RESSENYA LITERÀRIA de MATÈRIA DE VALÈNCIA de Vicent Baydal

 

MATÈRIA DE VALÈNCIA

Vicent Baydal

He llegit el llibre “Matèria de València” escrit per Vicent Baydal i  publicat per l’editorial Drassana, de la que ja vaig parlar quan vaig ressenyar "Noruega", el llibre tan llegit i tan ben valorat. I realment he gaudit molt. I això que no és novel·la, que generalment resulta més atraient a tothom...És un llibre d’història, no, millor dit, és un llibre d’històries, 22 relats  que estan distribuïts en capítols i sub capítols no molt llargs, la qual cosa contribueix a que es puguen llegir d’una tirada. No avorreix en cap moment, els capítols no estan ordenats cronològicament, el contingut va saltant en el temps, no sé si hi ha algun criteri per a l’ordre, però no importa, si hi ha alguna història que no li resulta al lector interessant, ( perquè cadascú té els seus gustos) simplement pot passar a altra, sense més. Llegir ha de ser per plaer. Es pot triar el personatge o fet que abellleisca en el moment d’agafar el llibre.

Ben bé es pot considerar un llibre de tauleta de nit, dels que s’agafen al llit abans de tancar els ulls...és el que jo he fet. Si, eixa diversitat tan temàtica com temporal és un dels ingredients que m’agraden, perquè dona llibertat d’elecció. I així sense adonar-s’hi el lector coneix uns episodis del passat que criden l’atenció. I es preguntareu perquè. Doncs perquè són fets i personatges sorprenents, que en conjunt, vist des del present, han forjat la identitat del nostre poble i que al capdavall ens han fet ser com som.

Està molt ben narrat, hi ha agilitat narrativa, és assequible a la comprensió de tothom  perquè l’autor empra un llenguatge col·loquial que en ocasions  resulta divertit, amb les apreciacions personals vistes des de l’actualitat.

I quant que he après! Està molt ben documentat i a més, conté imatges en cada capitol que il·lustren el contingut del que es llig. Per fer un resum breu i que el lector es faça idea de tot el que pot trobar-hi, a continuació expose unes “idees-tast” de cada capítol, seguint l’ordre que Baydal ha triat.

Comença amb una dona d’Alzira que va ser l’amant de Jaume I, amb qui, fins i tot van tenir un fill il·legítim. Segueix desvetllant la  raó perquè un rat penat representa al valencians: molt interessant, de debò. Continua amb Ramón Muntaner i ens diu on escrigué la seua crònica famosa. I també parla d’uns personatges del segle XV: Vicent Ferrer, el papa Luna, Margarida de Prades i un pedòfil...  Que tenen a veure entre ells? Doncs, si el lector ho vol saber, ja sap...en este llibre ho trobarà...

Baydal també dedica un capítol a l’Enyegó d’Àvalos, autor del Curial e Güelfa durant el Segle d’Or. I altre al tribunal de les aigües de València…eixa justícia ancestral impartida per homes bons. Com m’ha atrapat anar llegint la història d’estos judicis que han perdurat fins a l’actualitat!

I és que l’autor parla de tot, fins i tot de pirates de la Mediterrània, ressaltant la figura de Père Fuster o Alicaixet! També dedica un capítol als Encoberts i altre ben interessant dedicat a la sodomia, el gran pecat perseguit per les autoritats. Sobre este tema en parla més endavant. Ara segueisc l’ordre del llibre... A continuació explica sobre Al-Garró, les Alpujarras i la perillosa conspiració morisca de 1571 i una història sobre un besnét del papa Borja, governador d’Orà... que ell sabria el que patiria a mans de la Inquisició per ser homosexual... Tot seguit continua amb el tema del sadomasoquisme i ben pujat de to, no apte per a tots el públics, centrat en l’època de Mayans i Cavanilles. Realment curiós i il·lustratiu. També ens conta sobre uns alacantins que van estar peces clau en la independència dels Estats Units. I dedica un capítol al revolucionari cubà José Martí i altre a  Blaco Ibañez, altre “ revolucionari”  en tota regla.

També m’ha agradat saber sobre la creació del Diccionari Català-Valencià-Balear i la raó del nom. I he descobert al “Xiquet de Simat”…que va ser un pelotari... i molt més…menuda vida!!! I m’he assabentat sobre unes falles que allà per la dècada de 1930 se celebraren a Tarragona… I he llegit sobre  dones del franquisme que foren tancades en postguerra, sobre els càstigs que rebien...quina injustícia! Tot per no tindre les mateixes idees que qui manava! I és que hi ha mandataris bojos de debò…això ja ho sabem però Baydal ho corrobora contant sobre Hitler. Sabíeu vosaltres que va tindre esclaus valencians durant la segona guerra mundial?

Ja veieu la varietat...també hi ha homenatges, com el que dedica a Raimon recordant una experiència quan va cantar a Mèxic a l’any 1967 i tenia una senyera davant…! I també hi fa  l’homenatge merescut a dones escriptores i silenciades en el seu temps, dones que tenien molt que dir i contar però pel fet de ser dones no eren escoltades: Maria Ivars, Maria Beneyto i Carmelina Sanchez Cutillas.

De les tres, el tribut especial és per a l’última, per a Carmelina perquè el títol que ha escollit Baydal, “Matèria de València” ens recorda al “Matèria de Bretanya” de l’escriptora, i de la mateixa manera que fa ella, l’autor rescata vides de l’oblit, Carmelina ho fa de la seua vida, relatant sobre la infantesa i ell escorcollant en la història antiga i més recent.

En resum, este llibre divulgatiu és totalment recomanable, és una manera de saber la nostra història sense academicisme, és interessant per a conèixer fets curiosos i personatges singulars, dels que no ensenyen els llibres de text quan estudies la matèria. Amb l’afegit que este compendi d’històries valencianes està escrit de manera molt amena...!