RESSENYA LITERÀRIA: DE AMOR Y DE GUERRA de Pilar Eyre

DE AMOR Y DE GUERRA

Pilar Eyre

“De amor y de guerra” és una novel·la que m’ha agradat i a més a més, he descobert la literatura de Pilar Eyre. He llegit el llibre per curiositat de saber com escrivia esta autora perquè mai  havia llegit res seu. Mea culpa. En canvi si que l’havia escoltada parlar en entrevistes i sincerament l’havia prejutjada pensant que només sabria sobre l’aristocràcia i la reialesa espanyola. Mea ignorància també. Ara ja sé que tornaré a llegir llibres d’esta escriptora perquè pense que escriu molt bé i segur que tindrà publicades altres històries tan interessants com esta. 

Si,  m’agrada com escriu Pilar Eyre, en esta novel·la hi ha fluïdesa i intriga i a més està ben documentada, però l’autora no s’excedeix mostrant-la. Està la informació que fa falta i prou. personalment, fuig dels autors que escriuen com manuals d’enciclopèdia.

El títol de la novel·la ho diu tot: hi ha històries d’amor i de guerra. Jo no haguera triat este títol, sincerament. Pense que és massa simple, massa comú per a una novel·la que té tant de contingut. A més sembla que ja està  repetit en altres novel·les.  Amb altre títol tal volta enganxaria més lectors. Per a mi és fonamental alhora d’escollir lectura. Reconec que en llegir-lo vaig dubtar per si l’amor de la novel·la era més romàntic que altra cosa. Però no.

En este punt faig una matisació. Pense que és diferent una història romàntica que una història d’amor. Al meu parer, la majoria de novel·les hi ha històries d’amor, tenen l’amor present, perquè és necessari per a viure i sobreviure. És més, estic convençuda que gràcies a l’amor i l’esperança de tornar amb la persona estimada molta gent viu i renaix i moltes novel·les ho mostren encertadament. La diferència entre els dos tipus de novel·les, les que tenen amor o les que són romàntiques, és la manera de mostrar-lo. Una cosa és presentar l’amor real, amb totes les facetes i vessants de moments bons i roïns i altre presentar un amor excessiu o edulcorat en el qual tot és passió desbordada de color rosa. Llegir amor apegalós no m‘agrada. La vida i l’amor és altra cosa, la gama de colors de l’estima és ampla.

El llibre m’ha atrapat des de l’inici. Mostra guerra, amor però també de manera destacada una entranyable i forta relació d’amistat entre uns joves que es veuen obligats a separar-se i viure, de vegades improvisant.

La novel·la transcorre a cavall entre França i Espanya, concretament entre Toulouse i Barcelona, en els anys  convulsos de la guerra civil, la postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial. Així permet una panoràmica històrica més ampla però centrada en la  visió del dia a dia de supervivència dels protagonistes. L’autora simplement relata la vida o la malavida dels personatges que es veuen immersos en la situació bèl·lica i postbèl·lica. 

Esta contada a dos veus: Roman, qualificat de “roig”, que se’n va d’Espanya a França i mostra la vida dels exiliats que per ideologia hagueren de fugir de la presó franquista i  Beatriz que és la de família “blava”, viu a Barcelona i mostra la seua vida i la dels que s’hi van quedar en el bàndol dels guanyadors. Les dos veus mostren els clarobscurs, les diverses vessats viscudes de manera imparcial. M’agrada la imparcialitat política del relat. La guerra la mostra de manera objectiva des de perspectives diferents i contant les misèries que amagaren tots, independentment de la ideologia. Està bé que el protagonista principal, malgrat estar en el bàndol esquerrà, realment no tinga orientació política concreta i que es veja com pateix les conseqüències deixant-se arrossegar pel que la vida li posa al davant.

La narració en tercera persona, segueix un fil perfecte i llegint fàcilment capítol a capítol, encapçalat pel nom del protagonista que conta la part d’Espanya o de França, anem coneixent i entenent fets reals que passaren.

Tot comença quan en febrer de 1939, a les acaballes de la guerra civil espanyola, un bombardeig italià mata els pares de Roman, el jove protagonista. Des d’aleshores es queda defraudat i enfonsant d’ànim però la vida continua i es deixa portar. Es casa amb una jove, Bea, de bona família, que l’estima de debò. Ambdós  tenen un fill al que Roman  no coneixerà perquè quan puja Franco al poder es veu obligat a fugir a França. I és allà on refà la seua vida amb Teresa, però per no conte més...és un personatge fonamental.

En Espanya, Bea també continua la seua vida. Amb estratègies burocràtiques molt comunes de l’època, amaga a tothom el passat del marit roig i es converteix en vidua de guerra d’un heroi.  La vida avança i el camins van per separat... fins que un dia Roman té la possibilitat de tornar a Barcelona. Necessita retrobar-se amb el que era, tanmateix les coses  han canviat per a tothom. Són dos vides unides que la guerra separa sense remei. El lector mentre llig va especulant si acabaran junts de nou o no.

Els personatges femenins destaquen. M’agrada especialment el personatge de Bea, que malgrat pertànyer a l’alta burgesia barcelonesa, sap seguir la seua vida de manera independent i evoluciona. De ser la filla de l’advocat i marques es converteix en una bona advocada que munta el seu propi despatx i viu la vida sense fer cas el que la societat marque. És fidel als seus sentiments malgrat tot el que es veu mig obligada a fer per poder seguir la vida en la dictadura. I m’agrada el personatge de Teresa, perquè és valenta, té coratge i idees clares.  

Del personatge del protagonista Roman no sé que pensar, m’agrada el que representa: Com va afectar la guerra als que no tenien preferències politiques. Tanmateix de vegades el veig  egoista i que actua de manera incoherent, altres el veig amb una excessiva ignorància fruit de no voler saber dels embolics politics.

La història és totalment creïble i emotiva, també la relació de Roman amb les dos dones.

La guerra civil espanyola és un tema que encara es porta endins. Hi ha generacions que la van viure i han transmès les vivències als fills. I encara hi ha molt per dir. Hi ha mites i mentides…cada família la va viure a la seua manera i amb les seus idees, però hi ha moltes veritats, de tots els bàndols, tergiversades. Eixa és la realitat.