DÉNIA (ALACANT) I PART: el castell i la ciutat

Dénia té més que platja, hui la descobrim passejant pels diferents barris i carrers i imaginant els habitants de cada època, perquè d’ibers, de romans, de musulmans i dels cristians... hi ha moltes petjades.

Hui visitem Denia, la ciutat costera valenciana que tant de turisme atrau. Vaig amb el grup d’alumnes de la universitat d’Ontinyent NAU GRAN. Molts de nosaltres ja coneguem la ciutat que actualment té al voltant de 47.000 habitants i en estiu arriba a uns 200.000. Molts ja ens hem banyat a la platja, hem visitat el castell o simplement hem gaudit de la gastronomia en algun dels seus bons restaurants, que tal volta tindran  com a plat estrella la gamba roja.  

Hui anem a fer tot això i més. Tot excepte menjar-nos la cotitzada  gamba de Denia, que costa un ull de la cara, i tampoc ens banyarem, perquè estem en gener i l’aigua està massa gelada.

I és que Denia es més que una platja. Pocs visitants, turistes d’arena i sol, han entrat als seus museus que expliquen la importància de la ciutat en el passat. I si no se sap el passat no es pot entendre el que és en l’actualitat. Nosaltres hui ho fem, entrem als  quatre museus que hi ha i descobrim la història de Denia, museus que mereixen un escrit a banda, en una segona part. També descobrim Denia passejant pels diferents barris i carrers i imaginant els habitants de cada època. Perquè és el resultat de diverses cultures: ibers, romans, musulmans i cristians. Tots deixaren petjada. La deessa romana de la naturalesa i la cacera, Diana, deixà el nom a la ciutat. Dénia ve de Diana. Actualment escoltem també sovint Diania que és el nom que ajunta un conjunt de comarques que tenen les mateixes característiques de vegetació de clima...les comarques del sud de València i el nord d’Alacant. La vall d’Albaida en forma part. M'agrada elnom Diania.

El primer que veiem en entrar a Dénia és un llenç de les muralles que anaren desapareixent, com en tots els llocs,  amb la remodelació de d’urbanisme que era més obert. A la ciutat s’hi conserven uns pocs llenços.

Des de la Ronda de les Muralles i sota la muntanya on està el castell, hi ha un túnel. Què serà?

El traspassem. És un refugi antiaeri que es creà entre 1937 i 1938 per protegir la població dels bombardejos de l’aviació. Acabada la guerra s'hi va mantenir obert per unir les dues parts de la ciutat. Hi trobem cartells informatius interessants. Es rehabilità en 2011, el túnel i els accessos, així com les places del centre històric properes.

Places com la del Consell, que es la que trobem només eixir. En un edifici veig un cartell que cataloga Dénia com “Ciutat creativa de la gastronomia”. No sabia que Dénia ostentava este títol atorgat per UNESCO, ara sé que és la raó per la qual s’esmera en mantenir l’essència de la seua matèria prima, la gamba roja, per a que el seu sabor quede intacte.

L’altra plaça del casc històric que es remodelà en 2011 fou la de la Constitució. Hi està  l’església de l’Assumpció d’estil barroc valencià del segle XVIII.

I l’ajuntament d’estil neoclàssic.

Faig una ullada als carrers que envolten la plaça que encara conserven un interessant conjunt de cases construïdes a la darreria del segle XVIII i durant el s XIX, relacionades amb la riquesa i la burgesia que es creà al voltant del fenòmen de la pansa. El comerç de la pansa fou molt important. Tot té una explicació. En la guerra de successió la ciutat es mostrà partidària dels austries i en guanyar els contraris, els borbons, repercutí en un crisis que tardaria en recuperar-se, sortosament el cultiu de la pansa va treure Dènia de la crisis pel  comerç que generà riquesa. Moltes famílies enriquides per la pansa s’establiren en estos carrers. El fenòmen de la pansa s’entén perfectament visitant els museus, com els del carrer cavallers, instal·lats en cases burgeses, un al costat de l’altre, que ja mostraré en altre escrit.

Tot seguit anem al castell seguint per uns carrers menuts i estrets. Passem per davant del convent i església de les Agustinas Recoletas. Són monges de clausura i el convent no és visita, però s'hi pot entrar a l'església en honor a la Mare de Déu de Loreto. Quan es va construir el convent, al segle XVII, Dénia era marquesat, de manera que a la seua inauguració van assistir el Rei Felip III i nombroses personalitats de la noblesa i el clergat.

Ja tenim el castell enfront. Estem al barri Les Roques, construït als segles XIX i XX i formava part del recinte emmurallat del castell, on estava la medina musulmana. És arquitectura popular mediterrània amb cases de poca altura i carrers estrers i empinats. És el barri on tots els veins es coneixen i segurament, a les vesprades i nits, eixen a la  fresca a fer la xerradeta.

El castell és el principal monument de Dénia, és parada obligatòria. És propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment és visitable. Dins trobem zones verdes, llocs per seure i descansar, però especialment el més destacable són les vistes de la ciutat de les platges o del paratge natural el Montgó. Fou construït pels musulmans al segle  X i XI sobre anteriors edificacions. Veiem la Torre Roja i l’entrada, el Portal de la vila.

De totes les cultures que passaren per Dénia cal destacar l’època musulmana, quan la ciutat es convertí en una gran capital. Era el segle XI i arribà a tenir 30.000 habitants, que n’eren molts, tants com la ciutat de Toledo. Hi ha una raó que causà l’esplendor:  el port i els viatges a la Meca, els que cada musulmà havia de fer una vegada en la vida, eixien del port de Dénia. Vaixell carregats de fidels complidors de la religió, travessaven el Mediterrani, arribaven a Algèria,  tot seguit per la costa es dirigien cap a l’Orient i en Palestina continuaven el pelegrinatge cap al punt final. Era tota una aventura, amb riscos i que costava molts diners. Conseqüentment convertir-se en el port preferit pels musulmans suposà molta activitat comercial al voltant del port.

Quan al segle XIII  Dénia fou conquistada pels cristians tot canvià, els musulmans foren expulsats i ja no hi havia viatges a la Meca, així que el port i tota l’activitat derivada començà a decaure.

Entrem a la torre vigia del Consell. Malauradament al castell queda poc del que hi havia originàriament. L’arribada dels cristians, la despoblació posterior o les lluites pel poder afectaren molt al castell

A l’interior  destaca la sala gótica on hi ha una xicoteta exposició.

Tot seguit per les escales de caragol pugem a la part alta. Com ja he dit, un atractiu del castell són les vistes de Dénia que estem veient,  i que conforme pugem seran millors.

De l’època romana, queden vestigis en la part oriental del Castell. A l’època musulmana el castell es dividia en dos recintes concèntrics: El recinte inferior s'anomenava Al-bacar i s'usava com a zona de pastura i resguard del bestiar. Al recinte superior, hi havia l'Alcassaba o palau àrab. A la part exterior del castell se situava la medina. L'any 1304, epoca cristiana,  Jaume II va obligar els habitants de Dénia a traslladar-se al recinte emmurallat, constituint-se la Vila Vella, que perdurarà com a nucli urbà fins a la Guerra de Successió al segle  XVIII.

A la part alta, a l'actual Esplanada del Governador, es construí, entre els ss. XVI i XVII, la residència temporal del V Marquès de Dénia, també Duc de Lerma i vàlid del rei Felip III. Actualment, on es va ubicar posteriorment el Palau, observem les restes del Palau Vell del segle XIV i restes de l'escalinata “ l'imperial” caracteritzada per la forma de T invertida.

El castell deixà de tenir funcionalitat defensiu-militar al S. XIX, quan passà a mans privades, dedicant-se al cultiu de la pansa. Són els abancalaments a l'àrea de la Vila Vella que veiem. Posteriorment tornà  a ser d'ús públic.

En acabar de fer la visita al castell, cal baixar, tornem al centre de Dénia pels carrers que hem pujat. Encara que només eixir del castell he vist que hi ha unes escales que porten directament a l’ajuntament, nosaltres anem pels carrers que tenen més encant.

Una vegada baix tornem de nou  al centre històric i comercial que és on s’hi concentra la major part de botigues i serveis.  Fem un passeig pel carrer  Marqués de Campo un dels més importants i que dona directament al port.

Fem una agradable passeig pel port, on està el museu del mar que mostraré en la segona part de l’escrit. És molt interessant.

Per acabar la visita de Dénia fem un passeig pel barri Baix la Mar. És el dels pescadors- que conserva l’essència marinera. El barri no té edificis monumentals destacant-hi només l'edifici de les antigues drassanes de finals del segle xvi i primers del xvii, de gran sobrietat i amb interessants arcs de pedra tosca. Actualment l’edifici és un hostatge per a turistes.  

El barri Baix la Mar és molt interessant com a conjunt arquitectònic, ja que conserva trets típics dels barris mariners de la Mediterrània, amb les casetes menudes i de colors.

La millor manera de donar per finalitzada la visita és prenent alguna cosa o simplement descansat en un lloc agradable. Perquè no anar als “Magazinos”? Us conte… és un espai amb història. En el passat hi estaven les cavallerisses reials de Felip III,  encarregades al duc de Lerma al segle XVII. Al segle XVIII era on s’emmagatzemaven les panses i mercaderies. Al segle XX hi era la fàbrica de joguets de José Monllor que tenia llicencia Walt Disney. I fins a meitats de la  dècada de 1970 era un carrer gremial amb tallers d’artesans. Des de 2019 és un mercat gastronòmic i en estiu està de gom a gom.

 

 Continuarà... mostrant els quatre museus de la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, NAU GRAN, GENER 2025