La Serra de Cazorla, Segura i las Villas és un espai protegit de la província de Jaen, un parc natural i patrimoni cultural allunyat de sorolls urbans, un lloc que no deixa impassible.
Des d'Úbeda fem visites pels voltants. Hui anem a la Serra de Cazorla, segura i villas i comencem la nostra visita a este paratge natural endinsant-nos per una carretera estreta i plena de revoltes, envoltada de verd i més verd. És una meravella. Cert, ho és, una carretera preciosa. El parc natural fou declarat reserva de la biosfera per Unesco en 1983, a més a més de ser zona especial protecció per a les aus. És el major espai protegit d’Espanya i el segon d’Europa: pura connexió amb la natura perquè a més a més, els animals ens envolten: voltors, àguiles reals, cérvols o porcs senglars.
La primera parada és el pantà del Tranco situat en un entorn protegit com és l’area de reserva de Bujaraiza. S’alimenta de les aigües del Guadalquivir. La carretera el voreja, però el que veiem no és el pantà en el màxim esplendor. Hi ha molta sequera. El vaixell que fa rutes pel pantà no pot fer tot el trajecte perquè falta aigua i fondària. Passem per l’illa de Bujaraiza, però passa desapercebuda perquè no hi ha illa per falta d’aigua. Aixi que no la veiem, ni l’illa ni les ruines del castell que la corona que segons dien data del segle XII.
Amb tota seguretat que la imatge, amb el pantà ple deu donar goig, però més bé al contrari desperta pesar. No tenim culpa, o si? Això del canvi climàtic...tal volta hauríem de replantejar-nos moltes coses. Al seu voltant hi ha nombrosos miradors i pistes forestals, de fet, passem molt a prop d’un dels més famosos, el Mirador de la Ruta Felix Rodriguez de la Fuente a 700 metres, perquè per esta zona es va rodar la tan coneguda sèrie documental “El hombre y la tierra”. Els animals poden eixir al nostre pas, estan en sa casa, som nosaltres qui envaïm el seu terreny. En una parada, mirem darrere d’un arbre, algú ens mira...és un cérvol?
Seguim la carretera… Hi ha maquinària per tallar arbres, pense que estan netejant el bosc i buidant branques seques, que és una tala controlada de fusta per millorar l’accés de vehicles per la carretera. A les vores s'hi veuen troncs amuntegats. I és que, la fusta junt a altra vegetació, és la protagonista de l’entorn, també els animals que estan, però no veiem. Em crida l’atenció que la barana lateral “quita miedos” està feta amb fusta ben coordinada amb l’entorn. Em fa dubtar si la fusta serà ressistent i complirà l’objectiu per al que està, però posant atenció veig que davall de la fusta hi ha l’estructura amb el material habitual.
Avancem camí per carreteres estretes. No vull pensar què passaria si ens trobarem un autobús de cara. Dos grans vehicles no caben. I així amb estos pensamnet i mirant el bonic paisatge arribem al municipi de Santiago-Pontones, on està el centre de visitants la Torre del Vinagre, un centre d’interpretació de tota la diversitat biològica del parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i les Villes, al que malauradament no podem entrar per estar tancat. El nom és perquè a la zona hi havia abundancia de vi i parres silvestres usada pels habitants per elaborar vinagre.
Així que, una vegada al lloc, tenim dos opcions a fer, la primera és baixar al riu i la segona visitar el seu jardí botànic. Optem per les dos.
Primer baixem al riu fent una breu caminada. El paratge és bonic.
I tot seguit retornem a La Torre del Vinagre perquè just enfront està el jardí botànic, amb caràcter didàctic destinat a grups organitzats que visiten la Serra amb finalitats educatives dins del pla d’estudis. Des de 1985 fan treballs de conservació de plantes amenaçades.
S’ha fet l’hora de dinar. Parem a la localitat d’Arroyo Frio en un restaurant típic de la zona. Després fem un passeig. Al costat del mateix restaurant hi ha cavalls, la serra es pot descobrir a lloms d’estos animals i també de més maneres. Hi ha ampla oferta d’activitats per descobrir la reserva de la biosfera, esports d’aventura com barranquisme, piragüisme, mountain bike, senderisme...una de les rutes més recomanables es la del riu Borosa, entre pinars.
És una localitat construïda als dos costats de la carretera i que la natura l’envolta. Me n’adone que no hi ha cases velles i no veig cap campanar. En el passeig trobem gent a qui li preguntem per on para la plaça principal de l’església, a més a més que volem que ens diguen que hi podem veure i com és el poble. Ens contesten, que hi ha poc, però el que hi ha és bonic, que especialment hi ha oferta turística per dormir i menjar o beure i activitats per explorar la muntanya. Ens diuen que donem una volta i baixem al riu. I sobre l’església, ens diuen que no en tenen, que depenen d’Iruela. La dona a la que hem preguntat s’ha quedat tota preocupada per si necessitem un rector i tot seguit ens diu les dies en el que té horari en Arroyo i el podem trobar. I que si tenim un urgència podem anar a La Iruela. La dona no sap que només preguntàvem per curiositat.
Després, camí de Cazorla, el poble, parem en un dels nombrosos miradors, el de las Palomas des d’on veiem el poble Arroyo Frio que acaben de deixar enrere. Pura naturalesa, salut, benestar…tranquil·litat... la perspectiva des de les altures és magnifica.
Seguim carretera i passem pel poble de La Iruela, a les faldes de la serrra i molta a prop ja de la localitat de Carzorla. Destaca la fesomia del castell almohade. Em quede amb les ganes de passejar pel poble, descobrir el recinte emmurallat i els monuments que custodia…altra vegada serà. Hem de seguir.
I al capdavall, arribem a la localitat de Cazorla.
CONTINUARÀ...
QUADERN DE VIATGE, ÚBEDA i provincia de Jaen, primavera 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada