallers d’escriptura. L’autor naix sent autor, escriure ha d'eixir de l'anima i en el taller l’únic que pot fer és millorar la tècnica, que per altra banda no és poc.

Jo sóc autora, com el protagonista, i sovint escric per necessitat, sempre per plaer i la majoria de les vegades gaudeisc jugant amb les idees i paraules que involuntàriament  m’ixen a soles quan estic capficada en un tema.

Al protagonista li aconsellen, al taller d’escriptura, que visca i escriga el que viu, que mire i que escriga el que veu, jo també escric a partir del que  visc, o del que m’invente a partir del meu entorn, o tal volta sobre el que possiblement hauré vist abans i la ment ha guardat. Les idees flueixen de vegades no se sap com. Jo escric camuflant la realitat entre personatges inventats o el que és el mateix escric la vida de personatges inventats i camufle la  meua veritat. El joc de l’autor és barrejar veritat i ficció i que el lector jugue a saber què és cada cosa.

En este cas, el que fa EL AUTOR és forçar la realitat per a aconseguir una novel·la. Diuen que Gutierrez sempre interpreta personatges que cauen bé. A partir d’esta pel·lícula ja no se’l veurà amb tanta bondat, és un personatge irònic. En realitat a la pel·lícula hi ha pocs personatges amb bondat, (és una semi maldat) i el protagonista encapçala el llistat amb la seua obsessió insana. I és que en EL AUTOR és veu maldat,  crueltat  per la constant  manipulació i alhora una ignorància per part del protagonista en no adonar-se del veritable final que li espera a la seua novel·la. 

I ara pense...hi haurà molts autors com ell?

La pel·lícula també planteja el tema dels tipus de lectura existents al mercat: La “facilona” que són els best sellers que tothom llig o la “literatura”, amb temàtica més profunda que arriba a només un sector de gent. És un dilema però cada autor sap què escriu i com ho vol fer, i sobre tot, sap per a qui escriu, si per a un mateix o per a les masses buscant la màxima audiència. Jo ho tinc clar i crec que la resta d’escriptors tambè ho tenen.

La pel·lícula està ben feta i manté l'espectador en suspens, es pateix junt al personatge, dóna a pensar que allò no pot acabar bé. Hi ha pinzellades de racisme i de política, retratant així la realitat de com pensa molta alguns sectors de gent. La pel·lícula té un guió sorprenent amb girs inesperats que estan molt ben interpretats. Tots els personatges sense excepció fan el seu rol a la perfecció i són necessaris per a donar veu al protagonista. Destaca la portera, Adelfa Calvo, que també ha sigut guardonada amb un Goya i el professor, Antonio de la Torre, que està fantàstic interpretant la falsedat i l’engany que l’alumne no veu clarament per l’obsessió que l’embarga.

El guió està basat en un llibre. És una adaptació de la primera novel·la de Javier Cercas El móvil, escrita fa 30 anys, un novel·la de 70 pàgines que va escriure demanant un préstec al pare per a llogar un pis i poder tancar-se a escriure, com fa el seu personatge. Cercas la va enllestir i va aconseguir que dos anys després es publicara i des de 1987 s’ha traduït a una desena de llengües. Cuenca va trobar i llegir la novel·la de casualitat. Com tota adaptació no cal comparacions, cada perspectiva valora uns aspectes segons la finalitat, llegir en llibre o veure en pel·lícula.

No cal dir més...aneu a veure-la, és cine espanyol de qualitat.

A més a més, de fons escenogràfic està la preciosa Sevilla, només es veu el gran riu i un pont famós i en una escena nocturna la Torre del oro, també uns carrers i uns portals d’edificis i els interiors de les cases carregades de decoració amb sants i passos de setmana santa. No es veu la ciutat andalusa però l’ambient embarga la pel·lícula.

I de fons musical inicial i final està Jose Luis Perales. Personalment trobe que la cançó final és molt bonica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada